El territori es posiciona en contra de la MAT projectada entre Aragó i Barcelona

Les diverses línies de molt alta tensió (MAT) projectades a Catalunya estan generant una gran confrontació des del territori, tant per part de la població com de les entitats ecologistes. Els principals arguments per posicionar-se en contra és que aquests projectes formen part d'un model d'implantació d'energies renovables erroni i que genera un gran impacte ambiental a diversos nivells. Una d'aquestes MAT és la projectada per l'empresa privada Forestalia i que vol transportar energia des d'Aragó fins a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Les entitats ecologistes GEPEC-EdC, Xarxa Sud, INSTA i la Plataforma de los Paisajes de Teruel van expressar, en un acte conjunt, la seva oposició a aquesta línia de molt alta tensió de 287 quilòmetres de llargada, dels quals 181 al territori català, i que transportarà energia produïda a centrals eòliques i fotovoltaiques que es construirien a l'Aragó.

Tal com assenyalen des de les entitats, la implantació de projectes de línies de molt alta tensió té un greu impacte ambiental paisatgístic i sobre els espais naturals, la biodiversitat, l'activitat agrària, el patrimoni geològic, el patrimoni històric i la qualitat de vida al món rural.

De moment el projecte resta a l'espera un cop presentades les al·legacions per part del GEPEC-EdC, Unió de Pagesos i Xarxa Sud. A l'Aragó les entitats del territori, juntament amb associacions veïnals, també han presentat al·legacions a aquest projecte. Des de la mateixa GEPEC-EdC s'han posat a disposició unes al·legacions model per persones afectades directament o indirectament per la línia. Fins ara més de 600 persones les han utilitzat per fer front comú al projecte.

Algunes entitats ja han anunciat la intenció de dur a terme una manifestació a Madrid el dia 16 d'octubre, amb la participació entitats de tot l'estat, per reclamar un nou model energètic i una política que inclogui moratòries a aquests projectes.

Afectacions per la implantació de la línia MAT

Segons l'advocat ambientalista d'INSTA, Ivan Hortigüela, diversos motius fan inviable aquest projecte. Hortigüela, que denuncia que s'ha vulnerat el dret d'accés a la informació i a la participació de la ciutadania en matèria ambiental, explica que la MAT comportaria riscos per a la salut de les persones per la seva proximitat als nuclis urbans, així com l'augment del risc d'incendis. L'advocat ambientalista exposa que el traçat travessa terrenys de risc alt i molt alt d'incendis, zones llenyoses i de cereals, no compatibles amb la prevenció d'incendis.

A banda de les afectacions que exposa Hortigüela, des de les entitats ecologistes s'assenyalen d'altres importants, com ara les greus afectacions sobre la fauna d'aus i els connectors ecològics. La projecció d'aquesta línia travessaria territoris d'àliga cuabarrada i l'àliga daurada. El cas de l'àliga cuabarrada és flagrant, ja que l'electrocució per xarxa elèctrica és la causa principal de la mort d'aquesta au en perill crític a Catalunya.

Les entitats destaquen també l'afectació a altres espècies com el falcó peregrí, així com el Pla d'Introducció del Trencalòs i els seus moviments migratoris. "Tots aquests impactes ambientals negatius tindrien lloc en espais protegits PEIN i Xarxa Natura 2000 o en zones molt properes a aquests", denuncien.

La MAT travessaria també un total de sis connectors terrestres principals en l'àmbit català. La implantació d'aquest projecte podria comportar, tal com expliquen des de les entitats, greus impactes sobre la connectivitat ecològica, i actuaria com una gran pertorbació, provocant així una fragmentació dels hàbitats protegits i per tant el possible aïllament de les espècies protegides, les quals podrien tendir al declivi.

Un model erroni

Des del GEPEC-EdC, el president Xavier Jiménez assenyala que un projecte d'aquestes característiques demostra les necessitats "d'aquest model erroni d'implantació de les energies renovables", que es basa a produir energia allunyada dels llocs de consum, en espais naturals i agraris, en grans centrals i gestionades per grans corporacions elèctriques, una situació que dibuixa un panorama contrari al que defensen les entitats ecologistes.

En la mateixa línia, Xarxa Sud també considera que el model energètic actual és del tot obsolet, i alerten que l'empresa promotora es lucrarà del projecte i que a la vegada "es devaluaran els terrenys, cases i masies que no es recuperaran mai". "Generar energia verda destruint paisatges no és sostenible", afirma Carlos Avilés membre de Xarxa Sud. Des de la Plataforma de los Paisajes de Teruel afegeixen que aquest model energètic "mai serà just si afecta la biodiversitat".

La implantació d'energies renovables que segueixi un model sostenible i compatible amb la preservació del medi ambient és un dels grans reptes al qual s'han d'enfrontar les administracions, sobretot després de la gran quantitat de parcs eòlics i fotovoltaics projectats arreu del territori que generen hostilitat per les greus afectacions que comporten.

El model alternatiu que defensen les entitats és el de produir energia renovable seguint el model d'energia distribuïda, on es produeixi electricitat prop dels llocs de consum, aprofitant espais ja antropitzats i degradats com ara els polígons industrials.

Juntament amb aquesta línia de molt alta tensió, existeixen altres projectes que també transportarien a Catalunya energia de macro-centrals d'energies renovables aragoneses: una que va des de la zona del Matarranya i Baix Aragó – Casp fins a la Ribera d'Ebre (Ascó), una segona va de Laluenga (Osca) fins a Isona (Lleida, Pallars Jussà), i una tercera que sortirà de la zona d'Osca fins a les comarques de Girona.