Frenar l’explotació urbanística a la Costa Brava per posar al centre la protecció del medi ambient

Més de quaranta mil nous habitatges són els que encara es poden construir als espais naturals de la Costa Brava, segons decreta el plantejament urbanístic vigent. Els vint-i-dos municipis que formen part de la zona litoral pateixen les conseqüències de l’anomenat ‘tsunami urbanístic d’infraestructures’, mentre es consolida un model de creixement desproporcionat basat en les segones residències.

Les zones forestals i els espais naturals són els més afectats per aquesta problemàtica d’especulació urbanística i turística, la qual també provoca un impacte negatiu en la connectivitat dels paratges naturals. En el context actual d’emergència climàtica, agreujat per la pèrdua de biodiversitat, l’augment del risc d’incendi i la situació crítica de sequera, la federació SOS Costa Brava titlla d’insostenible la continuïtat d’aquest model.

A les portes de la celebració de les eleccions municipals del 28 de maig, la plataforma ha engegat la campanya ‘No votis totxo, vota natura’, amb l’objectiu d'incentivar la transformació de les polítiques ambientals dels ajuntaments de la zona i reclamar la protecció de l’entorn natural del litoral. “No n’hi ha prou en què els partits diguin que estimen la natura, és el moment de demostrar-ho amb polítiques decidides que contribueixin a aturar la destrucció del nostre litoral”, va defensar Irene Gisbert, presidenta de SOS Costa Brava, durant l’acte de presentació de la campanya.

Un model urbanístic que s’allunya d’afavorir el medi ambient

La creació de mesures per lluitar contra l’especulació; la revisió del pla urbanístic per salvar boscos, turons i espais d’alt valor paisatgístic; el reclam per constituir un patrimoni públic de sòl municipal perquè sigui preservat, i l’exigència d’un pressupost anual dels ajuntaments que contempli adquirir sòl per protegir. Aquests són alguns exemples de les demandes que la federació considera que haurien de garantir les candidatures.

La totalitat de les peticions les han dividit en quatre blocs. El primer, com a factor protagonista de la regressió del territori, és l’urbanisme. En el marc de la reivindicació del canvi de les polítiques urbanístiques a tot el litoral gironí, alguns dels punts que remarca SOS Costa Brava contemplen la desclassificació i protecció de tots els boscos, espais forestals i hàbitats d’interès comunitari.

A més, també es reclama la revisió dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de cada municipi i l’eliminació de les previsions de creixement en sòl urbanitzable per segones residències.

Promoure energies renovables i la lluita contra la sequera

El segon bloc engloba el camp de l’energia. SOS Costa Brava defensa el canvi cap a un model energètic centrat en la descarbonització a través de l’ús d’energies renovables. És per aquest motiu que consideren que cal facilitar la instal·lació d’elements com panells solars i miniturbines eòliques en la renovació i rehabilitació dels edificis perquè puguin ser utilitzats amb finalitats d’autoconsum per les veïnes.

Els projectes de construcció de grans centrals eòliques a l’entorn natural marí del Golf de Roses, entre el Cap de Creus i Begur, també és una problemàtica a la qual s’enfronten.

El tercer bloc té com a eix central l’aigua. L’exigència recau en la promoció de mesures d’estalvi, en la conservació i la cura de les masses d’aigua i en la regulació de la demanda d'aquest servei. “Cal que els ajuntaments redactin plans per una gestió eficient del cicle de l’aigua on s’incentivi l’estalvi, la reutilització i l’aprofitament d’aigües grises i pluvials”, es destaca en el manifest de SOS Costa Brava. La correcta redacció dels Plans d’Emergència Municipal per Sequera també és una demanda a tenir en compte.

Combatre la contaminació atmosfèrica

L’últim bloc contempla la mobilitat. Una de les causes que agreuja la situació d’emergència climàtica és el transport privat en vehicles de motor. És per aquest motiu que es requereix una jerarquia clara de prioritats a l’hora de moure’s per la zona, amb la mobilitat per a les vianants i l’ús de la bicicleta com a mètodes principals, passant pel transport públic i deixant el transport privat a la base de la piràmide.

Davant aquestes propostes, SOS Costa Brava pretén apostar per una transformació que contempli la protecció de l’entorn i la millora de les mesures que conservin el benestar de les zones naturals i la biodiversitat. Així mateix, demanen la regulació dels recursos i que posi al centre el benestar de les veïnes, exigint a les diferents candidatures i formacions polítiques que es presenten a les eleccions que basin les seves accions en aquesta línia.