"Decepció i preocupació". Aquesta ha estat la reacció dels membres d'Eixample Respira després de la presentació per part de l’Ajuntament de Barcelona del projecte de la Superilla de l’Eixample. Consideren que es tracta d’un pla de mandat que inclou intervencions en vies que actualment ja presenten un alt grau de pacificació, i que no incideix en revertir la situació dels "eixos negres" que creuen la ciutat.

Parlem sobre aquest tema i sobre altres aspectes, relacionats amb la mobilitat i la contaminació a la ciutat, amb el portaveu d’Eixample Respira, Guille López.

Ara fa uns dies es va presentar el projecte de la Superilla de l’Eixample. Des d’Eixample Respira el considereu "insuficient". Per quins motius?

Nosaltres valorem positivament qualsevol iniciativa que suposi una pacificació de l’espai públic, però creiem que, en un projecte a deu anys vista com aquest, només es proposa pacificar carrers que ja tenen menys volum de circulació, com ara Consell de Cent, Provença o Girona. No s’incideix en els carrers que concentren la gran majoria del trànsit a la ciutat, com ara el carrer d’Aragó.

La Superilla serà un eix verd important, i és una millora a valorar, però no es fa res per reduir l’impacte d’aquestes autopistes urbanes que són les que generen realment els actuals nivells de contaminació, soroll i congestió.

Creieu, doncs, que ha estat poc ambiciós?

L’Ajuntament ha fet la presentació de la superilla exposant el diagnòstic alarmant que pel centre de Barcelona hi passen 350.000 vehicles diaris, i després ofereix només una solució per a carrers perifèrics, sense un alt volum de trànsit. Per això considerem el projecte clarament insuficient.

Fins i tot Salvador Rueda, impulsor del projecte de 'superilles' a Barcelona, ha explicat que aquest pla només contempla una petita part de les actuacions necessàries per impulsar un veritable projecte de creació d’un gran Eix verd al centre de la ciutat.

Quins considereu que són els "eixos negres" de contaminació actualment a la ciutat?

Al districte de l'Eixample tenim autèntiques autopistes urbanes que passen per la zona, com el carrer d’Aragó amb sis carrils de circulació i 80.000 vehicles diaris, que sembla l’AP7. No pot ser el que el vehicle privat, que representa només un de cada quatre desplaçaments a Barcelona, ocupi més de la meitat de l’espai públic. S’han de treure aquestes autopistes urbanes que passen pel centre de la ciutat.

Demaneu un pacte de ciutat per reduir la contaminació i millorar la mobilitat. Quins aspectes hauria d’incloure per a ser efectiu?

Demanem un pla de millora de la mobilitat sostenible i a nivell metropolità per tal de reduir la contaminació. Durant el confinament s’ha demostrat la correlació entre la reducció del trànsit i la reducció dels nivells de contaminació a Barcelona. Sobretot creiem que cal reduir l’ús del vehicle privat, no amb prohibicions, sinó racionalitzant el seu ús.

Recentment l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va deixar clar que aquest ha de ser l'objectiu...

Sí. Ens agradaria escoltar a la nostra alcaldessa les mateixes paraules que va dir l’alcaldessa de París, que va avisar als conductors parisencs que s’anessin oblidant de creuar París d’est a oest. Portem molts anys construint una ciutat que incentiva l’ús del vehicle privat i és hora de canviar aquest model. El vehicle privat contaminant té uns costos sobre la societat i els paguem entre tots amb salut. L’espai públic no pot estar dedicat al vehicle privat.

Com valoreu iniciatives recents com la reducció d’un carril a la Diagonal, la creació del carril bici al carrer d’Aragó o la reforma de la ronda de la Universitat?

Paradoxalment, al mateix temps que es presenta la Superilla de l’Eixample, un projecte a deu anys que creiem que no incideix en la reducció del trànsit en les vies amb més volum de circulació, s’estan portant aquestes actuacions que sí suposen canvis destacats a la ciutat.

La poca ambició i la superficialitat del pla de les superilles contrasta amb aquestes mesures immediates com són l’eliminació de carrils a Aragó, Diagonal, Gran Via i Ronda Universitat, a les que donem suport. Potser és un tema de relacionar la marca Barcelona amb el concepte de superilles i eixos verds, però considerem que aquestes mesures són més concretes i efectives que no pas el pla de la Superilla de l’Eixample.

Pel que fa a la iniciativa 'Obrim carrers', heu lamentat que el carrer d’Aragó hagi deixat d’estar obert els caps de setmana...

No entenem per què el carrer Aragó ha quedat fora d’aquesta iniciativa. Des de l’Ajuntament ens han dit que ha estat per falta de recursos, però des del principi ens van demanar suport i l’han tingut. Considerem que tenint en compte l’actual situació de confinament municipal en què ens trobem i a l’èxit que està tenint la iniciativa a altres carrers com Gran de Gràcia o l’eix Creu Coberta-Carrer de Sants, caldria tornar a incloure el carrer d’Aragó a l''Obrim Carrers'.

Una de les vostres demandes ha estat ampliar l’espai d’accés a les escoles i instituts. Considereu suficient el pla 'Protegim les escoles'?

El pla 'Protegim les escoles' inclou aquesta legislatura la millora dels espais d'una de cada tres escoles de la ciutat. És un pas important, però al mateix temps que s’anunciava s’han aconseguit 3.000 ampliacions de terrasses, bars i restaurants en pocs mesos. Demanen la mateixa urgència per protegir els espais escolars que la que hi ha hagut per ampliar el nombre de terrasses. Creiem que el pla no ha tingut l’urgència ni l’abast que necessita.

Al setembre van començar les sancions per la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Com valoreu la implantació d’aquesta mesura?

Cal recordar que Barcelona no compleix els límits de qualitat de l’aire marcats per la directiva europea i que aquesta era una mesura necessària. Ha estat un primer pas, però s’ha demostrat insuficient. Cal un pla d’acció calendaritzat i més rapidesa per tal de reduir la circulació del vehicle privat.

Ha coincidit amb la crisi del Coronavirus, que ha portat a molta gent a fer ús del vehicle privat en detriment del transport públic...

A causa de la pandèmia, s’ha reduït entre un 50 o 60% l'ús del transport públic i moltes persones han optat per desplaçar-se en bicicleta o en vehicle privat. Per sort, el teletreball ha fet que aquest canvi no hagi suposat un gran augment de la circulació a les ciutats, però cal actuar ja, perquè aquesta tendència pot suposar un greu problema aviat.