En les darreres setmanes, coincidint amb les altes temperatures que viu el país, així com la sequera acumulada en aquests espais, Catalunya ha patit un gran nombre de focs que anticipa una de les campanyes d'incendis més llargues i complexes dels últims anys. La simultaneïtat dels incendis va ser un dels factors que va dificultar la tasca dels equips de bombers, una situació que, fins i tot, va portar al govern a sospesar tancar els parcs naturals durant l'estiu.

L'incendi a Artesa de Segre (Noguera) va ser el que cremar més superfície, més de 2.700 hectàrees, i va romandre actiu durant sis dies. A més, la zona, recentment, ha tornat a cremar. Els dos incendis, però, sortosament, ja han estat extingits.

Les persones expertes alerten que la situació actual de canvi climàtic fa preveure episodis d'incendis més habituals i més extrems, posant en risc un nombre major de superfície, així com unes flames més altes. "Hi ha una atmosfera més calenta, amb temperatures més altes, el que fa que la vegetació estigui més seca i, per tant, el foc pugui agafar grans dimensions, propagant-se més ràpidament. El resultat és més superfície cremada i amb més impacte en ella", exposa el Guillem Canaleta, tècnic de la Fundació Pau Costa.

"Sempre diem que el foc és un element natural dels ecosistemes i que sense ell no tindríem els boscos que tenim avui en dia. Però, certament, una cosa són els petits incendis i una altra són aquests grans incendis on es cremen centenars d'hectàrees d'una tirada", explica Canaleta, que alerta que aquests focs de grans dimensions també posen en risc altres elements, béns, persones i animals.

D'altra banda, l'Andreu González, de la Fundació Projecte Boscos de Muntanya, entitat que treballa en boscos del Pirineu, considera que davant l'actual estat de canvi climàtic, i els incendis de sisena generació que s'estan produint, el Pirineu, com a zona amb la superfície més extensa i continua de bosc que hi ha a Catalunya, és també un polvorí. "Tenim tot un tresor, un patrimoni natural i tenim uns valors de biodiversitat molt importants, però davant la situació actual, hem d'estar alerta i adaptar aquests espais al canvi climàtic", considera González.

El fundador i director de la Fundació Projecte Boscos de Muntanya lamenta que, a l'hora de la veritat, no s'actuï com a societat per donar resposta a la situació de canvi climàtic. "Genera molta impotència que se'n parli tant, però que no es faci res al respecte", explica González, que, en aquest sentit, destaca la feina de l'entitat durant tot l'any, de la mateixa manera que ho fan altres entitats del territori. "Aquest és el nostre punt fort, actuem durant tot l'any amb diverses tasques de gestió forestal", diu.

El paper de la gestió forestal

Tant la Fundació Pau Costa com la Fundació Projecte Boscos de Muntanya centren una part important de la seva tasca a la gestió forestal, una eina clau per tal de reduir el risc d'incendi. "Hem de trobar un ús als boscos. L'ecosistema és capital natural que tenim, una infraestructura verda que és una font de subministrament de recursos naturals. I hem de trobar la fórmula per extreure aquests recursos dels nostres ecosistemes i no portar-los de l'altra punta del món amb vaixells", explica el fundador i director de Boscos de Muntanya.

Aquest ús dels boscos permetrà que els paisatges siguin més resilients i que, davant dels grans incendis, es pugui actuar amb més seguretat. En aquest sentit, González explica que totes juntes tenim una responsabilitat davant d'aquest ecosistema que porta una generació d'abandonament. "Tot el que havia estat autoconsum, autoabastiment de menjar i energètic, a partir de la postguerra i amb la migració que hi va haver del camp cap a la ciutat, es va deixar de banda i els paisatges es van abandonar", afegeix.

"S'ha de fomentar la idea que l'ecosistema ens ha de subministrar, hem de saber utilitzar-lo bé, no podem sobreexplotar-lo i hem de respectar-lo. I que a la vegada ens serveixi per tenir un país molt més sa i molt més saludable", afirma González, que posa l'exemple d'altres països propers, com França, amb una cultura forestal molt més evolucionada.

En la mateixa línia, Canaleta explica que la Fundació Pau Costa planifica i identifica zones del territori claus per a la gestió dels incendis, quelcom que permet els equips de bombers realitzar operacions d'extinció amb seguretat. L'entitat també du a terme un treball directe al territori, per exemple, amb els Ramats de foc. La ramaderia extensiva és una pràctica tradicional que aporta importants beneficis a la societat i un d’ells és la conservació del paisatge i la gestió del risc d’incendis.

L'escassa presència de ramats en zones forestals, però, ha comportat la formació de masses forestals més propenses a la propagació d’incendis. Així que, des de, l’any 2016, la Fundació Pau Costa, juntament amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya, impulsen una iniciativa que aprofita la sinergia del sector forestal i ramader.

"Hem d'entendre l'espai forestal com un ecosistema dinàmic. Així que la gestió forestal és, en definitiva, el procés de successió que es faria de manera natural amb foc o les tempestes. I el mateix amb la ramaderia, replicant el que es feia antigament amb ramats o grans herbívors", assenyala Canaleta, destacant una activitat a la qual la Fundació Projecte Boscos de Muntanya també dona suport.

Vincle amb els espais forestals i consum local

La cultura forestal entre la ciutadania encara està lluny d'estar present. És per aquest motiu que des de les entitats treballen per regenerar aquest vincle entre la societat i els espais forestals. Canaleta lamenta que molts dels problemes que s'ocasionen als incendis és perquè la gent afectada no sap què fer, si quedar-se a casa o marxar. "La gent no acaba de saber quin és el protocol, per això treballem amb la població perquè tinguin clar quines mesures de prevenció fer i com actuar en cas d'incendi", explica.

La desconnexió que hi ha entre les ciutats i aquests espais forestals és enorme, segons explica l'Andreu González. "La ciutadania no és conscient de la importància que té aprofitar aquests recursos i consumir productes de quilòmetre zero, no només en el menjar, sinó també en l'energia, o la fusta", explica. "Necessitem una nova forma de com ens relacionem amb aquests espais que suposen el 66% de la superfície del país. I això vol dir una nova cultura que comença, per exemple, amb allò què comprem al supermercat", reitera González.

Per reforçar aquests vincles entre la ciutadania i els espais forestals, i treballar en la gestió forestal i manteniment de pastures, entre altres activitats, la Fundació Projecte Boscos de Muntanya impulsa estades de voluntariat per adults al Pirineu, un dels trets característics de l'entitat. Encara queden places pel juliol en algunes de les estades, com ara a l'entorn del Massís de l'Orri o a Esterri de Cardós, ambdues al Pallars Sobirà.

Així, el director i fundador la Fundació Projecte Boscos de Muntanya assegura que recuperar aquest vincle no és només cosa de l'administració pública, sinó que també és feina del tercer sector, el sector productiu i les empreses. "Existeixen mancances al voltant de la relació que tenim amb els boscos i se’ns cremaran els paisatges per un abandonament, per un desús. Així que és important canviar aquest xip", sentència.