Els grups d’agricultura ecològica estan fonamentalment formats per dones. De fet, l’agricultura ecològica posa la vida al centre produint aliments sans per alimentar les persones i respectant el cicle de la natura, promou la reproducció i no l'acumulació, i fomenta la interdependència entre productores i consumidores i l'ecodependència amb l'entorn. És, en essència, i sempre en funció de com es posi en pràctica, feminista.

Tot i així, la presència masculina tant al Parc Agrari del Baix Llobregat com als horts comunitaris de Can Pinyol de Sant Boi de Llobregat és majoritàriament masculina.

Quan a Desos Opció Solidària van detectar que les dones no s’apuntaven a les seves formacions en agricultura ecològica van decidir fer una crida no mixta per formar un grup d'acció comunitària vinculat a l'agricultura ecològica i amb perspectiva feminista. El resultat va ser una llista d’espera i aquest any ja van pel segon grup.

"No és que no hi hagi interès, és que no se senten cridades. Per socialització primària no se’ls hi atribueix aquest espai. Jo em pregunto si s’està intentant de veritat aquesta mirada feminista transversal posant espai de criança, per exemple, perquè les mares hi puguin assistir. Calen estructures de veritat que diguin a aquestes dones: «Aquest espai també és per tu i és important que hi puguis participar»", denuncia la dinamitzadora dels grups, Júlia Ramos Barrufet.

La pandèmia va aturar temporalment la creació del primer grup, però va brindar la possibilitat de fer una diagnosi que no s’havia fet abans al territori mitjançant la qual es van recollir, per una banda, les veus de les dones usuàries de recursos de diferents entitats, i per l'altra, les de les dones agricultores del territori així com veus de tècniques i polítiques de l’Ajuntament de Sant Boi, treballadores d’entitats socials del municipi i del Consorci del Parc Agrari.

Aquesta investigació-acció-participació ja va suposar una transformació que ha permès conèixer realitats i teixir xarxa amb entitats com la Fundació Marianao, que gestiona els horts de Can Pinyol, on ara es troben els grups de Desos.

Els homes ens expliquen com hem de treballar

Fa prop d’un any que el primer grup hi va entrar per primera vegada. Això ja va tenir un impacte. "Els homes ens donen consells. Aquests càstigs de gènere subtils, que detecta molt la persona receptora, t’estan fent saber que aquest no és el teu lloc, que qui te la saviesa soc jo, que em necessites a mi per saber com fer-ho. Passa cada dia que hi anem, ens expliquen com hem de treballar", explica Ramos.

L'actitud condescendent i paternalista té lloc encara que el grup estigui format per una formadora, que és ambientòloga, biòloga i que té dues hectàrees de terreny. També per una facilitadora, una persona que s’encarrega de l’espai de criança i una traductora perquè "fer espais que atenguin la diversitat de necessitats de les persones necessita recursos".

Entre les participants, ressona l'evidència que poden treballar la terra iguals que els homes. "Hem vist que sent dones ho podem aconseguir. Ho tenim tot igual: les mans i les cames", ironitza la Jessica.

Elles trenquen amb "l'estereotip del tiarró pujat al tractor" amb la seva presència. "Tens les mans plenes de terra i vas vestida diferent, amb pantalons còmodes, poca roba a dalt i botes. Els cossos es transformen", comenta la dinamitzadora. Recuperen així la vinculació amb la terra, arrabassada amb l'expropiació i el tancament de terres comunals iniciat al segle XV, que ha contingut minvant amb projectes urbanístics que amenacen els espais verds.

Compromís amb la terra

Les participants expliquen que han après a planificar la feina i a treballar en equip. A tenir un compromís amb la terra, com explica la Maru: "Has de venir cada setmana perquè s’ha de cuidar: regar, treure herbes..."

Per treballar la parcel·la i acabar repartint-se la collita han hagut d'adquirir coneixements tècnics com el tipus de reg, l'associació de cultius, els fertilitzants naturals o com utilitzar la biocompostadora. Alhora han pogut fer aprenentatges socials sobre la vinculació de les dones amb la terra amb dinàmiques participatives a través de l'escolta activa i el respecte mutu mitjançant la provenció i les arts escèniques.

Treballen amb el moviment per relacionar-se amb la terra, per exemple, representant posicions corporals: "Quan treballes amb el cos es genera una confiança i una seguretat que passa a un altre nivell".

Ho fan de manera assembleària amb l'objectiu de construir un espai propi, que sigui "el que elles vulguin que sigui". Segons els interessos de les participants, han organitzat formacions específiques al voltant de les trobades i en xarxa amb altres entitats del municipi. N'han fet una sobre antirracisme i una altra per aprendre a fer sabó.

Sovint han hagut de gestionar la pressa i les expectatives, explica la coordinadora del projecte, Anna Escudé Comerma: "A dia d’avui es treballa massa la terra per acabar llençant aliments. No s’està escoltant el que necessita, que és més calma i menys productes químics, per tenir potser un carbassó més petit en comptes de perfecte".

Com a grup comunitari, han capgirat el concepte de la propietat privada. "Aquesta parcel·la no és nostra i hi anirà passant gent. A vegades pot passar que portem molt de temps cultivant i ara entra una persona nova i s'endurà el producte que hem cultivat nosaltres", explica.

Sembrar llavors

La Pina ha començat a plantar a casa i fa olis essencials: "Tots els dies estic pendent de girar el flascó, i observo com canvia tot".

La Maru ha après ha fer servir fertilitzants naturals: "Abans quan tenia pugó hi posava químics. Després veia tot d'abelles al terra i se’m trencava l’ànima".

La Jessica va quedar meravellada amb la formació de sabons: "Poses herbes i l'oli que menges, el mateix de l'amanida. Ho mous i penso: «Com es pot convertir això en sabó? És molt estrany!»".

Les participants s'emporten l'experiència a casa i apliquen l'aprenentatge a la seva quotidianitat, comenta amb entusiasme la dinamitzadora. "Casa seva està envaïda de planters petits. L’agricultura ecològica té un nivell de cura increïble com si sembrés de llavors el teu dia a dia".