Eli Bonfill: ''Quasi mai es visita la platja i el mar amb mirada naturalística"

El passat 3 de març se celebrava el Dia Mundial de la Natura, enguany dedicat a la vida sota l'aigua. Per què aquest missatge ara?

Crec que cada cop som més conscients que el mar és un espai de biodiversitat. La contaminació provocada per l'home es fa fàcil de veure a través dels plàstics, i cada cop hi ha més interès pels animals marins perquè podem accedir a més imatges...

Tenim cultura de mar?

Vivim d'esquena al mar completament. Jo no n'era conscient fins que vam començar a treballar amb gent de fora. És bastant paradoxal perquè nosaltres tenim facilitats com l'absència de marees, poc efecte dels corrents de ressaca, no necessitem xarxes per taurons ni per meduses perilloses, pots banyar-te sempre que vulguis a qualsevol platja i el perill més gran seria tocar una anèmona o una medusa tan irritants com si toques una ortiga a un bosc.

Les nostres platges són gratuïtes i accessibles en qualsevol moment de l'any, i així i tot, treta la visió lúdica a l'estiu, les platges es visiten molt poc, i quasi mai amb una mirada naturalística, com la que es té quan es fa una excursió a la muntanya.

Es nota molt poc coneixement del mar, amb elements tan bàsics com no saber quines són les espècies habituals de la costa. Fins i tot als pobles de pescadors, antigament els nens i nenes sortien de l'escola i corrien a rebre les barques per veure què portaven, però ara tenen altres ocupacions. Ens està costant molt fer aprendre que la posidònia és una planta i no una alga, i que és bona per l'ecosistema.

Com és la realitat a Catalunya al mar i al litoral?

Al voltant del mar hi ha moltes paradoxes. Catalunya és puntera pel que fa a la recerca al mar: hi ha gent molt bona amb renom internacional, però falta molt de finançament. Sobretot en recerca bàsica, falten molts estudis de base, com entendre les cadenes tròfiques al Delta de l'Ebre, la relació entre espècies com el pop i el peix vaca serrana, l'ecologia de les daurades o les poblacions reals de cetacis...i no només apostar pel més innovador.

Tot i tenir el centre de recerca marina més potent d'Espanya (l'Institut de Ciències del Mar del CSIC de Barcelona, el que va impulsar la base a l'Antàrtida de Josefina Castellví), hi ha dades que només es troben a fòrums de pescadors, i fa pocs molt pocs anys que es pot estudiar Ciències del Mar a Catalunya.

I pel que fa als espais protegits?

Hi ha molt poc espai protegit, en destaquen les illes Medes i la Reserva Marina de Masia Blanca davant la costa d'El Vendrell. Pel que fa als límits legislatius hi ha una gran complexitat, hi ha aigües interiors que gestiona la comunitat autònoma, aigües exteriors competència de l'Estat i aigües internacionals....en algunes coses s'encavalquen les competències i en altres hi ha manca d'actuacions...

I doncs és efectiva la protecció?

Moltes de les figures de protecció ho són sobre paper però no estan acompanyades de plans de gestió, plans de vigilància i seguiment. Es confia en el fet que el Seprona vigili que no es facin il·legalitats o pescadors furtius... però és difícil. No pots posar tanques al mar, i qualsevol actuació requereix un cost econòmic important: una barca és més cara que un cotxe, cal una titulació específica, també és més car el combustible, els amarratges, el port... Així que amb l'excusa que no hi ha pressupost, tenim que el mar no està protegit.

Arriba a la ciutadania aquesta situació?

Els pocs espais protegits no estan correctament senyalitzats i la ciutadania no els coneix. Per això és molt important la part d'educació i sensibilització ambiental, dotar a la ciutadania de recursos i coneixements. Estan protegides algunes espècies de cetacis, la posidònia, les nacres, endèmiques de la mediterrània, la tortuga i algun mol·lusc. Espècies que es troben en situacions ja molt complicades, i endèmiques de la mediterrània.

I com s'està fent front?

Ara mateix no hi ha una estratègia comuna pel litoral, detectem manca de comunicació entre les administracions, i veiem actuacions dispars als municipis: hi ha els que poden estar treballant per recuperar cordons dunars i els que alteren completament els perfils de les platges. No es respecten les indicacions europees, com la Directiva marc de l'aigua, fet que ha comportat nombroses multes de l'Estat espanyol i la Directiva marc de l'Estratègia Marina no ha estat transposada...Fins i tot els mapes de les praderies de posidònia es fan sota protocols diferents. Em consta que hi ha un grup de treball a la Generalitat intentant unificar criteris amb una futura Llei del Litoral...

Pel que fa a la pesca, hi ha un major control.

Com es veuen afectades les espècies marines per l'activitat humana?

Per començar les aigües residuals, quan hi ha grans pluges els sistemes de depuració no poden absorbir tot i s'aboca sense passar per depuradora, per això sobreïxen les clavegueres; i apareixen tovalloletes, plàstics, que es degraden i entren a la cadena alimentària. Relacionat amb la intensificació del transport marítim, s'està accentuant la problemàtica de les espècies invasores que els bucs transporten als tancs d'aigua de llast amb les que s'equilibra els vaixells.

Últimament es parla de Blue Health: quina relació té el mar amb la nostra salut?

Cada cop hi ha més estudis que mostren els efectes positius sobre la salut d'estar vora al mar, simplement caminar o mullar els peus. El iode i altres components del mar generen aquella sensació de benestar reparador que té banyar-se al mar. Moltes persones es banyen també a l'hivern i, si no ho poden fer, diuen que ho necessiten...

Els darrers mesos hem vist aflorar conflictes socioambientals al litoral com SOS Costa Brava, la defensa del Corall...

Hem pogut veure com la gent comença a moure's a les comarques gironines, a on ja van mobilitzar-se per defensar els aiguamolls de l'Empordà. Crec que en aquestes mobilitzacions no només hi compta el vessant científic, sinó que la gent són conscients que perden alguna cosa que és seva, el sentiment que els hi estan robant un bé comú.

A les Terres de l'Ebre el sentiment es va despertar durant la lluita - que continua- contra el pla hidrològic. El fet de sentir que et prenen una cosa teva, alguna cosa que és de tots, impacta de manera molt fàcil sobre la gent, que cada cop està més preocupada.

Quina és la missió de Graëllsia?

Som una entitat petita de voluntariat amb l'objectiu d'intentar salvar els espais naturals en les Terres de l'Ebre, amb una mirada posada en els rius afluents de l'Ebre i en els espais costaners singulars a l'Ametlla de Mar. Ho fem des de l'educació ambiental i el voluntariat, fent que la ciutadania local s'impliqui, que els conegui, el senti seus i participi en la seva conservació. Fem accions de manteniment però que són lúdiques i familiars.

Quins projectes dueu a terme?

Ara mateix col·laborem amb l'entitat Paisatges Vius amb la custòdia d'un espai a l'Ametlla de Mar, a la part litoral i marina del cap de Santes de Creus, on hi ha la llacuna costanera de Torrent del Pi. Estem preparant accions de voluntariat també per fer seguiments al medi marí, a les platges, parlant de brossa marina i biodiversitat a la platja i al mar, algues, plantes, fauna. I volem fer un pla d'acció de seguiments de fons marí... però tenint en compte que al mar sempre necessites diners per barca o ampolles d'aire per fer immersions...

També coordineu el grup de custòdia marina: què és la custòdia marina?

És una eina per poder ajudar en la conservació i la gestió dels espais litorals i marins. És molt amplia perquè al mar no hi ha un únic interlocutor ni propietari real, ja que som tots. De vegades és difícil entendre el concepte de custòdia. El que fem són accions per donar a conèixer com fer conservació: treballar amb els diferents usuaris perquè siguin més conscients i adoptin pràctiques més sostenibles.

Quins reptes teniu com a entitat, pel que fa al mar?

Tenim molts reptes perquè la costa encara està poc explorada. Voldríem crear grups locals de voluntariat que facin vigilància, essent conscients que l'administració no hi arribarà, que puguin fer seguiments i donar avisos... Hi ha gent que passeja cada dia vora el mar, i ens agradaria convidar-la a formar grups locals autònoms, familiars...

Destacaries algun moment especial amb l'entitat?

Fa un parell d'anys vam celebrar la Setmana de la Natura amb una gimcana per descobrir els valors dels espais naturals a l'Ametlla de mar. Tot just érem dalt d'un turó sobre una platja, esperant amb les famílies, quan va aparèixer un grup de dofins. Era com si ens vinguessin a saludar, a reconèixer-nos que estàvem allà treballant per la natura!