Mònica Nadal: “L'educació és un dret universal, però a Catalunya realment no és gratuïta”

Conversem amb la Mònica Nadal, sociòloga i directora de recerca de la Fundació Equitat.org, per analitzar l'estat del sistema educatiu català, els reptes de la segregació, la bretxa digital i la importància de les oportunitats educatives més enllà de l'aula. Amb trajectòria en l'anàlisi de polítiques públiques, és una de les veus de referència a Catalunya en la lluita contra les desigualtats educatives, la segregació escolar i la promoció d'oportunitats per a l'alumnat en situació de vulnerabilitat. 

Com s'inicia el curs escolar i per què es manté la bretxa d'equitat entre l'alumnat en situació de vulnerabilitat i la resta?

L'inici de curs comença amb uns nivells de pobresa a Catalunya molt alarmants. Tenim vora un 35% d'alumnat en risc de pobresa i tenim un sistema educatiu que tendeix a reproduir aquestes desigualtats. En general, el sistema preveu bastant bé quin serà el teu rendiment escolar en funció de l'origen familiar. Amb un nivell de pobresa tan elevat, és molt probable que molts infants no se'n surtin.

D'altra banda, les notícies i proves recents, com els informes d'avaluació internacional com PISA, ens mostren que tenim un volum molt gran d'alumnat en nivells baixos de competència, amb una claríssima sobrerepresentació de l'alumnat vulnerable o d'origen estranger. A més, tenim molt poc alumnat als nivells alts, i el que va bé pertany majoritàriament a famílies benestants. Com que no s'han aplicat polítiques decidides per reduir la desigualtat i acompanyar l'alumnat vulnerable, comencem el curs amb unes bretxes profundament enquistades.

Quins són actualment els principals factors de segregació escolar?

En segregació hem millorat força els últims anys gràcies al desplegament de polítiques impulsades pel Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, el decret d'admissió i l'assignació de motxilles escolars. Hem aconseguit redistribuir l'alumnat de manera més equitativa, però mantenim dos grans problemes:

D'una banda, tenim un 20% de centres públics molt segregats on la situació s'ha cronificat i resulta molt difícil revertir-la. De l'altra, trobem un 15-20% d'escoles, bàsicament concertades, que malgrat els recursos i els decrets, continuen sense ser corresponsables i no escolaritzen alumnat vulnerable. És responsabilitat de l'administració assegurar-se que qualsevol centre que rebi finançament públic entomi la seva responsabilitat social.

De quina manera afecta les famílies fer front a les despeses d'inici de curs com el material, els llibres o les sortides?

Afecta de manera molt important. Les motxilles econòmiques ajuden els centres que reben alumnat identificat com a vulnerable, però hi ha moltes famílies que, sense estar oficialment sota el llindar de la pobresa, tenen seriosos problemes per pagar sortides i material.

En un context en què l'habitatge s'emporta una part molt important dels ingressos i els salaris són baixos, Catalunya pateix una anomalia: tenim una educació teòricament universal i gratuïta, però que a la pràctica no ho és. I no només pel copagament a la concertada, sinó per les despeses constants que han d'assumir les famílies a l'escola pública.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Equitat.org (@equitatorg)

Fins a quin punt és real la gratuïtat de l'educació pel que fa a la gestió del dia a dia a l'escola?

Com deia, no és del tot gratuïta. L'avenç de les eines de suport econòmic és gran, però depèn directament que la família estigui catalogada com a vulnerable. Hi ha un fenòmen anomenat "no-take-up": famílies que tindrien dret a ajuts, però que, per vergonya, per por a l'estigma o per dificultats burocràtiques, no els sol·liciten i fan un esforç desproportionat per poder pagar el dia a dia escolar.

Quin paper juga l'accés a les beques menjador i l'espai migdia en la garantia d'igualtat d'oportunitats?

L'espai migdia té un altíssim valor educatiu. Més enllà de garantir un àpat de qualitat i variat —que és fonamental—, és un espai de socialització, d'acompanyament adult i d'aprenentatge informal. Per a l'alumnat d'origen estranger, a més, és un entorn clau on es continua utilitzant el català com a llengua vehicular.

En ciutats com Barcelona s'ha fet un gran esforç per cobrir la demanda vulnerable, però l'accés no és igual a tot el territori. Hem d'aspirar a convertir l'espai migdia en un servei universal del qual puguin gaudir tots els infants com a part integrant de la seva jornada escolar.

Com influeix la bretxa digital en el rendiment de l'alumnat i quines mancances es detecten actualment?

Avui dia la bretxa no està tant en l'accés als dispositius —ja que la majoria dels centres i llars en disposen— com en l'ús que se'n fa. L'alumnat d'entorns vulnerables tendeix a fer un ús passiu, de consum i poc educatiu de la tecnologia. En canvi, les famílies amb més recursos inverteixen en capacitats com la programació, la creació de continguts de qualitat i l'ús productiu.

Si prohibim els mòbils o dispositius a les aules perquè distreuen, és comprensible; però la pregunta que ens hem de fer és: qui formarà aquests nens i nenes en competències digitals crítiques si no ho fa l'escola? Si el centre educatiu se'n desentén, la capacitat de moure's en un món digital de manera competent o de detectar notícies enganyoses dependrà exclusivament del nivell cultural i econòmic de la família.

Per què l'equitat educativa no s'acaba quan es tanquen les aules i quina importància tenen les activitats extraescolars?

Perquè ens eduquem a l'ample i al llarg de tota la vida. L'escola ensenya competències base, però aquestes s'han d'exercitar en contextos reals. El lleure educatiu, l'esport, les arts, l'escoltisme i el guiatge són espais extraordinaris per posar en pràctica el que s'ha après.

Actualment, veiem una desigualtat clara: les famílies amb més recursos s'asseguren que els seus fills facin activitats extraescolars variades i enriquidores, mentre que els infants de sectors desafavorits en fan moltes menys o molt poc diverses. Tenir oportunitats educatives a l'entorn és un dret fonamental del segle XXI.

Quin balanç es fa de les iniciatives d'educació a temps complet per evitar l'abandonament escolar?

Hi ha hagut un canvi de consciència molt positiu entorn de marcs com l'Educació a Temps Complet (Educació 360). Molts ajuntaments estan liderant projectes excel·lents per garantir dos dies d'extraescolars a la setmana, casals d'estiu universals o la connexió dels centres educatius amb la xarxa de biblioteques i equipaments del barri.

El pas que ens cal donar ara és convertir el lleure educatiu fora de l'escola en una política pública garantida per llei. No pot dependre ni de la capacitat de pagament de cada família ni de la sensibilitat política d'un ajuntament concret; ha de ser un dret garantit per a tots els infants de Catalunya.

Com s'ha de reforçar el suport a l'atenció a la diversitat per a l'alumnat amb necessitats específiques?

En primer lloc, cal finançar els centres de manera diferent segons la realitat social i les necessitats del seu alumnat, superant el model actual de dotacions lineals. En segon lloc, s'ha de donar un suport real al professorat mitjançant formació, acompanyament i la incorporació de perfils professionals especialitzats (educadors socials, integradors, psicopedagogs) que descarreguin els docents de tasques no lectives.

Finalment, és urgent millorar la detecció precoç dels problemes d'aprenentatge i cognitius. Si no s'identifiquen a temps a les primeres etapes, és molt difícil intervenir-hi posteriorment amb èxit. També cal reforçar i millorar la xarxa d'aules d'acollida.

Quin missatge o crida voleu fer des d'Equitat.org de cara a aquest inici de curs?

Fem una crida directa a no deixar-nos endur pel catastrofisme ni pel pessimisme. Els diagnòstics sobre l'educació a Catalunya ja estan fets i sabem quines polítiques funcionen; el que necessitem ara és passar a l'acció i implementar-les de manera decidida.

Cal fugir dels discursos que ho donen tot per perdut, perquè només desmoralitzen i no construeixen. El que necessita la comunitat educativa a Catalunya hores d'ara és recuperar la confiança i construir solucions d'equitat de manera conjunta.