La transició ecosocial és el canvi cap un model de vida que reconegui que els recursos són finits respectant la democràcia econòmica i la justícia social. És l'únic cami que veu l'Economia Social i Solidària (ESS), el decreixement per fer front al canvi climàtic, l'esgotament de combustibles fòssils i la crisi de biodiversitat.

És per això que aquest ecosistema vol articular una resposta col·lectiva amb el projecte Futurs impossibles, impulsat per la Xarxa d'Economia Solidària (XES), Coòpolis i Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

"Llancem aquesta campanya per provocar el debat públic, per prendre la iniciativa davant del relat majoritari que és tecnocapitalista, per dir que els moviments socials i l'ESS sabem quina transició ecosocial volem, i sabem com es pot dur a terme amb justícia social i democràcia econòmica", diu Rubèn Suriñach, responsable del projecte.

El Fòrum de Transicions Ecosocials

El projecte està conformat per una campanya d'incidència amb debats clau, que aglutina lluites i accions que ja tenien lloc sota un mateix paraigües i en relació amb uns eixos temàtics; i per una sèrie de tallers participatius sobre possibles escenaris de futur.

El projecte, que es presentarà el dissabte 22 a la Fira d'Economia Social i Solidària (FESC) culminarà amb el https://fesc.xes.cat/que se celebrarà el 24 i 25 de febrer del 2022, on llançaran un missatge unitari amb un manifest i propostes polítiques conjuntes per incidir sobre l'administració i l'opinió pública.

Mobilització social o ecofeixisme: els escenaris possibles

Els tallers participatius proposen la construcció d'escenaris de futur. Es contemplen quatre escenaris, explica Suriñach, i es reflexiona sobre com potenciar elements desitjables per aconseguir els escenaris positius.

S'imaginen com a pitjor escenari l’ecofeixisme, "una societat on l’estat s’ha replegat amb les corporacions i ha entrat en deriva autocràtica". "Hi ha una estripada social on les elits mantenen els seus estils de vida, amb luxes climàtics, i la resta està sotmesa, al límit de la dignitat, amb racionament de recursos i escassetat alimentària. Hi ha un procés de desurbanització per tenir més a prop l'accés a recursos", concreta.

Per contra, l'escenari menys distòpic és "el decreixement democràtic i planificat a través d‘una societat civil mobilitzada que força la implementació de canvis a nivell institucional i que construeix un nou sentit comú col·lectiu de la consciència ecològica". Consistiria en "l'adaptació de l'escassetat de recursos de forma planificada i democràtica" i en la "redistribució de riquesa", i tambe hi hauria un procés de desurbanització.

"La clau és quin serà el nivell de conflictivitat social i cap on es decantarà la balança, i també dependrà de les institucions", diu Suriñach, que considera que per fer front als pitjors escenaris cal molta mobilització i prendre la iniciativa des del carrer i les organitzacions: "Així és com s’han parat els projectes tecnocapitalistes de l’aeroport i el Jocs d'Hivern. Això era l’escenari ecofeixista: seguir alimentant el ninxos de mercat de les elits sense tenir en compte la crisi ecològica".

També cal tenir en compte la dimensió internacionalista per no fer aquesta transició extraient recursos del Sud Global, apunta, i alerta de la urgència del debat: "Hi ha llocs on el col·lapse està pasant. El futur ja és aquí".

Els eixos temàtics

Per encarar els temes clau d'aquesta transició, les impulsores del projecte han identificat diversos eixos temàtics per a la reflexió:

• Relocalització i reconversió productiva: produir productes sostenibles i duradors, i relocalitzar l'activitat productiva de béns primordials amb la participació democràtica.
• Ruralització de la societat i sobirania alimentària: revaloritzar el món primari per al desenvolupament territorial, ambiental i cultural.
• Economia social i solidària: el model socioeconòmic basat en la democràcia econòmica i l'empoderament col·lectiu.
• Xarxes de suport mutu i reforç de les comunitats: autoorganització ciutadana i estructures comunitàries per a la cohesió, la inclusió i els vincles que han de barrar el pas a la ultradreta.
• Democratització i garantia de cures: justícia de gènere i corresponsabilitat en les cures per deixar de perpetuar l'opressió de les dones.
• Defensa i reforç del sector públic i els serveis bàsics: el sector públic ha de prestar els serveis i instruments per liderar la transició.
• Habitatge, urbanisme i mobilitat: cal canviar la forma en què habitem l'espai.
• Canvi cultural i de formes de vida: substituir el consumisme per la consciència ecològica i social amb campanyes i opcions de consum col·lectives.
• Crisi i sobirania energètica: economia neutra en carboni basada en renovables, i sistemes de generació i distribució públics, cooperatius i comunitaris.
• justícia social i global: les necessitats bàsiques han d'estar cobertes per a tota la població i els costos de la transició han de recaure sobre la població més rica.
• Antiracisme: cal garantir el dret a migrar en igualtat de condicions i fer front al racisme institucional.