Jaume Grau: "Degradar els ecosistemes pot fer incrementar el risc de futures pandèmies"

La desescalada no és només tenir més llibertat de moviment, l'obertura de negocis o la possibilitat de visitar familiars i amics. La desescalada també és analitzar com hem arribat fins aquesta situació, reflexionar sobre el món que vindrà i identificar les solucions per no caure de nou en els mateixos errors. La frenada de la corba de contagis, que hem aconseguit entre tots, així com la disminució de la mortalitat, gràcies als treballadors sanitaris, està donant pas a examinar una situació que, sense cap mena de dubte, farà canviar la societat i el nostre entorn.

En aquest punt, les entitats són més necessàries que mai. Cadascuna d'elles, des del seu àmbit de treball, ens ajuden a aprofitar i canalitzar els pensaments sorgits durant la quarantena per actuar a partir d'ara. En el cas d'Ecologistes en Acció de Catalunya, a banda de molts altres aspectes, posen l'accent en la biodiversitat i la importància d'aturar la seva pèrdua per evitar futures pandèmies com la que estem patint.

Parlem amb el Jaume Grau, responsable de conservació de la natura d'Ecologistes en Acció de Catalunya, sobre la importància de cuidar la fauna i els ecosistemes davant l'accelerada pèrdua i degradació de la biodiversitat, tant a Catalunya com a la resta del món:

Està en perill la biodiversitat a Catalunya?

Hem de pensar que a Catalunya, com a part de l'àrea mediterrània, som un dels punts calents quant a la biodiversitat. Tenim moltes espècies i ecosistemes en una situació bastant preocupant. Sobre les que tenim informació disponible sabem que una gran majoria d'espècies i habitats presenten un estat de conservació dolent o desfavorable, és a dir, o estan apropant-se al risc d'extinció o estan veient degradades les seves poblacions o la seva integritat, en el cas dels ecosistemes, de forma accelerada.

Per què passa això?

Tenim identificades les espècies amenaçades, i el problema és que no hi ha les eines suficients per part de l'administració, ni probablement la consciència, per part dels sectors socials, per fer-hi front. I això ens està provocant seriosos problemes ara, però en el futur encara més.

Com quin?

Un exemple és la pèrdua d'ecosistemes litorals: dunes i aiguamolls litorals que s'han dessecat, quelcom que fa que la costa estigui molt amenaçada. Ho hem vist amb el temporal Glòria, però ja ho sabíem d'abans. Aquests ecosistemes fan de fre davant de temporals o situacions climàtiques extremes, i la seva degradació provoca efectes greus, i evidentment estan cada cop en pitjor estat. Hi ha pocs quilòmetres de dunes litorals i els aiguamolls sabem que estan en greu situació, tant a l'Ebre com al Llobregat o a l'Empordà. 

La situació és similar a la resta del món?

A escala mundial, el ritme d'extinció d'espècies cada hora és unes deu vegades més ràpid en comparació amb el ritme natural. De forma natural apareixen espècies noves així com desapareixen, però estem accelerant, a causa dels efectes humans, aquest ritme. I és molt preocupant.

Entenc que el confinament li ha anat bé a la biodiversitat.

En ciència no hi ha respostes simples, normalment són bastant complexes. És evident que per certa fauna o certes espècies de flora, en llocs molt freqüentats, la situació li ha anat molt bé, amb menys pressió de gent als carrers, a la muntanya, a la platja. Això ha permès, per exemple, que espècies d'ocell que necessiten uns ambients tranquils hagin pogut nidificar.

Destaqueu la reaparició del corriol camanegra.

Sí, el corriol camanegra nidifica només en llocs de platja pràcticament deserts, sense gent. I a la costa catalana, en condicions normals, és impossible. Aquesta primavera s'ha observat que el corriol camanegre ha pogut nidificar en zones de la costa daurada o fins i tot a la costa central, a Barcelona. És un exemple que demostra que poden haver-hi efectes positius d'aquest confinament.

I, quant a la biodiversitat, hi ha algun efecte negatiu?

En els ecosistemes agraris, per exemple, quan s'abandonen o es deixen de conrear, afecta a moltes espècies que també en depenen. Per tant diguéssim que abandonar-ho tot tampoc seria una solució. Però sí, sense dubte el confinament ha ajudat moltes espècies.

Per què cal aturar la pèrdua de biodiversitat?

El concepte de biodiversitat, o diversitat biològica, engloba la riquesa de la vida al planeta Terra. Vol dir diversitat d'espècies, s'ecosistemes, diversitat dins de les mateixes espècies. Tot això és biodiversitat. Que es perdi o es degradi òbviament té un efecte greu per les espècies extingides o perjudicades. Tenim un deure ètic de conservar la resta d'espècies que comparteixen amb nosaltres el viatge en aquest planeta. A banda d'això hi ha motius més pragmàtics.

Quins són?

Depenem de la biodiversitat per sobreviure, per aconseguir aliments, medicaments, per regular el clima, per frenar els desastres naturals... Per tant, no només és conservar els óssos polars o les balenes blaves. És una garantia de supervivència de l'espècie humana. Les petites coses sumades poden fer una problema gran, i les alteracions als ecosistemes podem provocar conseqüències molt greus. Les pandèmies o epidèmies en són un exemple. Malalties d'animals que passen als humans a causa de la degradació dels ecosistemes.

Hi ha aquesta temptació de desregulació global fins al punt que puguem perdre uns estàndards de conservació natural que ja eren insuficients

Per què aturar la pèrdua de la biodiversitat ens pot ajudar al futur a evitar pandèmies?

No podem dir que en un món ben conservat no hi hagués cap epidèmia, pot succeir, però és cert que, primer, com més densitat humana de persones en grans ciutats, evidentment és més probable que hi hagi una epidèmia. I sobretot en com s'estan degradant ecosistemes que fins ara eren pràcticament verges i que ara s'estan explotant, com selves tropicals, a Indonèsia, a l'Amazònia, o zones de muntanya de xina, al sud-est asiàtic, a l'Àfrica...

En aquest segon cas, quina és la relació amb aparicions d'epidèmies?

Això ens porta a entendre que s'estan degradant ecosistemes on hi ha especies que mai han tingut contacte amb humans al llarg de la seva història evolutiva. Per tant, tenim contacte amb animals que poden tenir virus que poden provocar una malaltia. Si a més les consumim a nivell alimentari o les intentem domesticar, incrementem el risc que aquestes malalties passin als éssers humans. I amb la globalització, la seva ràpida extensió és quasi inevitable. En definitiva, degradar els ecosistemes pot fer incrementar el risc de futures pandèmies.

Cal canviar el model econòmic per aturar aquesta acceleració?

La convenció de les Nacions Unides sobre la biodiversitat biològica del 2010 va ser molt interessant perquè va ser el primer cop que l'informe científic oficial, que serveix de base pels debats i acords polítics, deia clarament que, tot i que hi ha diferents causes que provoquen pèrdua de biodiversitat, un d'ells era el creixement econòmic a qualsevol preu: el creixement demogràfic, el model econòmic de sobreexplotació de recursos, de creixement continu, pautes de riquesa individual i acumulació en poques mans, els sectors tecnològics, etc.

Què podem fer?

Si ja hem superat la capacitat del planeta, no podem seguir creixent. En tot cas al contrari. Reduir l'impacte sobre el planeta i redistribuir la riquesa perquè arribi a tothom. És una qüestió de canvi de prioritats, que no sigui el creixement i que sigui la justícia, l'equilibri i respectar els cicles naturals per tal de garantir que hi hagi un futur.

Teniu por que els estats deixin de banda aquesta lluita per superar la crisi econòmica?

Tenim molt mala experiència recent per Trump, que en la seva obsessió de creixement econòmic, ha desmuntat bona part de la legislació ambiental dels Estats units. I Brasil igual amb Bolsonaro. Alguns dels líders mundials estan en aquesta lògica perversa del creixement i disposats a sacrificar-ho tot per tal de generar més riquesa econòmica per uns quants.

Demaneu blindar la legislació ambiental existent

Hi ha aquesta temptació de desregulació global fins al punt que puguem perdre uns estàndards de conservació natural que ja eren insuficients. Però si a més a més allò que ja tenim no està consolidat sinó que es posa en qüestió i sempre amb l'excusa del creixement econòmic i la recuperació, doncs anem de mal en pitjor. Seria sortir de la crisi per estar pitjor d'aquí a poc.

Estem conscienciats sobre la pèrdua de biodiversitat?

Ens preocupa la dificultat de fer arribar el missatge a la societat. No hi ha prou consciència de la gravetat de la situació, i com aquesta gravetat, documentada científicament, ens hauria de portar a tots a prendre mesures dràstiques, en l'àmbit individual, però també en el col·lectiu i el polític. La majoria coneix que la problemàtica del canvi climàtic és real i una amenaça, però de la pèrdua de biodiversitat és tant o més greu que aquesta.

És un problema del present.

Cal tenir-ho en compte com un element essencial del nostre present i futur immediat, i no a llarg termini. Patirem les conseqüències, i la pandèmia és una d'elles. O hi ha consens social per fer canvis necessaris per revertir la situació actual, o ens lamentarem, i hi ha un punt en el qual lamentar-se no ens serveix. Esperem que abans que hi hagi més desgràcies puguem aprendre una mica la lliçó.