La costa de Barcelona és una de les zones amb més concentració de microplàstics. Segons un estudi realitzat el març d’aquest any per la Universitat de Barcelona i la Fundació Sufrider, s’acumulen fins a nou milions de residus per quilòmetre quadrat a les aigües costaneres de la ciutat.

Les entitats de la Barceloneta, un dels barris més directament perjudicats, fa temps que treballen per capgirar aquesta situació. Barceloneta Proa a la Mar és una de les organitzacions que lidera la lluita per a la preservació del medi marí. Esther Zamora, veïna de la Barceloneta i tècnica de l’organització, assegura que cal més conscienciació sobre la importància de reduir, reciclar i reutilitzar.

D’on sorgeix Barceloneta Proa a la Mar?

És un projecte que forma part del Pla Comunitari de la Barceloneta. Aquest pla engloba diferents àrees de treball (salut, educació, desenvolupament socioeconòmic local...). Barceloneta Proa a la Mar és l’àmbit que s’encarrega del desenvolupament local.

El Pla Comunitari està format per un conjunt d’organitzacions del barri: algunes són entitats no lucratives, però també en formen part equipaments, escoles, museus... Totes juntes treballem des de la base amb els paràmetres de l’economia social i solidària.

Explica’ns què feu a la Taula Plàstic Zero, el projecte que treballa per a les 3 ‘R’ i, específicament, per la reducció de l’ús del plàstic.

En tots els projectes toquem la sostenibilitat des de la transversalitat. La Taula Plàstic Zero és un dels projectes de referència de Barceloneta Proa a la Mar. Consisteix en una comissió de treball formada per entitats diverses com el Centre de la Platja, que treballa la sostenibilitat litoral, la Fàbrica del Sol, l’associació Cap a Mar, el centre cívic del barri, l’Institut de Ciències del Mar, centres educatius... Entre totes les organitzacions organitzem activitats de conscienciació per reduir l’ús del plàstic al barri.

Quin tipus d’activitat organitzeu?

Des que es va crear la Taula Plàstic Zero, el 2016, hem organitzar tallers sobre sostenibilitat i protecció del medi marí. Som el barri marítim per excel·lència de la ciutat i els microplàstics al mar i a la sorra són problemes que els patim directament. Per això fem molt treball als centres educatius, informant dels perills que suposa no reciclar o abusar del plàstic.

També organitzem sortides per recollir plàstics al litoral i fem el reconeixement dels microplàstics. És a dir, analitzem d’on venen, quant de temps es quedaran als nostres mars i com ho podem evitar.

Creus que la gent està prou conscienciada del perill dels micro i macroplàstics?

Arran del temporal Glòria, moltes entitats van col·laborar en recollides de brossa a les platges. També ho van fer gent individual i famílies, cosa que no s’havia vist mai. Des de Barceloneta Proa a la Mar també intentem parlar de la sostenibilitat des de la mirada de la restauració. Tenim la Illeta Proa la Mar, un barracó prop de l’Hospital del Mar, i veiem que la gent ha pres més consciència a l’hora de consumir. Mostra més interès a saber d’on ve allò que consumeix i és més reticent a utilitzar vasos d’un sol ús. Al nostre estand no tenim ampolles de plàstic ni llaunes de refresc. Tot és retornable i biodegradable.

Quins altres consells doneu per aconseguir reduir l’ús del plàstic?

Hauríem de tornar una mica al passat. Abans, quan era petita, tots els envasos eren retornables. I de fet, el consumidor també podia estalviar-se el cost de l’envàs. Això seria una bona iniciativa. També s’haurien de crear més botigues per comprar a l’engròs. A la Barceloneta no en trobem.

Al final, no ens hem d’inventar moltes coses i reprendre costums del passat que funcionaven, però tenim tant interioritzat el fet d’utilitzar i llençar...

A la Barceloneta teniu l’afegit del turisme. Cal treballar la filosofia de les 3 ‘R’ amb els i les turistes?

Sí, també s’hauria de fer un treball amb el turisme. Una ciutat tan turística com Barcelona hauria de fer estratègies de ciutat perquè el turisme prengui consciència de la importància de respectar els territoris. La densitat de gent genera molta brossa que cal canalitzar. Necessitem un turisme conscient.