La vulneració de drets energètics és una problemàtica que, malauradament, està més d'actualitat que mai. A les llars en situació de pobresa energètica, i les dificultats en les quals es van trobar moltes famílies durant el confinament, hem de sumar l'acumulació de factures endarrerides i el desorbitat preu de la llum durant els darrers mesos. Per tractar de posar una mica de llum a la foscor que desprenen les tarifes i factures energètiques, l'any 2013 va néixer el projecte Energia Justa impulsat per l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Ecoserveis.

Aquest projecte, que actua contra la pobresa energètica aportant una mirada social i ambiental a l'energia, es basa en la força del voluntariat. Per celebrar el dia del voluntariat, el 5 de desembre, entrevistem al coordinador de voluntariat del projecte Energia Justa, Fernando Alegría, qui ens parla de la necessitat d'un projecte com aquest en el context actual, de la importància del voluntariat i de la complexitat del sistema energètic.

Parla’ns del projecte de voluntariat impulsat per ABD i Ecoserveis. Què és Energia justa?

Energia justa és un projecte que està actiu des de l'any 2013, a l'àrea metropolitana de Barcelona, i des del 2015 a la Comunitat de Madrid. En aquest projecte ajudem a les persones a fer una contractació justa de subministraments energètics i de l'aigua, així com tramitar totes les ajudes disponibles, tipus bons socials elèctrics, i fer un treball de defensa dels drets quan tenen lloc talls, per exemple. Intentem ajudar a les persones en l'aplicació de la llei 24/2015, una llei que no permet tallar els subministraments a les persones en situació de vulnerabilitat.

Dieu que el sistema energètic és un sistema complex.

Complex, i una mica fosc. No s'entén bé la manera de definir els preus. Per exemple, ara tenim una situació amb les noves tarifes que, des de fa mesos, fan que les persones no sàpiguen quant pagaran cada mes. I això és un problema. A banda del fet que moltes distribuïdores no van passar les lectures de consum quan tocava i ara moltes persones reben factures acumulades dels darrers mesos que se'ls ajuntaran amb les factures dels propers mesos.

Tot això s'ajunta amb els elevats preus i la dificultat per tramitar ajudes, com els bons socials. Aquest aspecte està molt confós, i les persones en situació de vulnerabilitat moltes vegades necessiten orientació per poder accedir a aquestes ajudes.

Quines tasques fan els voluntaris i voluntàries?

El voluntariat fa tres tipus d'intervencions: fem els tallers, per explicar una mica com fer una contractació justa, i informar de totes les ajudes disponibles; tenim punts informatius, en què venen les persones amb la seva situació particular, les seves factures i les ajudem a optimitzar-les; i fem també acompanyaments, sobretot en l'àmbit de Barcelona, que es fan quan les persones tenen dificultats per dur a terme els tràmits per elles mateixes.

Als tallers i als punts informatius, bàsicament, donem suport a les persones que es troben amb un mercat lliure, amb serveis que no necessiten i potències contractades molt elevades, i les ajudem a optimitzar les factures. Normalment aconsellem a les persones que es canviïn al mercat regulat, que històricament ha estat molt més econòmic que el mercat lliure. I també les ajudem a tramitar els bons socials o qualsevol altra ajuda a la qual tinguin dret.

"Les noves tarifes, des de fa mesos, fan que les persones no sàpiguen quant pagaran cada mes".

Quin tipus de perfil han de tenir aquestes persones voluntàries?

Tenim un grup de voluntaris i voluntàries amb un perfil molt diferent: tenim persones molt joves estudiants universitàries, altres persones una mica més grans... no tenim un perfil definit. Algunes persones tenen un perfil més tècnic, però tampoc és necessari, ja que al programa ofereix tota la formació necessària. Part de la introducció al voluntariat és aquest curs en el qual expliquem a les persones com llegir una factura, com funciona el mercat elèctric, les possibilitats d'ajudes. Fem molta feina al voltant dels aspectes socials de la intervenció.

En general, a la ciutadania ens falta coneixement en aquests aspectes?

Trobem que ens falta molt de coneixement, però no és un tema de responsabilitat de la persona consumidora. No ens ho posen fàcil, és un sistema molt fosc. Hi ha molta regulació per intentar que la factura sigui més transparent, però no sempre és fàcil entendre-ho. A vegades de broma diem que si t'expliquen el mercat elèctric i l'entens, és que no te l'han explicat bé. És una mica complicat i per aquest motiu fem molt d'èmfasi en el voluntariat per poder donar tota la informació i explicar-la bé.

És un projecte en el qual el voluntariat és bàsic.

És la part més important, el programa està fonamentat en el voluntariat. Darrere d'aquest programa estem Ecoserveis, amb una llarga trajectòria en temes energètics, tècnics i socials, pobresa energètica, etcètera; i d'altra banda està ABD, amb més de noranta programes en l'àmbit social. És una experiència combinada important, però diem que la part gran de la feina que fem a Energia justa la fa el voluntariat.

Moltes de les persones voluntàries que tenim col·laboren en altres projectes. Ajuden a persones grans, col·laboren amb bancs d'aliments, són persones molt compromeses amb la societat. Llavors, en un programa tan petit com el nostre, ens ha estat una mica més difícil trobar més voluntariat durant la pandèmia. Hi ha molts àmbits de la societat que necessiten ajuda. Però tenim un grup de voluntaris molt compromès i maco, i intentarem, a poc a poc, ampliar-lo.

"Ens falta molt de coneixement, però no és un tema de responsabilitat de la persona consumidora".

Amb la pandèmia ha augmentat el nombre de persones amb problemes en drets energètics?

Sí, amb la pandèmia hi ha hagut moltes més persones en situació energètica molt difícil. I això és a causa que les persones han hagut de confinar-se, utilitzar més energia a casa, alhora que rebien cops durs en temes d'ingressos al no poder treballar. Però també és important dir que les persones, per la pandèmia, no han pogut arribar als serveis en general, basats en voluntariat com el nostre, però tampoc als serveis com els PAE, els Punts d'Assessorament Energètic de Barcelona. A aquestes persones se les va complicant molt la situació.

Ens vam haver d'organitzar una mica per fer més atenció remota, i per ajudar molt més a les persones en tota la tramitació informàtica dels documents. La pandèmia va ampliar més aquesta bretxa digital de la qual parlem en la societat. I moltes d'aquestes persones en situació de pobresa energètica van patir aquestes dificultats, potser més que altres.

Quins dubtes us transmeten les persones que ateneu?

La gran preocupació és fins on arribarem amb els preus que estan pujant de manera desorbitada. Les persones estan rebent factures més elevades de les que estaven acostumats i s'estan ajuntant amb les que arriben endarrerides. Estan preocupats per què passarà amb els preus i quina part del pressupost familiar hauran de destinar per pagar-ho. Altres preocupacions són si estan contractant les tarifes correctes, si són adequades a la seva situació. Moltes persones contracten tarifes que no els convé. Hi ha informació maliciosa per part de comercials.

Una tercera preocupació és l'accés a les ajudes. La tramitació del bo social del 2018 al 2020. Vam perdre més d'un milió de persones que tenien contractat el bo social. Això no és perquè estem millor en pobresa energètica, al contrari, sinó per què la tramitació es va fer molt més difícil per a aquestes persones. La tramitació d'aquestes ajudes no és fàcil i de vegades necessiten suport d'entitats com la nostra, però en una situació normal no hauria de ser així. Qualsevol ciutadà o ciutadana hauria de poder accedir a aquestes ajudes sense suport extern.

"Més de 75% [de les persones que atenem] són dones, moltes d'elles dones en situació de monomarentalitat".

Quin perfil tenen les persones que ateneu?

Atenem moltíssimes dones. Més de 75% són dones, moltes d'elles dones en situació de monomarentalitat. Atenem una gran part de llars en situació d'immigració, i també atenem moltes persones grans, inclús persones que viuen soles. Això complica una mica tot la tramitació d'alguns documents. I òbviament persones en situació de precarietat laboral, precarietat residencial. En aquesta precarietat residencial quasi el 100% de les vegades va lligat a una precarietat de subministraments energètics i aigua.

Com us arriben les persones que necessiten la vostra ajuda?

Dels PAE, per exemple. Els donem suport fent acompanyament. O ens arriben per canals de persones que hem atès i s'apropen al nostre servei. He de dir que fem un treball continuat a l'Hospitalet com part d'un altre servei que es diu Comunitat Activa, al barri de la Torrassa. Estem allà amb punts informatius. En aquest barri atenem al voltant d'unes 300 o 400 persones l'any, el que significa que de manera indirecta es beneficien unes mil persones del nostre servei.

Quantes persones ateneu l'any a l'Àrea Metropolitana de Barcelona?

Quan parlem de l'Àrea Metropolitana de Barcelona parlem sobretot del suport que fem a la ciutat de Barcelona, als PAE. Fem tallers amb entitats, estem molt actius a l'Hospitalet i volem reprendre la feina a Santa Coloma de Gramenet, on, abans de la pandèmia, fèiem molts tallers. Fent un càlcul aproximat, diríem que atenem al voltant de les 500 o 600 persones l'any.

"El paper del voluntariat, en aquest projecte, és fonamental".

Quina és la salut del projecte?

Creiem que la necessitat del servei que nosaltres donem és molt elevada. No tots els ajuntaments a Catalunya s'han posat les piles en organitzar serveis públics. En aquest sentit Barcelona és pionera, amb 10 punts d'assessorament energètic. Alguns altres municipis estan començant, però no tots els municipis consideren prioritari un servei d'aquest tipus. En aquesta situació, el treball que fem des del voluntariat és fonamental.

M'agradaria destacar el paper del voluntariat, que en aquest projecte és fonamental. Agraeixo molt la implicació d'aquestes persones, que totes tenen situacions vitals diferents, i el nivell d'implicació és divers. Agraïm la participació que tenen els nostres voluntaris, perquè són molt actius. El treball que vam fer al passat, d'obrir fronteres en projectes com aquest, ho volem continuar fent a molts municipis amb l'ajuda del voluntariat. Per això necessitem més voluntariat.

També desenvolupeu el projecte a Madrid. Quines diferències hi ha amb Barcelona en aquest sentit?

La tasca és la mateixa. Fem tallers, punts informatius, acompanyament, etcètera. La informació que donem és també semblant, de fet l'elèctrica i de gas és la mateixa. La de l'aigua, canvia una mica, inclús també a Catalunya depenent dels municipis. Les ajudes poden variar. Però la part de diferència més important és que a Catalunya tenim la llei 24/2015, que és una llei que impedeix el tall de subministraments a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, una llei pionera que es va impulsar a partir d'una ILP, i que Madrid no té.