Fridays for Future reivindica un model circular on el plàstic deixi de ser un dels materials centrals

Davant la crisi climàtica, el moviment social i ambiental inspirat per Greta Thunberg, Fridays for Future, ha alçat la veu per deixar clar que volen mesures a  favor de la justícia climàtica. Entre elles, la lluita contra el plàstic encapçala les seves reivindicacions amb demandes d’accions que plantegen una economia sostenible i circular. Per aprofundir sobre la crisi del plàstic entrevistem tot seguit a Fridays for Future Barcelona.

Quina és la realitat actual del consum de plàstics i els problemes derivats de la seva contaminació?

L'ús del plàstic no ens ve de nou. Des de l'any 1930 ja es va obrir pas en la nostra societat però hem arribat a un punt de dependència del plàstic innecessària i completament excessiva: s'ha passat de produir 1,5 milions de tones de plàstic el 1950 a produir-ne 322 milions de tones el 2015, segons dades de l'associació PlasticsEurope.

S'ha passat de produir 1,5 milions de tones de plàstic el 1950 a produir-ne 322 milions de tones el 2015

Parlem d’un increment de més del 200% en 65 anys…

Sí, els números parlen sols… Aquesta producció és liderada per la Xina, seguida d'Europa i Amèrica del Nord.

Hem de pensar que el plàstic és un material creat per l'home que el nostre planeta no pot digerir. Aquest derivat del petroli persisteix durant segles fins a degradar-se, i es dispersa fàcilment. Podem trobar plàstic embrutant carrers, espais verds i ecosistemes aquàtics a tot el món. Una simple ampolla de plàstic triga 500 anys a descompondre’s.

La comunitat científica fa anys que avisa dels efectes nocius de l’ús del plàstic.

Sobretot d'aquell que acaba al mar. Es calcula que prop de més d'un milió d'aus i cent mil mamífers marins i tortugues moren després de topar amb el plàstic a causa de la seva ingestió -els confonen amb menjar- o enredats en ell. Però després totes aquelles persones que mengen peix acaben per conseqüència menjant plàstic.

Prop de més d'un milió d'aus i cent mil mamífers marins i tortugues moren després de topar amb el plàstic

Quina seria la situació que viu l’estat espanyol?

És el segon país que més plàstic aboca a la Mediterrània, només per darrere de Turquia, i seguit per Itàlia, Egipte i França.

Actualment, a l’estat espanyol, només es reciclen el 25% dels plàstics produïts i no el 77% tal com afirma Ecoembes.

Com es recicla el plàstic?

No és una feina fàcil, ja que hi ha molts tipus de plàstics i això fa que es necessitin diferents tractaments químics per a poder ser reciclats.

Quin impacte genera el plàstic a l’entorn, en la salut i en el benestar?

Anem per parts. Pel que fa a l’impacte a l’entorn, cal tenir present que avui dia només el 9 % de tot el plàstic que hem produït i consumit fins a l’actualitat a nivell mundial s’ha reciclat, el 12 % s’ha incinerat, i la gran majoria, el 79 %, ha acabat en abocadors o en el medi ambient. 

Actualment, s’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a ‘sopes’ de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic -Nord i Sud- i dues al Pacífic -Nord i Sud-. Aquestes zones superficials tenen una elevada concentració de microplàstics.

Només el 9 % de tot el plàstic que hem produït i consumit fins a l’actualitat a nivell mundial s’ha reciclat

I d’on procedeix tota aquesta quantitat de plàstic?

Sense voler obviar l'enorme contribució de territoris com Àsia en la generació de residus, ens toca assenyalar que una part considerable d’aquest plàstic procedeix del Nord Global, és a dir, el món occidental, on el consum de plàstic i la generació de residus s’ha disparat les últimes dècades. 

No obstant, veiem com els territoris que pateixen la majoria de les conseqüències pertanyen als anomenats ‘països subdesenvolupats’. 

De debò?

De fet, si mirem els estudis que avaluen la gestió de residus, els països rics surten bastant ben parats. No obstant això, aquests es dediquen a enviar-los a països en situacions més vulnerables amb nivells de vida més baixos.

Analitzem ara els impactes del plàstic en la salut. Què me’n pots dir?

Fa temps que s’avisa de la presència de micropartícules del plàstic en animals que després ingerim.  Fins i tot en l’aigua embotellada ja és un fet. Si no es frena aquesta tendència, podria derivar en un problema real de salut pública. 

Em quedo amb l’afirmació del doctor Miquel Porta: “Tot i que aquestes substàncies es puguin excretar diàriament, l'exposició continuada a aquests compostos tòxics, molts d'ells disruptors endocrins, és la que està vinculada a malalties com l'hipotiroïdisme, diabetis, infertilitat, entre d’altres”.

I finalment, explica’m les efectes en el benestar.

Tenim tendència a pensar que la contaminació externa no entra ni afecta el nostre organisme, però no és així. 

“La ciutadania està exposada de forma diària a una dieta plastificada i no n’és gens conscient. El plàstic que actualment s’utilitza en l’envasat, transport i venda d’aliments i begudes conté substàncies que estan migrant al nostre cos i afecten directament la nostra salut”, això és el que diu Rosa García, directora de Rezero.

Està clar que hem de prendre mesures. Com podríem consumir menys plàstics?

Una opció és escollir tots aquells objectes i aliments que no vagin envasats. Com a persones consumidores tenim el poder de decidir a què volem donar suport amb els nostres diners. No calen tants objectes de plàstic, no calen fruites i verdures envoltades en plàstic, no calen bosses de plàstic.

Com a persones consumidores tenim el poder de decidir a què volem donar suport amb els nostres diners

L'aigua, les verdures, els fruits secs, els llegums, són aliments que ens dóna la naturalesa, són les empreses qui ha decidit col·locar-los en envasos de plàstic, i som nosaltres qui després ho comprem.

No consumir plàstics a nivell individual és suficient?

No ho és pas, hem d’intentar anar més enllà. Al final es tracta d’un problema estructural, de com es desenvolupa el funcionament de les nostres societats i economies. L’ésser humà ha pogut viure segles al marge del plàstic, sense que això suposés necessàriament una renúncia al benestar. Cal que el nostre ús sigui el mínim possible i que apostem per economies circulars basades en materials més sostenibles.

Els plàstics són un clar exemple d’economia lineal, què podríem fer per avançar cap un model circular on els residus no hi tinguin cabuda?

Ens hem acostumat a un model de vida on les coses les tirem per comprar-ne de noves, on no se li dona valor a res perquè ens han educat a comprar, consumir i tirar… i tornar a començar. Estem creant tones de rebuig i estem malgastant recursos per l’ambició de tenir objectes nous.

Per a practicar una economia sostenible i circular han de canviar els nostres hàbits de consum i la forma en la qual les empreses dissenyen i fabriquen els seus productes. L'objectiu és que les generacions futures puguin gaudir dels recursos naturals que ens ofereix la Terra. 

Estem parlant, al cap i a la fi, d’un canvi d’hàbits…

Simplement és necessari canviar la forma en la qual es produeix i consumeix, i passar de la fabricació, el consum i el residu a la reducció, a la reutilització i al reciclatge.

Comprar allò que necessitem i pensant a reutilitzar-ho és vital.

És necessari canviar la forma en la qual es produeix i consumeix, i passar de la fabricació, el consum i el residu a la reducció, a la reutilització i al reciclatge

Es podria eliminar totalment l’ús del plàstic?

El plàstic és un material més del nostre dia a dia, el que és necessari és no produir-ne’n amb l'objectiu de ser tirats a la brossa immediatament. El problema del plàstic és que ha esdevingut un rebuig que embruta i deteriora el nostre entorn quan ha estat produït amb l'única finalitat d'envasar.

Es tracta de desfer-se de la producció i la consumició d'aquell plàstic innecessari i inútil.

Quines mesures demaneu des de Fridays for Future contra la contaminació ambiental i, en concret, la dels mars i oceans per les tones de components de plàstics que hi van a parar?

Cal repensar la nostra economia. Apostar per un model circular on el plàstic deixi de ser un dels materials centrals. Això passa per mesures com prohibir els plàstics d'un sol ús, recuperar alternatives més sostenibles com el vidre o el cartró, la imposició de mesures fiscals… 

Però també, i sobretot, per reduir el ritme de consum i la generació de residus, fent que el valor dels productes es mantingui en l'economia durant el major temps possible. 

Barcelona, Catalunya i l’estat espanyol han declarat l’emergència climàtica. Creieu que les mesures que s’estan prenent són suficients?

Es comenten mesures positives, especialment relatives a la prohibició dels plàstics d'un sol ús i a la millora en la gestió de residus. Malgrat tot, no es planteja dur a terme un canvi real en el funcionament de l'economia en la direcció que apuntàvem anteriorment. 

Penseu que hi ha mesures d’altres països que podríem adoptar aquí?

Potser alguns països estan aplicant unes mesures més ambicioses que altres, com per exemple Tanzània, que l'any passat va posar en marxa un dels plans més restrictius respecte l'ús del plàstic. Malgrat tot, pràcticament cap administració està actuant en les proporcions necessàries. 

Com avalueu la normativa de prohibir els plàstics d’un sol ús l’any 2021?

És una mesura que evidencia una necessitat molt més àmplia d'implicar-se en un model de vida el més sostenible possible. Però, com hem dit, és clarament insuficient.

S'ha de produir un canvi cultural, de mentalitat, de concebre la manera de viure. Els límits biofísics del nostre planeta, que és la llar de totes les formes de vida conegudes, són incompatibles amb aquest sistema econòmic que evoca al consum compulsiu i la generació de residus sistemàtica.

Quines accions esteu fent des de Fridays for Future per sensibilitzar i disminuir l’ús de plàstics?

Ens centrem a visibilitzar aquesta crisi climàtica i, com a tal, la tractem d'un problema que necessita una solució justa i real. Volem conscienciar a la gent de la necessitat de la lluita col·lectiva, de ser crítics en com les coses estan funcionant i en actuar d'acord amb el que es pensa.

Des de Fridays for Future critiquem el poc sentiment i la poca connexió que aquest model de societat i economia té envers la naturalesa i la mare terra, qui ens ha permès la vida.

I sobre la necessitat d’un consum crític i responsable?

És cert que són imprescindibles les accions individuals i tenir en compte que hem d'aprendre a consumir allò que realment necessitem i no allò que comprem perquè s'ha posat de moda o ens fan creure que hem de tenir.  Però també ha d'haver un canvi en la manera de produir i en la manera de consumir en general.

Pel lucre d'uns pocs estem hipotecant els nostres recursos futurs. I, qui més patirà les conseqüències serem les joves, l'anomenada generació sense futur.

Pel lucre d'uns pocs estem hipotecant els nostres recursos futurs

Aquestes noves generacions precisament esteu fent una gran lluita per combatre el canvi climàtic. Creieu que esteu més sensibilitzades?

Des de Fridays som conscients que aquest model de sistema on el principal objectiu és produir per després consumir i guanyar diners és el responsable de la mala utilització dels recursos i matèries de la terra, és el responsable del deteriorament del planeta.

Estem conscienciades dels efectes nocius de l'ús del plàstic i ens posicionem en contra de tota aquesta producció innecessària. Però, hem d'anar més enllà, hem d'entendre que el plàstic és una simple peça dins un model econòmic insostenible per a la vida.