Europa, davant d'un canvi històric en les condicions i la dinàmica dels incendis

El canvi climàtic és el principal causant del context actual d’incendis que afecta el sud, centre i nord d’Europa, amb més intensitat a l’àrea del Mediterrani. Un gran nombre de zones de l’Europa meridional i del Mediterrani pateix unes condicions extremes i adverses, cada cop més sovint, provocades per les onades de calor i la sequera hidrològica. Un fet que ha canviat per complet la dinàmica d’incendis que viu Europa i el món.

L’estudi ‘Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO2 emissions in Europe’, publicat a la revista Scientific Reports i dirigit per l’investigador del CREAF, Jofre Carnicer, presenta i analitza el canvi sense precedents que Europa viu sota el risc d’incendi.

Un canvi històric amb grans emissions de CO2

L’estudi detecta que, durant els darrers anys, en una comparativa de la dècada dels vuitanta fins al 2020, l’evolució meteorològica dels estius i les primaveres comporta un risc emergent de les capacitats potencials dels incendis forestals, a més del seu fort impacte contra els embornals de diòxid de carboni dels boscos.

Per primera vegada, l’estudi ha vinculat l’increment del risc d’incendi amb un alt nombre d’emissions de CO2 provocades pel foc, que han estat mesurades gràcies a les observacions amb satèl·lit per tot el continent. Aquest augment significatiu de les emissions de diòxid de carboni ocorre en els períodes d’extrema calor, a l’estiu.

Dades de ‘Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO2 emissions in Europe’ indiquen que els boscos europeus absorbeixen gairebé el 10% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta xifra es tradueix en unes tres-cents seixanta milions de tones de CO2 l’any, que suposa una quantitat superior a les emissions d’un país com Espanya.

A més, la interacció entre els factors del canvi climàtic i les pràctiques humanes provoquen que algunes zones del planeta ja estiguin experimentant incendis més grans i devastadors, encara que la tendència global a les zones cremades disminueixi gràcies a factors socioeconòmics.

Europa sota alerta

Segons puntualitza Jofre Carnicer, en moments crítics, aquesta situació extrema que viu el nostre territori pot superar la capacitat d’extinció d’incendis de les societats europees. El règim d’incendis forestals pot canviar ràpidament a totes aquelles zones del planeta colpejades pel canvi climàtic, el motor i origen principal d’aquesta transformació històrica.

Un fet que no només afecta l’Europa mediterrània, sinó que també colpeix les zones septentrionals i boreals, la zona freda, la qual compta amb diferents reserves de carboni a la tundra i a les taigàs o boscos boreals de coníferes, indrets on les temperatures són negatives o significativament baixes.

Noves zones propenses a patir incendis

Per tant, en el cas d’Europa, són les zones mediterrànies, eurosiberianes i boreals, les que poden patir un canvi sobtat i accelerat. Segons plasma l’estudi, és en particular el sud d’Europa el que estat identificat, durant anys, com a zona clau per als riscos provocats per l’escalfament climàtic, els incendis d’estiu, les sequeres i les onades de calor.

Segons conclou l’estudi, la freqüència de les condicions meteorològiques que faciliten la generació d’incendis augmentarà en gran manera, sobretot a la zona del sud d’Europa. A més, també es preveu l’increment de la durada de les estacions de focs extrems, suggerint que noves regions europees propenses a patir incendis poden emergir.

Tanmateix, els nivells d’adaptació de cada país a aquesta situació es poden assolir ràpidament. D’aquesta manera conclouen la informació les autores de l’estudi, expertes en climatologia, risc d’incendis i ecologia forestal.

Investigadores i professionals que formen part, també, de la Universitat de Barcelona, incloent-hi el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), el Centre Europeu de Previsions Meteorològiques (ECMWF), l’Institut de Recerca Ambiental d’Atenes, l’Agència Espacial Europea (ESRIN-ESA), la Universitat de Salento (Itàlia) i la Universitat de Patres (Grècia).