Ignasi Castellví: “El llop és una espècie clau per l’equilibri natural del nostre ecosistema”

El llop va desaparèixer de Catalunya a mitjan segle XX, fa més de cent anys. A finals de la dècada dels noranta, l’espècie es va reintroduir naturalment al Pirineu català i, actualment, el nostre territori és l’hàbitat de gairebé una vintena de llops, una xifra realment alarmant. La legislació que protegeix l’espècie a Catalunya l’ha catalogat d’‘extinta com a reproductora’, és a dir, l’administració només tindrà l’obligació legal de treballar per a la recuperació del llop quan se’n constati la reproducció.

Nou entitats ambientals han unit forces per formar el Grup Llop Catalunya, amb l’objectiu principal de lluitar per a la conservació i recuperació del llop, una espècie considerada fonamental perquè es continuï desenvolupant correctament l’ecosistema gràcies al seu paper ecològic imprescindible de depredador. Hem parlat amb l'Ignasi Castellví, membre de l’organització, per analitzar la situació actual i la tasca que desenvoluparà el Grup Llop Catalunya.

Com arriba el llop fins a Catalunya?

Ens remuntem fins a la dècada dels setanta a Itàlia. L’administració decideix protegir i conservar la població de llops que habita el país prohibint-ne la caça. A partir d’aquí, aquest animal es pot reproduir amb molta més tranquil·litat i facilitat. Una llopada funciona com un grup familiar tradicional: el mascle i la femella crien i, al cap d’un o dos anys, a la primavera, quan les cries són llops joves, ja estan preparades per marxar a criar.

Aquest sistema comença a succeir d’una manera còmoda a la cadena muntanyosa dels Apenins, on ja habita una llopada important. L’espècie no practica l’endogàmia, per tant, els joves llops marxen del territori a la cerca de l’aparellament. Apareixen al Pirineu català a finals dels noranta.

Quin és l’estat actual del llop a Catalunya?

No podem afirmar que aquí hi hagi poblacions. Són animals aïllats, individus errants, que en el seu moment van arribar, però no s’han establert. Oficialment és el que sabem. Estan intentant generar poblacions, però hi ha una gran problemàtica: gairebé no hi ha femelles. Només es va trobar ADN en una femta el 2008, fet que indicava que n’hi havia una. De la resta, tot el que s’ha trobat és de mascle, la qual cosa dificulta, avui dia, pensar que pugui haver-hi una població.

Els individus que s’han pogut localitzar al territori català, aproximadament, no arriben a la vintena.  Els darrers exemplars de llop que les càmeres de rastreig han detectat habiten al Solsonès, al Ripollès, al Moianès i, darrerament, a la Vall d’Aran i a l’Empordà, al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. A la zona de les Gavarres es va trobar un mascle atropellat. Per tant, no podem parlar de nombres exagerats.

Quin impacte té el llop en l’ecosistema del nostre territori?

Amb la tornada del llop, aquest s’ha trobat amb grans poblacions de cabirols i porcs senglars, les seves preses. De fet, com que li resulta més senzill atacar i caçar al cabirol, el llop no s’enfronta al porc senglar. El que sí que provoca és el desplaçament territorial de les poblacions perquè noten la presència d’un depredador.

Ara és complicat perquè hi ha un nombre tan elevat de porcs senglars que el llop no pot regular aquesta sobrepoblació, no només pel fet que gairebé no els caça. Si no hagués desaparegut el llop, no hauríem tingut aquest enorme creixement de porc senglar, un fet que genera molts danys econòmics a l’agricultura: paguem a l’any més danys produïts pels senglars i els cabirols, que no pas pel que el llop produeix als ramats.

"Els exemplars de llop que s’han localitzat al territori català no arriben a la vintena"

Quin tipus de legislació protegeix el llop?

El setembre de 2021 entra en vigor l’acord de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural d’incloure de ple dret el llop dins la Llista d’Espècies en Règim de Protecció Especial (LESPRE). Pel que fa a Catalunya, tenim una classificació anomenada ‘Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada’, la qual el setembre del 2020 s’aprova la protecció del llop, però només com a espècie ‘extinta com a reproductora’.

Aquest concepte significa que el govern català, dins de la legislació espanyola, el considera ‘extint de cria’: si no cria no està en perill d’extinció. No està del tot protegit, que és el que ens agradaria a nosaltres. Catalunya no engloba el llop dins la normativa com un animal en perill d’extinció.

Què significa la catalogació de l’espècie com a ‘extinta com a reproductora’?

Fins que nosaltres no demostrem que el llop cria a Catalunya, aquesta espècie no es beneficiarà de la protecció de la llei catalana, que englobaria l’articulació de projectes ambientals perquè l’animal quedi beneficiat. És a dir, l’únic que s’ha prohibit és la seva caça, però no hi ha l’obligatorietat de desenvolupar projectes de conservació i recuperació de l’espècie.

Nosaltres demanem que no hi hagi aquesta premissa, que sigui sempre espècie protegida i estigui dins del ‘Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada’, per tal que es pugui ajudar a la seva reproducció i evitar-ne la desaparició.

"Catalunya no engloba el llop dins la normativa com un animal en perill d’extinció"

Quina és la tasca per la qual treballa l’entitat?

Hi ha un concepte molt important que pot portar confusió. Nosaltres no demanem la reintroducció de l’animal, aquest va venir pel seu compte, d’una manera natural. Nosaltres, dins d’aquesta introducció, el que volem és generar sinergies i, a través de l’agrupació, treballar amb campanyes de sensibilització i d’educació ambiental per enfortir la presència i el coneixement d’aquest animal.

Una part important de la nostra feina és la col·laboració amb la ramaderia. Aquest sector, en la seva majoria, no defensa la conservació del llop, amb l’únic objectiu de protegir el seu ramat, negoci i estil de vida. Hem d’aconseguir que la coexistència entre pastor i llop sigui viable i possible. El llop ha arribat i està protegit per la llei. La nostra missió és intentar fer tot el possible entre les dues parts, ramaders i conservacionistes, perquè aquest animal, ja que ha de ser-hi, el cuidem de la millor manera possible treballant plegats.

Quin és el següent pas a fer?

Nosaltres entenem que el ramader necessita protecció pel seu ramat, donada per la Generalitat a través d’un programa d’atenció al ramader. No volem que surti perjudicat el llop perquè hi ha un col·lectiu que reclama que matarà el ramat o el negoci de la ramaderia. El problema d’aquest sector no és el llop, és el mateix mercat que en dificulta la continuïtat. Abans que hi hagués l’espècie al territori, la ramaderia patia els mateixos problemes d’ara. Volem treballar perquè es recondueixi la situació d’una manera intel·ligent, amb beneficis per les dues parts.

Volem dissenyar un sistema de treball en xarxa, escoltar-nos, dialogar i afrontar el problema plegats. Fins i tot, arribar a tenir prou confiança per poder avaluar els danys provocats per un llop en un ramat, que són mínims i gairebé no ocorren, ja que aquells pastors que tenen un sistema de protecció no reben atacs. Però, és imprescindible implementar protecció al sector de la ramaderia. S'ha demostrat en diferents estudis, fa anys, que el llop és una espècie clau per l’equilibri natural del nostre ecosistema i tothom n'és conscient.

"Volem col·laborar amb la ramaderia perquè la coexistència entre pastor i llop sigui viable i possible"

De quina manera el llop desenvolupa un paper clau en l’equilibri natural?

Un exemple molt clar és el que va ocorre al Parc Nacional Yellowstone, situat als Estats Units. El llop va desaparèixer perquè el van exterminar del tot. Això va provocar que les poblacions de coiots augmentessin considerablement, perquè no tenien cap gran predador que els regulés. Van minvar extraordinàriament les poblacions de petits mamífers i va créixer moltíssim el nombre de grans herbívors.

Aquest fet va provocar que les zones de vegetació quedessin gairebé desertes i, per tant, que disminuïssin els insectes, els ocells… Es va crear un desequilibri a Yellowstone molt preocupant.

Com es va solucionar?

Els científics que hi treballaven van presentar la situació al govern estatunidenc i aquest va reintroduir el llop amb uns exemplars del Canadà, els que hi havia hagut anteriorment. Un cop va tornar l’espècie, el coiot es va reduir, els petits mamífers van augmentar, el nombre d’herbívors va decréixer, per tant, es va tornar als nivells de vegetació òptims i es va restaurar la diversitat d’insectes i ocells.

Els castors van tornar gràcies a la recuperació d’arbres en condicions per construir els nius. Tots els gorgs i, en conseqüència, els peixos que havien desaparegut es van restaurar, de la mateixa manera que les llúdrigues que havien marxat perquè no tenien aliment. Amb la tornada del llop tot va tornar a quedar al seu lloc.