Recomanacions per reduir la nostra petjada digital i contribuir a un internet més net

Fa només unes setmanes, la xarxa es va inundar d’imatges d’estil manga creades amb intel·ligència artificial (IA). Qui més qui menys es va sumar al fenomen viral del moment i va enviar o rebre alguna imatge generada amb l’eina de ChatGPT que imita l’estètica de les pel·lícules de la productora japonesa Studio Ghibli. De fet, el fundador d’OpenAI, Sam Altman, va assegurar que, en només una hora, ChatGPT va guanyar un milió d’usuaris després de l’arribada d’aquesta eina per generar imatges. Ho va definir com “un dels moments virals més bojos que mai s'hagi vist”. 

El CEO de l’empresa tecnològica que ha revolucionat i massificat l’ús de la IA no va mencionar la petjada ecològica gegantina que implica cada interacció amb ChatGPT, i especialment pel que fa a la generació d'imatges. En aquest sentit, una investigació de National Geographic revela dades alarmants: cada imatge creada amb el filtre de Studio Ghibli consumeix entre 0,01 i 0,1 quilowatts l'hora. 

El dispendi de recursos va més enllà de la despesa energètica i també incideix en el consum d’aigua: cada vegada que ChatGPT genera un text de cent paraules consumeix aproximadament 519 mil·lilitres d'aigua, l’equivalent a una ampolla petita d'aigua. Si ampliem el focus i ens fixem en l’impacte a gran escala, segons les persones expertes, si només el 10% de la població activa dels Estats Units utilitzés ChatGPT setmanalment, el consum anual d'aigua ascendiria a més de 435 milions de litres. 

Aquest consum d’aigua massiu s’explica per la necessitat de refrigerar els centres de dades que utilitzen models d’IA com ChatGPT per funcionar. Els servidors que operen en aquests centres generen grans quantitats de calor durant el processament de dades, i per evitar que se sobreescalfin, requereixen una refrigeració constant, molt sovint mitjançant sistemes que utilitzen aigua, que habitualment s’acaba evaporant –i perdent– en aquest procés. 

Malgrat que empreses com Google s’han afanyat a prometre que dedicaran més esforços a reduir el seu impacte hídric i minimitzar aquest dispendi –fins al moment, només arriben a reciclar un 20% de l’aigua que utilitzen–, aquestes dades posen de manifest la necessitat de posar el focus en l'impacte ambiental de les tecnologies digitals i adoptar pràctiques més sostenibles en el seu desenvolupament i ús. I més tenint en compte que, segons estimacions recents, el sector digital representa ja entre un 3% i un 4% de les emissions globals de CO2, una xifra que, previsiblement, no deixarà d’escalar en els pròxims anys. 

Més enllà de la responsabilitat que tenen les grans empreses tecnològiques a l’hora d’implementar estratègies per reduir la petjada ecològica dels seus productes, que és el que realment pot marcar la diferència, és ben sabut que els petits canvis també són poderosos. Contra aquesta contaminació silenciosa que es genera a cada clic, cada cerca o cada vídeo que reproduïm a la xarxa, les usuàries també podem dur a terme petites accions i interioritzar hàbits que contribueixin a reduir la nostra petjada de carboni digital.

Aquest és el propòsit que s’ha fixat el projecte ‘Ecoweb’, desenvolupat per les cooperatives l’Apòstrof i Jamgo, amb l’objectiu d’investigar al voltant de la petjada de carboni digital i oferir alternatives més sostenibles als webs actuals. Una de les iniciatives del projecte són les anomenades ecowebs, pàgines que minimitzen l’impacte ambiental i ofereixen una navegació més àgil gràcies a temps de càrrega reduïts i a servidors alimentats amb energies renovables.

En paral·lel, el projecte proposa una sèrie de recomanacions, en el marc d’una campanya per fer visible la problemàtica dels impactes de la tecnologia, en què ofereix consells pràctics en diversos àmbits per reduir la petjada digital i posar el nostre granet de sorra per un internet més verd. 

💻@apostrof_coop continua la seva campanya d'#ecowebs per reduïr la petjada de carboni digital a través d'eines i consells per a tothom.https://t.co/AghcrxiXsS pic.twitter.com/83WKDwe7wB

— GrupEcos (@GrupEcos) January 7, 2025

En el desenvolupament web

• A l’hora de muntar o mantenir un lloc web, val la pena optimitzar els recursos del servidor triant preferentment pàgines estàtiques que prescindeixin de bases de dades o processos complexos, de manera que cada visita generi molt menys trànsit i consum energètic.
   
• Contractar hostings (o serveis d’allotjament) que garanteixin un subministrament elèctric procedent d’energies renovables –es pot verificar al web de la Green Web Foundation– per tal d’assegurar que el nostre lloc web funciona amb energies netes.
   
• Abans d’incloure imatges o vídeos sense aturador, convé aturar-nos un moment i reflexionar sobre si realment aporten valor al nostre contingut. És important tenir al cap que cada element multimèdia afegeix un cost de transmissió i es tradueix directament en més emissions de CO2.
   
• Comprimir i adaptar les nostres gràfiques (aplicant els formats més eficients del moment) i crear una estructura clara i coherent que faciliti la navegació, redueixi salts innecessaris entre pàgines i permeti al navegador emmagatzemar recursos amb memòria cau (caché) o carregar-los a demanda (lazy loading), tot minimitzant transferències i repeticions.

En la navegació web

Prendre consciència i cura dels nostres hàbits mentre naveguem pel web pot ajudar a reduir la petjada de carboni que deixem a l’hora d’utilitzar internat, tal com fa palès la ‘Guia per a una internet eco-amigable’, elaborada per l’associació Pangea, qui proposa algunes recomanacions fàcils d’aplicar. 

• Tancar les pestanyes innecessàries i evitar obrir més pàgines de les imprescindibles. Cada pestanya addicional obliga el dispositiu a treballar de manera contínua, consumint energia i generant una petjada digital més gran.
   
• Accedir directament a l’URL quan ja la coneguem, en comptes de fer cerques innecessàries, així com afegir-la als favorits del navegador per estalviar el pas intermedi i reduir el trànsit de dades.
   
• Connectar-se sempre que es pugui a través del Wi-Fi en comptes de dades mòbils –que demanden més recursos energètics–, fet que també repercutirà en una millora pel que fa a la durada de la bateria dels nostres dispositius.
   
• Activar bloquejadors d’anuncis i extensions que filtrin contingut superflu, com vídeos o scripts pesats, per tal de reduir el volum de dades descarregades i l’esforç dels servidors.
   
• Evitar llocs web d’alt consum energètic –com per exemple aquells carregats amb vídeos en autoplay, animacions complexes o molts elements gràfics–, atès que molt sovint no s’allotgen en infraestructures verdes.
   
• Descarregar articles o pàgines per llegir-los offline quan sigui possible. Molts navegadors permeten emmagatzemar contingut, de manera que només es consumeixen dades una vegada.
   
• Activar el mode fosc al navegador o dispositiu per reduir la llum de pantalla i la fatiga visual. Igualment, és aconsellable apagar o desenclavar totalment els dispositius quan no els necessitem durant un temps, perquè fins i tot en repòs continuen consumint energia.

En l’ús del correu electrònic

La guia publicada per Pangea també ofereix consells a les usuàries a l’hora de fer ús d’una de les eines que més utilitzem a internet: el correu electrònic. 

• Val més la pena optar per enviar enllaços que adjuntar fitxers voluminosos. Una bona pràctica és carregar els documents al núvol i compartir-ne l’URL per evitar transmissions pesants que saturen els servidors.
   
• Prescindir de les imatges incrustades, com logotips a la signatura, atès que cada element gràfic afegeix un cost energètic. Una firma només de text en redueix l’impacte.
   
• Pensar-s'ho bé abans de fer enviaments massius i fer servir la funció ‘Respon a tots’ només quan sigui imprescindible. La raó? Cada destinatari extra multiplica el consum de recursos.
   
• Mantenir la bústia neta esborrant els correus antics i innecessaris: els missatges ocupen espai en servidors que han de refrigerar i emmagatzemar constantment.
   
• Fer tot el possible per evitar els correus superflus –com els típics ‘Ok’ o ‘Gràcies’– per evitar processar i emmagatzemar enviaments que són totalment prescindibles. 
   
• Configurar el nostre correu per enviar i rebre només text pla i evitar així el format HTML, que incorpora imatges, estils i scripts que augmenten la mida dels missatges i la despesa energètica.
   
• Desactivar les notificacions automàtiques i ajustar bé el filtre de correu brossa per reduir la quantitat de missatges entrants i el seu impacte digital.
   
• No acumular butlletins que no llegim i cancel·lar la subscripció a aquells que no ens interessen per disminuir el volum de correus innecessaris.

En el consum de contingut per estríming

• Valora descarregar prèviament els vídeos i pòdcasts per reproduir-los sense connexió, evitant repetir transmissions innecessàries.
   
• Desactivar la reproducció automàtica a fi de consumir únicament les dades del que realment volem veure o sentir.
   
• Reduir la resolució a definició estàndard (SD) quan la qualitat alta no sigui imprescindible, especialment en pantalles petites.
   
• Si el nostre consum en estríming es limita a escoltar música, convé utilitzar serveis d’àudio –que requereixen molta menys amplada de banda–, en comptes de reproduir vídeos.
   
• Limitar l’ús a un sol dispositiu. Reproduir simultàniament en més d’un dispositiu multiplica el consum energètic.
   
• Tenir cura d’escollir pantalles proporcionades al dispositiu que usem.
   
• Evitar les hores punta de trànsit a la xarxa per utilitzar l’estríming, atès que els servidors funcionen de manera molt més eficient quan la demanda és més baixa.
   
• Investigar la política ambiental de les plataformes que fem servir i donar prioritat a aquelles que utilitzen centres de dades que funcionen amb energies renovables.
   
• Connectar-se sempre a través de Wi-Fi i prescindir de les dades mòbils sempre que sigui possible per reduir la petjada energètica de la transmissió.