Girona prepara una estratègia de ciutat per fer front a l'emergència climàtica. Ho fa a través d'un procés participatiu que compta amb la contribució directa dels gironins i gironines, i que impulsa i treballa una vintena d'entitats agrupades a la plataforma Girona pel Clima juntament amb l'Ajuntament de Girona. L'objectiu és que sigui una estratègia que inclogui altres temes que van més enllà de l'àmbit mediambiental, com l'habitatge, l'economia o els serveis socials, motiu pel qual s'anomena Pla de Transició Ecosocial.

L'inici del Pla de Transició Ecosocial el trobem el novembre de 2019 quan entitats i ciutadania a títol individual van presentar una moció al Ple ordinari assumida per tots els grups municipals del Ple de l'Ajuntament de Girona amb una declaració institucional d'Emergència Climàtica. "Es van iniciar unes converses per tal de continuar treballant per lluitar davant l'emergència climàtica i que no es quedés tot en aquesta declaració institucional", explica la Carol Coll, de l'Associació de Naturalistes de Girona, una de les entitats de Girona pel Clima.

Un dels acords presos va ser la realització d'una estratègia de ciutat per fer front a l'emergència climàtica, com a substitut de l'anterior Pla de referència en matèria de mitigació i adaptació al canvi climàtic (PACES). "Enteníem que aquesta eina no estava funcionant i vam demanar una revisió d'aquest pla i que, a més, es tractés també des d'un punt de vista social", explica Coll, que considera que no es frenarà l'emergència climàtica si no és a través d'una transformació ecosocial.

L'objectiu és aconseguir un pla que tingui un impacte important sobre la ciutat. "Som conscients del repte i tenim por que sigui un pla que es quedi en el calaix i se segueixin fent polítiques en paral·lel. Si no fem canvis transcendentals no ens sortirem amb reducció d'emissions o en fer front el canvi climàtic", explica Coll, que considera que fer accions petites de forma aïllada no solucionen els problemes, tant en l'àmbit social com ambiental.

Horitzons del pacte i procés participatiu

En aquests darrers mesos un grup motor format per representants de les entitats i de l'Ajuntament, han dissenyat un procés participatiu amb la ciutadania que ha de portar l'elaboració de l'estratègia de ciutat. "Vam partir de la base que necessitàvem una diagnosi de ciutat per saber com estàvem, però encara tenim mancances quant a dades, així que el punt de partida és actualitzar aquestes dades", explica Coll.

El grup motor va treballar per desglossar les qüestions estratègiques i els objectius, i va establir cinc horitzons: reducció d'emissions molt ambiciosa; circularitat de materials, energia i aigua a la ciutat; la justícia social i climàtica; el canvi de model productiu i econòmic de la ciutat; i finalment la democratització i empoderament comunitari en la presa de decisions vinculants i que surti un òrgan de seguiment efectiu ciutadà que permeti fer modificacions si els objectius no s'estan complint.

El procés es troba en les trobades presencials que s'han fet en la segona quinzena de setembre, com un espai obert a tota la ciutadania per definir les línies estratègiques del pla, a més de facilitar un espai virtual de participació, Girona Participa, on la ciutadania pot fer comentaris i suggeriments i pot accedir a tota la informació disponible. "És veritat que aquest espai fa que molta gent quedi fora, així que el gran repte és poder arribar a tothom", assenyala Carol Coll.

A continuació pots veure la ponència sobre els horitzons del Pacte de ciutat per la Transició Ecosocial que l'Alfons Pérez, de l'Observatori del Deute en la Globalització, va dur a terme durant la primera sessió:

Les entitats coincideixen en el fet que estem davant d'una gran oportunitat, però alhora d'un gran repte. "Estem parlant d'un canvi profund, no només en aquest pla que pugui sortir, sinó que pot anar més enllà, de com prenem les decisions, pressupostos participats, com ens comuniquem o relacionem amb les institucions, etcètera", explica Coll.

El pla de Transició Ecosocial és quelcom nou a Catalunya. "No tenim referències, per aquest motiu el procés participatiu s'ha allargat tant", lamenta Coll. Així, un dels objectius és establir una metodologia que pugui ser d'utilitat per a altres municipis de Catalunya. "Si aconseguim l'èxit del pla i ens acaba servint com a eina de ciutat crec que és extrapolable a altres municipis", valora.