Enric Morera: "La gent queda impressionada i sorpresa del que tenim a la Plana de Lleida"

Les valls del Sió-Llobregós, la serra del Montsec, els Bessons, els secans de Melons-Alfes, els vessants de la Noguera Ribagorçana o l'aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, són alguns dels espais naturals a les comarques de l'àmbit de Ponent. Són espais naturals que sovint són desconeguts per a la majoria de la societat, però que les característiques de les quals gaudeix, la seva bellesa i les espècies que hi viuen, els fa ser uns paisatges realment singulars.

L’Associació Leader de Ponent és una entitat que té l’objectiu de promoure i donar supot a activitats que garanteixin el desenvolupament econòmic sostenible al món rural. Un dels projectes és 'Espais Naturals de Ponent' que realça els valors de vint espais naturals de Ponent. Primer entre la població local, per tal de garantir la seva preservació i, en segon lloc, entre la població d'altres comarques, per impulsar l'ecoturisme. Parlem amb el tècnic del projecte Enric Morera sobre 'Espais Naturals de Ponent'.

Parla'ns de Leader Ponent.

És un dels onze grups d'acció local que hi ha a Catalunya. Els grups d'acció local són associacions sense ànim de lucre que es dediquen a la dinamització rural. Inspirant-se una mica en el model francès, que són els impulsors d'aquest tipus d'associacions, el que pretenen és dinamitzar les zones rurals, que són poc turístiques; zones que s'estan despoblant i que a la llarga podrien patir conseqüències com que no hi hagi serveis, la gent ja no hi pugui viure i s'acabin abandonant.

A través dels plans de desenvolupament rural de la Generalitat de Catalunya, que gestionen uns fons europeus que es diuen Leader, intentem promoure que hi hagi vida en aquests pobles. Per exemple, es donen subvencions a empreses de nova creació o per a l'ampliació d'aquestes. Si algú vol impulsar un forn de pa en un poble de dos-cents habitants, és molt susceptible que els ajudem perquè interessa com a dinamització rural.

Quins projectes dueu a terme?

Liderem diferents projectes estratègics o de cooperació. Aquests projectes poden ser de molts tipus diferents. Un d'ells és el Gustum, una iniciativa per enxarxar productors locals amb l'objectiu que puguin comunicar bé el seu producte i el puguin vendre millor; un altre projecte és l'Enfocc, que pretén impulsar la transició energètica fent assessorament energètic a empreses, associacions, entitats o ens públics, i ajudar-los a ser més eficients, 

Finalment, tenim el projecte 'Espais Naturals de Ponent' del qual en soc tècnic. Bàsicament, el que pretenem és fer una mica de xarxa ecoturista i que la gent centri la seva atenció en la Plana de Lleida com a destí ecoturístic. Tothom associa el turisme amb el Pirineu o la costa i se n'oblida una mica d'aquesta zona de Catalunya.

Com sorgeix 'Espais Naturals de Ponent'?

Vam crear unes taules de treball en les que vam aglutinar diversos agents del territori, com l'empresa privada, els ens públics i les associacions. En aquestes trobades vam intentar diagnosticar què feia falta a la Plana de Lleida per dinamitzar-la. I entre els temes comentats, va sorgir la idea d'intentar difondre el paisatge. Crèiem que teníem un paisatge interessant i que podíem, d'alguna manera, explotar. A partir d'aquí, al 2016 es va crear el projecte que pretenia posar en valor vint espais naturals de la Xarxa Natura 2000.

Quines comarques comprenen aquests espais?

La nostra àrea d'actuació és Urgell, Pla d'Urgell, Garrigues i Segrià sud, i més tard es van incorporar els espais naturals de la Noguera i la Segarra. Amb això ja tenim les sis comarques que configuren la Plana de Lleida. Es va fer una web, en la qual s'ofereixen visites virtuals, d'una manera molt vistosa, perquè la gent conegués des de casa els espais naturals. Un dels principals problemes és que la gent no coneix aquests espais naturals, ni sap ben bé que hi pot trobar. Així que crèiem que era important fer aquest aparador virtual.

Un cop generat aquest contingut, volíem que la gent no només conegués els espais a través de l'ordinador, sinó que els conegués in situ. Així que vam desenvolupar un programa d'activitats perquè la gent tingués l'oportunitat de visitar aquests espais naturals.

Quins tipus d'activitats impulseu?

Al principi eren activitats, sobretot, naturalístiques, pensades per a un públic molt local. Una de les coses que vam diagnosticar des del principi és que la Plana de Lleida té una falta d'autoestima brutal. Així que les activitats anaven enfocades a un públic proper perquè coneguessin quines són les virtuts d'aquests espais. D'aquesta manera, serien els primers preceptors d'aquests espais. Més tard, com teníem ganes que persones d'altres territoris també els coneguessin, vam plantejar activitats per a tot tipus de públic d'altres llocs.

"Una de les coses que vam diagnosticar és que la Plana de Lleida tenia una falta d'autoestima brutal".

Després vam veure que si volíem realment treure la gent de les seves cases, gent que normalment no sortia a aquests espais naturals, no podíem fer només activitats naturalístiques per què la gent que li agrada ja surt a la natura. Per tant, vam plantejar activitats històriques, activitats esportives de baix impacte, com ioga o bicicletades, i activitats culturals.

Quines activitats culturals?

Petits concerts, per exemple, amb els quals intentem dinamitzar petits grups emergents al territori. També es fan obres de teatre familiars amb companyies de territori. A més, cadascuna d'aquestes activitats culturals les lliguem amb un tast de producte local, de manera que es produeix un win-win. Amb aquestes activitats aconseguim que la gent pugui gaudir d'un paisatge i d'una oferta cultural local, a més del tast d'un producte també local.

Tot això ho intentem enllaçar amb una de les grans virtuts de ponent, que són les postes de sol. Ho veiem com un aliat clau: veure un concert mentre es posa el sol a la plana de Lleida és espectacular.

Quins valors naturals destacaries de la zona?

Dels vint espais naturals que nosaltres destaquem, hi ha de diversa tipologia, però els podríem englobar en tres tipus. Les primeres són les zones aigualoses, com l'Estany d'Ivars, l'Aiguabarreig Segre-Cinca o l'Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana. Són espais de vital importància. Si mirem un mapa veurem que les zones interiors sempre són llocs molt secs. Així que aquest tipus de zones amb aigua no deixen de ser un reservori importantíssim per infinitat d'espècies, sobretot aus que aprofiten per fer parades entre les migracions.

També tenim habitats de mitja muntanya, com pot ser el Montsec o els Vessants de la Noguera. Són tipus d'espais que en altres llocs, evidentment, ja estan representats. Però aquests espais destaquen perquè tenim espècies emblemàtiques com l'àliga cuabarrada i diferents tipus de voltors que només podem veure en aquesta zona. I tercer, la joia de la corona, espais als quals se'ls ha de ficar més atenció, però que alhora són els que més castigats estan: els camps de cultiu de secà.

Per què són tan característics?

A nivell europeu, passats els Pirineus, l'únic que veuràs serà bosc i camp humit. Així que, els espais naturals que hi ha aquí, tot i que la gent ho consideri un secarral sense vida, esdevenen hàbitats com no hi ha cap altre a tota Europa. Si vols veure una cosa similar, hauràs d'anar a l'altra punta del mediterrani, com a l'Iran, o al nord d'Àfrica. És vital que aquests espais de secà es conservin el màxim de bé possible perquè són únics.

Evidentment, no parlo només de paisatges, es dona per entès que això és un ecosistema en si i que hi viuen un munt de plantes i animals relacionats amb aquests paisatges.

Com consideraries l'estat d'aquests espais naturals?

Doncs, la part de muntanya o mitja muntanya té les seves problemàtiques. Tots sabem que el Congost de Mont-rebei o el Montsec, per exemple, són zones molt massificades. Però caldria disseminar aquesta massificació i explicar que hi ha altres zones igual o més boniques que les que aquestes persones volen visitar. Després hi ha la part dels aiguabarrejos, on l'estat dels rius és similar a la de la resta de Catalunya, amb una protecció relativa.

Però on hi ha més conflictes, en temes de conservació i de gestió, és als secans. En gran part, aquests espais són gestionats per la pagesia, que tenen una sèrie d'interessos que xoquen amb interessos en termes de conservació. Nosaltres, com a entitat, en part desvinculada de l'aspecte més públic, ens podem permetre el luxe d'entrat als pobles, palar amb la gent, i escoltar la seva visió de tot això. I veiem que al territori hi ha molta gent crispada.

"La joia de la corona són els secans que, alhora, són els espais més castigats".

Per què?

Potser s'ha explicat malament el perquè aquestes zones s'han de protegir i el perquè en aquestes zones no es pot fer el que es vulgui. Una de les principals discussions és el perquè secans no es poden regar. Nosaltres tenim el discurs molt entès i molt explicat, però això no vol dir que arribi bé al territori. Pensem que els problemes de la pagesia a la Plana de Lleida no es resoldran si els secans es transformen en espais de regadiu i ens carreguem el paisatge.

Hi ha temes generacionals, problemes d'intermediaris que venen el seu producte, la valoració que se'n fa del producte que fan aquests pagesos. És un tema molt candent, que segurament serà el tema a abordar i solucionar els pròxims anys. I ara que ve la desertització, veiem les altes temperatures que patim a la Plana de Lleida, fa pensar i reflexionar sobre com hem de fer les coses a partir d'ara.

Si ens referim a la biodiversitat en els espais naturals de ponent, quins valors destacaries?

El més vistós, i en el que sempre s'ha posat més atenció, és en el tema de les aus. A banda que hi ha figures de protecció, com les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), són ocells vistosos, que són fàcils de seguir, i, per tant, s'han fet servir com a bioindicadors per conèixer l'estat de salut dels espais naturals. Cal dir que de les espècies en extinció que hi ha ara mateix a Catalunya, un gran percentatge són aquí a la Plana de Lleida.

Espècies com el sisó, la ganga, la xurra, la trenca, les terreroles, tant la vulgar com la rojenca. Són espècies que estan patint fortes davallades. Des de fa temps s'està fent seguiment i mesures de correcció, però no sabem si seran suficients. Però això és la punta de l'iceberg. Que aquestes espècies vagin a la baixa segurament s'explica per la destrucció d'hàbitat, la falta d'insectes per la fumigació indiscriminada o perquè s'estan regant zones que no s'haurien de regar. Són moltes les raons, però està bé que, com a mínim, se n'estigui parlant.

Heu identificat un augment del coneixement d'aquests espais naturals?

Els ajuntaments que es troben en aquests espais si han identificat un augment del coneixement dels espais naturals de ponent per part de la ciutadania. S'ha fet molta feina de pedagogia. I a nivell territorial, tenim una proposta educativa, en la qual expliquem aquests espais a les escoles, als nens, a les famílies i a la gent propera. Penso que s'ha fet molt bona feina i s'ha arribat a tothom.

Si parlem de tota Catalunya, cada vegada tenim més gent que ve d'altres comarques, d'altres indrets i, per tant, em sento bastant satisfet de la repercussió que està tenint el projecte. La gent comença a conèixer la marca 'Espais Naturals de Ponent', que això potser és una de les coses més importants que hem creat.

Quin feedback rebeu de les persones que visiten aquests espais?

Normalment, és molt bo, perquè hi ha llocs que es venen per si sols. Vas a Aigüestortes, i només arribar ja veus la grandiositat de les muntanyes i boscos que impressionen per si. Són llocs que apareixen recurrentment als diaris, a les fotografies. Molta gent quan pensa en Lleida sovint només pensa en els Pirineus i això és un clar exemple. Pel que fa a la Plana, la gent ha descobert racons i indrets que no esperaven que els agradés tant. Però sí que és una cosa que s'ha de fer al petit detall i d'una manera una mica més cuidada.

Una de les línies d'actuació que tenim és que participem en la Taula d'Ecoturisme de Catalunya. Creiem que som el millor caldo de cultiu per aquest ecoturisme: som un lloc que podem assumir turisme i se'l pot mimar. S'ha de tenir en compte també la repercussió que té aquest turisme al territori. Per a una família és un plus veure que la despesa que faci repercuteix directament a gent d'aquí, no a grans inversos com sol passar en llocs molt turístics. I la gent ho va entenent. Pel que copso, la gent queda impressionada i sorpresa del que tenim a la Plana de Lleida.

En aquestes zones hi ha afectacions i problemàtiques com la implantació de línies MAT o els parcs d'energies renovables?

Em consta que ara hi ha una lluita bastant aferrissada a la zona del Baix Segrià, a l'Aiguabarreig Segre-Cinca, on hi havien de passar dues línies de Molt Alta Tensió que venien dels parcs eòlics del camp de Saragossa. I també passa en altres llocs, com per exemple a la part del Talladell i tot el que és la zona baixa de Tàrrega, a Vallbona de les Monges, on també hi ha projectats molins, parcs eòlics, parcs fotovoltaics...

Penso que la transició ecològica i energètica és vital, però tot això ens fa pensar perquè es fa en aquests territoris. Doncs bàsicament perquè estan despoblats i no hi ha ningú que es queixi. És un gran problema. Però no només hem de parlar de parcs eòlics o solars. Hi ha el tema de les plantes de biomassa, i altres, que ha estat un gran problema pel territori. S'han tombat alguns projectes i hi ha hagut grans conflictes. Per exemple, als Plans de Sió.

Ja ens heu identificat alguns reptes de territori. Quins serien els de l'associació?

Els objectius futurs són seguir fomentant l'autoestima territorial. Si continuem fent bé la nostra feina, i continuem explicant a la canalla de la importància d'aquests secans i de les espècies que hi viuen, començaran a valorar-ho i, segurament, en un futur canviarà. Si som capaços d'implicar a poc a poc a la pagesia, o la gent que no treballa al camp, però que són usuàries d'ell, si els expliquem les virtuts dels espais, i comencen a veure el que tenim com a un tresor, seran els primers comercials d'aquesta idea.