Quan el feminisme incomoda: els nois adolescents i el repte de les noves masculinitats

L’estudi ‘Nois, Noies i un Abisme’ ha estat publicat aquest estiu per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Un document que constata com molts nois de 14 i 15 anys perceben el feminisme amb recel i expressen discursos neomasclistes.

El malestar d’una masculinitat en transformació

Un dels resultats més rellevants és el malestar que expressen molts nois davant els canvis socials que qüestionen el model tradicional de masculinitat. Segons la recerca, una part significativa d’aquests adolescents afirma sentir que el feminisme els culpabilitza 'pel fet de ser homes' i que, sovint, se’ls percep com a responsables d’injustícies que ells no han comès. Aquesta visió, segons l’informe, és fruit d’una combinació entre desconeixement, manca d’espais de debat i l’impacte de discursos polaritzats que circulen a les xarxes socials.

Discursos neomasclistes i la percepció d’una desigualtat inversa

El quadern de l’ICPS posa de manifest la presència creixent de discursos neomasclistes entre els nois joves. Molts d’ells consideren que la igualtat entre dones i homes ja s’ha assolit i que, en l’actualitat, són ells els qui pateixen discriminació en determinats àmbits, com l’educatiu o el judicial. Aquesta percepció, que es presenta com una resposta defensiva davant els avenços feministes, s’alimenta de narratives mediàtiques que simplifiquen el debat i consoliden la idea d’una ‘guerra de sexes’. 

Els investigadors apunten que aquest fenomen no neix d’una oposició frontal a la igualtat, sinó d’una sensació d’inseguretat i desconcert sobre què significa ‘ser home’ en el context actual. Aquest buit referencial fa que molts nois es refugiïn en discursos conservadors que prometen identitat i reconeixement, però que, alhora, perpetuen models antics de poder i dominació.

Els grups mixtos, un espai per al diàleg i la comprensió

L’informe també observa diferències significatives en la manera com els nois s’expressen segons el context del debat. En els grups exclusivament masculins, el discurs és més contundent i homogeni, amb menys marge per a l’autocrítica o la reflexió. En canvi, quan el debat és mixt, apareixen matisos, empatia i una major predisposició a reconèixer desigualtats. Aquesta dinàmica evidencia la importància dels espais compartits per generar converses més equilibrades i afavorir la comprensió mútua entre nois i noies. Tot i això, els autors de l’estudi adverteixen que aquestes trobades no sempre són suficients si no hi ha una mediació pedagògica adequada que permeti desmuntar mites i fomentar una masculinitat més oberta i respectuosa.

Noves masculinitats entre adolescents conscienciats

Tot i el predomini d’un discurs defensiu en molts entorns masculins, també hi ha adolescents que es posicionen obertament a favor de la igualtat i treballen per redefinir què vol dir “ser home” avui. 

Segons el projecte Nosotros Sumamos, desenvolupat per l’associació Amaltea amb joves d’entre 14 i 18 anys, una part dels nois participants rebutgen els estereotips de gènere tradicionals i expressen el desig de construir relacions afectives més igualitàries i respectuoses. En aquesta línia, el fòrum Bróders, nascut el 2025, ofereix espais segurs i moderats on adolescents comparteixen inquietuds, qüestionen la pressió dels rols masculins i reivindiquen noves formes de masculinitat basades en la vulnerabilitat, la cura i l’empatia. 

Aquests exemples demostren que també hi ha una generació de nois conscienciats que volen trencar amb el masclisme i sumar-se activament al canvi.

Cap a una educació emocional i igualitària

Una de les conclusions principals del quadern és la manca d’espais on els nois puguin parlar de com se senten, de les seves inseguretats o de la pressió que exerceixen sobre ells els models tradicionals de masculinitat. En aquesta línia l’estudi subratlla la importància de treballar l’educació emocional i afectiva des d’una perspectiva de gènere, per oferir eines que ajudin als joves a construir relacions més empàtiques i igualitàries. 

ICPS recomana reforçar els programes d’igualtat als centres educatius i donar visibilitat a referents masculins que trenquin amb els estereotips tradicionals. Les aules haurien de ser espais segurs on poder qüestionar el masclisme sense culpabilitzar i on treballar la igualtat com un projecte compartit entre totes. 

En definitiva, el repte és acompanyar els joves en la construcció d’una masculinitat més lliure, plural i emocionalment saludable, capaç de contribuir a una societat veritablement igualitària. Promoure les noves masculinitats hauria d’implicar anar més enllà del rebuig al masclisme. 

L’oportunitat de transformar des de l’educació i el lleure

Més enllà de les dades, hi ha motius d’esperança. La feina de caus, esplais i entitats juvenils és un exemple clar de com es poden generar espais segurs i participatius, on els joves aprenen a reconèixer desigualtats, a dialogar i a reflexionar amb esperit crític. Aquestes experiències complementen l’educació formal i permeten construir identitats masculines basades en la cura, la corresponsabilitat i el respecte mutu. En aquesta línia Esplac prepara per a aquesta tardor una nova jornada de jornades de lleure feministes, mentre que la Fundesplai ofereix per aquest octubre un curs subvencionat per introduir a classe la perspectiva de gènere. 

Treballar des de l’escola i el lleure amb activitats participatives, grups de debat i projectes de responsabilitat social ofereix a les adolescents eines concretes per afrontar els reptes que planteja el canvi cultural. Acompanyar els nois en la construcció de noves masculinitats és clau per formar una generació lliure, plural i compromesa amb la igualtat, capaç de transformar la societat i de derrocar els discursos que ens separen.