Els impactes ambientals de Barcelona recollits en un mapa

Barcelona, amb els seus més de 5,5 milions d’habitants, genera cada any una quantitat de residus i contaminants que contribueixen a la destrucció d’ecosistemes, la contaminació de l’aire i de l’aigua, i en definitiva, al canvi climàtic.

Durant el confinament l’aturada de l’activitat, la reducció del consum i de la mobilitat va fer que la ciutat de Barcelona reduís la seva contaminació. Concretament, es van deixar d’emetre fins a 300.000 tones de CO2 a l’atmòsfera. Tot i l’excepcionalitat del moment, els impactes mediambientals persisteixen i ja es preparen per multiplicar-se de nou quan es recuperi l’activitat a l’aeroport i al port de Barcelona.

Per posar sobre la taula la gravetat de la situació, l’Eix de Justícia Ambiental de LaFede.cat, format per 17 entitats i ONG’s, i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) han elaborat un mapa que assenyala els punts conflictius de la ciutat amb la sostenibilitat ambiental.

El seu objectiu és mostrar els impactes de la ciutat al món, conscienciar a les pròpies entitats però també a la ciutadania sobre les conseqüències que el nostre model de consum té als països del sud i a tot el planeta.

Implicacions de les energètiques en els països del sud global

Les pràctiques de les grans productores i comercialitzadores de gas, llum i aigua s'assenyalen com a una de les causes més preocupants dels impactes ambientals a l'hemisferi sud.

Per començar, el port de Barcelona compta amb una de les plantes de regasificació més importants de la Unió Europea per fer arribar el gas a totes les llars. Segons l’ODG, més de la meitat de les importacions espanyoles de gas provenen d’Algèria, on plana l’amenaça d’implementar la tècnica del fracking, tot i els greus impactes ambientals i a la salut que comporten, i en contra la voluntat de la població.

Endesa, la principal proveïdora d’electricitat a les llars catalanes, juga un paper important al països del sud, com per exemple a l’Argentina, on la seva filial ha estat sancionada per talls d’electricitat a la ciutat de Buenos Aires. L’empresa també és propietària de la central tèrmica Dock Sud en el mateix país, l’activitat de la qual fa augmentar els nivells de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl a la regió de la capital argentina.

Per altra banda, una filial del grup Agbar, multinacional que gestiona l’aigua a la ciutat de Barcelona, fa més de vint anys que fa negoci a Mèxic, sobreexplotant els aqüífers i rius de la zona destruïnt la biodiversitat i l’agricultural i ramaderia locals.

Model de consum contaminant que vulnera drets humans

L’Índia és el segon productor de calçat del món, i l’Estat Espanyol el seu 7è client més important. La indústria d’adob de pells necessita un gran consum d’aigua i, a més, produeix una gran quantitat de residus biològics i químics pels materials que es fan servir, com el crom. A la zona de Kanpur, les aigües contaminades van directament a la irrigació de conreus i al riu Ganges, provocant una catàstrofe ambiental i de salut, segons explica l’entitat Setem.

Pel que fa al consum de peix, els territoris ocupats del Sàhara Occidental són el principal punt de pesca de les empreses del Marroc, principal importador de peix per a l’Estat espanyol. Això no només atempta contra els drets dels pobles a gestionar els seus propis recursos, sinó que la tècnica d’arrossegament que es fa servir provoca danys molt perjudicials per als ecosistemes marins.

El consum de soja és també una pràctica que genera un fort impacte ambiental i en el qual Barcelona hi té una gran implicació. Un 8% de la soja de la Unió Europea entra pel port de Barcelona, que representa gairebé la meitat de tota la soja importada a l’Estat Espanyol. De tota la soja que entra pel port de la ciutat catalana, la meitat prové del Brasil, on es calcula que el seu cultiu provoca unes 230 mil hectàrees de desforestació anuals, com assenyalen la Revista Sobirania Alimentària i l’ONG Grain.

Pel que fa a la gestió de residus, l’Estat espanyol no és aliè a la pràctica d’exportació a països del sud global. De fet, és el 9è exportador mundial de residus, amb uns 0,3 milions de tones anuals, sobretot al Sud-est asiàtic. Barcelona, concretament, ha exportat 3,6 mil tones de plàstics a Malàisia durant el 2020. Tot això comporta la contaminació d’aigües subterrànies, rius i mars, pèrdua de cultius, malalties i emissions tòxiques degudes a la crema de residus.

L’impacte de la digitalització i la mobilitat global

Ja fa anys que Barcelona ven al món la seva aposta per la digitalització amb la capitalitat del mòbil, l’acollida del Mobile World Congress i amb el desenvolupament de l’àrea del 22@, entre d’altres. Les Tecnologies de la Informació i les Comunicació, però, no estan lliures d’impacte ambiental. La seva producció depèn de minerals com el Coltan, que s’extreu fonamental de la República Democràtica del Congo, regió amb un conflicte armat obert i amb una afectació ambiental severa per la deforestació i la mineria.

La compra per internet, liderada per grans multinacionals com Amazon promouen pràctiques de consum globals sense tenir en compte els impactes ambientals que aquestes generen. Aquestes emissions generades per la mobilitat, sumades a les de l’aeroport de Barcelona, que represneten el 7,5% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle de Barcelona, i la del port de Barcelona, amb 373.000 tonelades de CO2 anuals, contribueixen de forma alarmant al canvi climàtic.

Cal un canvi real en el consum i en el model de ciutat

"Els resultats son colpidors i ens hauria de preocupar molt a nivell ciutadà. Les conseqüències del model de ciutat a nivell global són una qüestió que ens hauria de moure a actuar, buscant un sistema més coherent i ètic amb la justícia ambiental i en definitiva, més just a nivell global", afirmen des de La Fede.cat.

Aquest mapa ha estat possible gràcies a totes les entitas que formen part de l’Eix de Justícia Ambiental de La Fede, a més de Fridays for future i Ecologistes en Acció. Caldrà veure quins són els passos invidivuals i col·lectius per revertir la situació. Segons LaFede.cat, "entitats i ciutadania han de reclamar unes polítiques valentes i compromeses amb l’emergència climàtica, i repensar el nostre model de vida per adoptar-ne un de responsable i conscient".