Ignorància o Intel·ligència Ecològica...?

No n'hi ha prou amb reciclar. Ni amb comprar aliments biològics. Ni amb canviar les bombetes o desconnectar els endolls... "Aquests passos són necessaris però insuficients, perquè el que cal canviar realment és la nostra manera de pensar. Tots els nostres actes tenen un impacte en el medi ambient: negar-ho és d'ignorants".

Daniel Goleman, va popularitzar el concepte d'"intel·ligència emocional" i ara ho ha aplicat a l' "intel·ligència ecològica". Goleman proposa una nova filosofia de combatre l'absència de memòria ecològica amb l'eina més bàsica: la informació. Pensa que "quan la gent conegui el cost real de tot el que consumim, canviarà de comportament. Som a les portes d'una revolució ecològica que consistirà en la divulgació d'aquest coneixement que fins ara ha estat ocultat a l'opinió pública".

Llavors la revolució ecològica arribarà a tots a través de l'educació. Goleman preveu una revolució verda a les escoles per canviar la manera en la qual els nens s'aproximen a la ciència: "Aprendran a calibrar l'impacte real de totes i cada una de les seves eleccions personals. En això consisteix la intel·ligència ecològica".

El psicòleg veu un problema en la desconnexió profunda entre l'home actual i la Naturalesa, produïda amb la revolució industrial.
"Mentre la gent abans vivia a les granges i en contacte amb la terra, existia una 'memòria ecològica' que passava de generació en generació. Amb la immigració massiva a les ciutats aquest coneixement es va perdre, i també el contacte directe amb els cicles de la Naturalesa. Hem aixecat una barrera que ens aïlla del món natural i ens impedeix veure les conseqüències dels nostres actes".

El biòleg alemany Ernst Haeckel va crear el terme "ecologia" el 1866. Amb ell es referia a l'economia domèstica de la Naturalesa, i a les relacions entre els éssers vius, i els animals.

A partir dels anys setanta el terme i el seu significat es popularitzen i podem parlar de la revolució ecològica i, alhora, de la banalització de l'ecologia. La Reial Acadèmia de la Llengua, que defineix el terme com la "ciència que estudia les relacions dels éssers vius entre si i amb el seu entorn", aporta una tercera definició: "defensa i protecció de la Naturalesa i del medi ambient".

El 1970 es va celebrar als Estats Units la Manifestació del "Dia de la Terra", considerada com un acte de l'"activisme ecològic" on l'objectiu era aconseguir el respecte al medi ambient. Dos anys més tard, la Conferència Mundial sobre el Medi Ambient, celebrada a Estocolm, conclou amb diversos acords.

L'ecologia es va convertir en objecte de preocupació davant d'una realitat cada vegada més alarmant (forat d'ozó, gasos d'efecte hivernacle, reescalfament del planeta, canvi climàtic), i va mobilitzar grups de tot tipus que van anar aconseguint que s'anés introduint l'ecologia en els programes escolars. La revolució ecològica no feia més que començar.

Es van difondre's decàlegs i propostes de tot tipus (per una vida guareix, per un urbanisme ecològic, per una energia neta, per una economia sostenible....), es van formar paraules carregades amb la màgia del prefix "eco" (ecoproducto, ecoetiqueta, ecocidio, ecomarketing, ecosistema, ecotaxa, ecoturismo, ecoconsumo...), i l'esperit verd va anar apropiant-se de ments, mans i cors. Van arribar consells que es van resumir en reduir el consum, reutilitzar el major nombre possible d'objectes i reciclar fabricant nous productes.
"Vivim ignorants de les conseqüències del nostre estil de vida al planeta".

Goleman introdueix el concepte d'intel·ligència ecològica: la comprensió dels impactes ecològics ocults i la determinació de millorar-los. El coneixement de l'impacte ecològic del que adquirim, fabriquem o venem és fonamental per prendre decisions més concordes amb els nostres valors i influir positivament en les nostres vides i en la del planeta.

La regla general que determinava la indústria del segle passat "quant més barat millor". Per al Nobel Milton Friedman, "la responsabilitat social de l'empresa consisteix a augmentar seu beneficis" que va conduir a l'excés del capitalisme més descarnat. El també Nobel de Economía, Joseph Stiglitz, sosté que continuar col·locant l'interès de les empreses per damunt de tot suposa un dany irremeiable a l'entorn global i al benestar públic. Però és possible fer les coses bé fent el bé, diu Goleman, en lloc de l'espolio empresarial d'"agafa, fabrica i malgasta". Per a això proposa el nou mantra: "Sostenible és millor, més sa és millor i més humà també és millor".

" On és el que anomenem carro? En l'eix, a les rodes, al bastidor o a les regnes que el connecten a la cavalleria? ", es pregunta en un text indi del segle V, per respondre: "El carro no es troba enlloc, només es refereix a l'acoblament de diversos elements: El carro no és més que una il·lusió".

Goleman, amb els seus escrits sobre Els camins de la meditació, Emocions destructives i La salut emocional, ens ha ofert l'oportunitat de créixer i aprendre, al mateix temps que escoltem un professor de Harvard i un col·laborador del New YorK Times. No deixarem de quedar-nos bocabadats del misteri i l'alegria que desprenen les seves idees.

Etiquetes