En una ciutat de ciment fer un mini hort urbà als escocells dels arbres és gairebé una acció directa de guerrilla verda perquè la natura conquereixi l'asfalt. Això és el que fan Eskocells, un grup de més de 200 persones que okupen l'espai públic amb aquests petits jardins a les ciutats catalanes i també a alguns municipis del País Valencià. Mapegen les conquestes en aquest mapa.

Tot i que no és legal aquesta "okupació", tenen l'aprovació de l'Ajuntament de Barcelona, que fa temps que prepara un sistema per oficialitzar la cura dels escocells. "Quan implementin el sistema el farem servir, però no volem esperar. El planeta és ara", diu Liz Castro, una de les membres del grup. I és que "hi ha milions de raons per fer-ho", entre les quals l'estètica, millorar la nostra salut ja que les plantes generen oxigen (la contaminació causa 1.000 morts l'any a Barcelona, segons l'Agència de Salut Pública), afavorir la filtrabilitat del sòl perquè no s'inundi tan fàcilment o combatre les plagues.

El grup fa crides perquè qualsevol persona s'animi a fer un eskocell i comparteix llavors i esqueixos, coneixements sobre les plantes més adients, autòctones i no invasores, informació sobre com fer compost o com construir un marc perquè es vegi que s'està tenint cura d'aquell eskocell. Però, a vegades, la millor crida es fa actuant: "Quan comences a fer un eskocell, passen els nens, la gent gran i diuen que és maco, i volen colaborar-hi amb aigua o, a vegades, hi apareixen plantes. S'afegeix gent que diu: «Jo també tinc un escocell i jo també ho vull fer»". De fet, només a Barcelona n'hi ha uns 140.000 i acostumen ha estar desaprofitats o plens de brossa.

El projecte és comunitari i s'organitza a través d'un grup de Telegram des d'abans de la pandèmia, tot i que volen estructurar-se millor per proveir les noves participants del material necessari, sobretot per reaprofitar recursos i que no hagi de costar diners fer un 'eskocell'.

"Tothom pot collir llavors i esqueixos, i es multipliquen. Podem fer terra amb residus orgànics i cartró o podem anar a la planta de compostatge. Hem de reaprofitar per tancar el cercle. Comprar terra és surrealista", denuncia Castro, que afegeix la necessitat de reciclar la brossa orgànica perquè si es llança al rebuig no es fa compost sinó que es podreix per falta d'oxigen i genera gas metà.

"La connexió amb el verd és essencial, també a les ciutats". I per unir-nos a la guerrilla verda, compartim els quatre senzills passos de les instruccions per fer un 'eskocell':

1. Fer un marc per delimitar l'espai i que el veïnat entengui que es tracta d'una planta cuidada. Es poden fer amb palets reutilitzats o amb caixes de verdura. També es poden afegir cartells amb informació.
2. Afegir terra o compost. Es pot fer a casa o anar a una planta de compostatge.
3. Afegir plantes, millor si són autòctones.
4. Mantenir-les amb aigua i sol, traient les fulles seques i vigilant les plagues.