La tortuga mediterrània és una espècie de rèptil herbívor que s'estén al sud d'Europa, des de Catalunya fins a Romania, i que malauradament es troba en perill d'extinció, especialment a casa nostra, així com a les zones continentals de França i Itàlia on hi ha poblacions d'aquesta tortuga de terra. De fet, a la zona de l'Albera es troba l'única població natural de tortuga mediterrània a la península Ibèrica.

Conscients de la situació en la qual es trobava l'espècie, un grup de persones de l'Empordà, mogut per la conservació de la natura, i molt concretament per l'estat de conservació de la tortuga, va impulsar, a principis dels anys noranta, l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera. Uns anys més tard, l'entitat va començar a gestionar el Centre de Reproducció de la Tortuga de l'Albera que es troba, obert al públic gran part de l'any, a Garriguella, a l'Alt Empordà.

Parlem amb Joan Budó, membre de l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera, i director, així com una de les persones fundadores, del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. Budó ens explica els inicis de l'entitat, així com del centre, i ens fa una radiografia de l'estat de conservació d'una espècie que ha estat en perill crític d'extinció.

Per què decidiu crear l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera?

Coneixíem que a l'Empordà, concretament a la zona de l'Albera, hi havia aquesta petita població natural de tortuga mediterrània, única a la península Ibèrica. Ens vam interessar en el seu estudi i vam decidir fundar l'Associació Amics de la Tortuga de l'Albera. La idea era reballar en la conservació d'aquesta població que ens quedava de tortuga mediterrània, que estava a casa nostra, i que es trobava en perill d'extinció.

Aproximadament l'any 1994, a través de convenis amb el departament d'agricultura, que més tard esdevindria el departament de medi ambient, el bisbat ens va cedir l'ús d'uns terrenys per començar a instal·lar l'actual Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. A partir de llavors, l'associació gestiona aquest centre en el qual es treballa en la cria en captivitat de la tortuga mediterrània. A més, també treballem en la cria de la tortuga d'estany, una altra de les espècies autòctones amenaçades que tenim a Catalunya.

On trobem exactament aquesta població?

La població a la qual ens referim es troba a la serra de l'Albera, a la part més oriental del Pirineu. Es troba a la part baixa, al peu del mont de la serra, entre els cent i els tres-cents metres a nivell del mar, en una zona de bosc absolutament mediterrani. Aquesta població, històricament, ha tingut alts i baixos, sobretot per culpa de l'activitat humana. Quan vam posar en marxa el Centre de Reproducció de Tortugues, la població estava molt malmesa, bastant al límit.

En quina situació està actualment?

La situació és millor, sobretot per tres aspectes. El primer és que, gràcies a la cria en captivitat que hem fet durant tots aquests anys, hem pogut alliberar més de tres mil tortugues. El segon és la protecció que s'ha fet de l'Albera, essent declarat Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN), la qual cosa ha ajudat a conservar l'hàbitat de la tortuga. I el tercer, la millora de la conscienciació de la gent del territori, que ha vist que aquesta espècie de tortuga emblemàtica de casa nostra es trobava en perill crític d'extinció, i calia conservar-la.

Totes aquestes mesures que s'han anat duent a terme durant diversos anys, han donat fruits. Així que podem dir que la conservació de la tortuga mediterrània va a millor. Sabem que és un tema molt a llarg termini, ja que les tortugues són una espècie molt lenta, en la reproducció mateix. Però amb els estudis de camp, de censos i de seguiment que fem, veiem amb optimisme la recuperació d'aquesta espècie.

Comentes que la sensibilització entre la població de la zona ha augmentat. Vosaltres en teniu part de responsabilitat en aquesta tendència.

Des del primer moment, la idea d'aquest centre de reproducció de les tortugues era evidentment treballar en la cria en captivitat de la tortuga mediterrània i impulsar els estudis de la biologia i ecologia d'aquesta espècie, pel fet que com més coneixement tinguéssim en aquests aspectes, més eines podíem tenir per a la conservació de la tortuga. Però també era importantíssim fer feina d'educació ambiental i mostrar a la població la necessitat de conservació de les tortugues.

El centre és obert al públic, cada any, a partir del 21 de març, el primer dia de primavera, fins a finals d'octubre. Rebem visites, bàsicament de famílies i escoles, que poden veure tortugues in situ. A més, els expliquem les diferents espècies de tortugues que hi ha, el que fem, els diferents aspectes de conservació, etcètera. D'aquesta manera, incidim en la necessitat de conservar aquesta espècie que tenim en perill d'extinció.

Espècie en perill d'extinció només a Catalunya o també a la resta del sud d'Europa?

La tortuga mediterrània té dues subespècies. L'oriental, que es troba a Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia, Albània, Grècia, Macedònia, Bulgària, Romania i Turquia. Aquesta subespècie es troba relativament ben conservada. En canvi, a l'Albera, i a alguns punts de la França i Itàlia continentals, trobem poblacions més crítiques de la tortuga mediterrània occidental on es troba més amenaçada. D'aquesta subespècie trobem algunes poblacions ben conservades a les illes, com Mallorca, Menorca, Sardenya, Còrsega i Sicília.

Parlaves de l'activitat humana, com una de les grans afectacions a les seves poblacions, però a quins altres riscos està sotmesa l'espècie?

L'activitat humana havia impactat més en temps històrics, fa tres-cents o quatre-cents anys, quan la mà de l'home transformava bosc o brolla mediterrània, l'hàbitat de la tortuga, en cultius de vinya i olivera. Es va destruir el seu hàbitat, milers i milers d'hectàrees. Aquesta transformació tan radical de l'hàbitat, va reduir dràsticament els possibles llocs on podia viure la tortuga, cosa que la va fer desaparèixer de molts indrets. A Catalunya, va desaparèixer del Massís del Garraf o la Serra del Montsant, per exemple. Ara s'estan reintroduint poblacions en algunes zones.

Més recentment, una altra de les afectacions han estat els incendis forestals dels anys seixanta, setanta o vuitanta. Actualment, comptem amb grans mitjans d'extinció, amb helicòpters i avions que facilitin la tasca, però quan hi havia grans incendis forestals, en qualsevol bosc, la dificultat per apagar-lo era enorme. La proliferació d'aquests incendis forestals va incidir molt en la conservació de les tortugues. Aquests dos efectes, doncs, han sigut els responsables que, avui en dia, la tortuga mediterrània a casa nostra la tinguem pràcticament extingida.

Com afecten les espècies invasores a les poblacions de les tortugues mediterrànies?

Tenim molt clar que hi ha un problema molt greu amb les espècies invasores aquàtiques. Milers i milers de tortugues han envaït els ecosistemes aquàtics, i han esdevingut grans perills per les espècies autòctones, a conseqüència de l'alliberament en la natura que la gent fa d'espècies comprades a Amèrica, per exemple, quan les crien com a mascotes i se'n cansen. Però no és tan coneguda l'afectació en les tortugues terrestres, però es tracta d'un problema i un perill latent que continuarà si es manté la comercialització de tortugues exòtiques a casa nostra.

La gent allibera espècies exòtiques a l'Albera, amb bona fe, però amb inconsciència, quan es vol desfer d'una tortuga de l'altra punta d'Europa, d'Amèrica del sud o del nord d'Àfrica, pensant que està fent un bé pels animals, ja que saben que és un espai natural on viu la tortuga mediterrània. Però aquestes tortugues exòtiques, venen avui en dia carregades de patògens, malalties víriques i bacteris que transmeten a les tortugues autòctones. Ens trobem que la població natural de la tortuga mediterrània de l'Albera també pateix virus i bacteris que originalment no tenien.

Quines són les particularitats de la tortuga mediterrània?

​ En qualsevol ambient de clima mediterrani és fàcil que visqui la tortuga mediterrània. És petiteta, amb una closca de mida màxima de divuit o vint centímetres. I com totes les tortugues terrestres és un herbívor. A l'Albera tenim estudiada la seva dieta i consumeix al voltant d'unes seixanta classes de plantes diferents. Com tots els rèptils de les nostres latituds, és un animal que també hiverna, cap al novembre, s'enterra, i no s'activa fins a principis de març, quan torna el bon temps.

L'època de posta és a finals de primavera, quan posa entre tres i cinc ous. Aquests ous estaran enterrats en un forat a terra fet per la mateixa femella, on s'incubaran per l'acció natural del sol i la temperatura de l'estiu durant tres mesos. I al setembre neixen les tortuguetes. Aquestes tortuguetes tenen un pes molt petitet, de quatre o cinc grams, i aniran creixent any rere any, a poc a poc. L'edat reproductora és, aproximadament, als catorze anys. I un cop arribi a l'edat adulta, podrà viure fins als setanta o vuitanta anys.