Joan Carles Montes: “Avui se'n diu economia circular, però en realitat s’ha fet tota la vida”

La Fundació Humana és una entitat catalana que va néixer el 1987 a Barcelona. Ja fa 36 anys que es dedica a la recollida i reutilització de roba, i està present arreu d’Espanya.

Joan Carles Montes, portaveu de l’entitat, detalla el procés que segueix una peça de roba des que és recollida als seus contenidors fins que és venuda o reciclada. Argumenta que el sector de la roba de segona mà encara és molt limitat, però cada cop s’estila més en la ciutadania, especialment entre la joventut.

Humana dona una segona vida a la roba. Quin és el procés?

Primer signem un conveni amb l’ajuntament per a instal·lar contenidors de recollida a la via pública, o amb empreses privades per a posar-los en sòl privat amb accés públic. Allà, la gent hi deixa les bosses de roba, i nosaltres les buidem fins a tres cops per setmana i la duem a la planta de reutilització, que, en el cas de Catalunya, es troba a l’Ametlla del Vallès. Un cop a la nau, la roba es pesa i s’envien informes als ajuntaments al respecte.

Després obrim cada bossa i determinem manualment en quin estat es troba cada peça. Mirem punts clau com les axil·les o el coll, si falten botons, si hi ha desgast... També es defineixen característiques com el material o el rang d’edat. Segons aquests criteris es destina la peça. Aquelles que estan en bon estat es revenen directament, tant a Catalunya com a l’exterior. En canvi, les que no, es destinen a empreses dedicades al reciclatge, i esdevenen mantes, estores... Finalment, hi ha una part molt petita que és impossible de reaprofitar i va a l’abocador.

Quin percentatge es recupera?

Som capaços de donar una segona vida al 90% de la roba que recollim. Això és molt, però l’agència de residus calcula que només es recull per a seleccionar un 12% de la roba de què ens desfem els catalans. La resta va tota a la brossa.   

Per què calen els informes que comentes?

Primer, perquè és un compromís amb els ajuntaments. Nosaltres signem un conveni que és un compromís de recollir residu, en aquest cas, tèxtil. Això vol dir que cal informar l’ajuntament del nombre de contenidors que tenim i els quilos de roba que recuperem. També hi estem obligats per l’agència de residus.   

A banda, també volem que quedi clara quina quantitat de roba recollim, la que entra a la planta i la que en surt.

També és un tema de transparència, doncs.

Sí, perquè encara falta molta sensibilització sobre què es fa amb aquesta roba que la gent deixa als contenidors. Nosaltres venem la roba perquè el nostre objectiu és convertir el residu tèxtil en un recurs, especialment econòmic, perquè serveix, d’una banda, per a finançar la nostra activitat, perquè no tenim cap mena de subvenció, i per a gestionar la roba necessitem recursos.

D’altra banda, els beneficis que generem els dediquem íntegrament a finançar projectes de cooperació al desenvolupament. Per tant, la nostra activitat té una finalitat ambiental i ètica.

El desconeixement és un dels obstacles del sector?

Exacte. Hi ha persones que pensen que venem la roba en mercats ambulants, de forma paral·lela. Però el cert és que cada quilo que aconseguim entra a planta i és classificat.

Un altre obstacle per a la reutilització de roba, per cert, és la manca de contenidors i punts de recollida. I a això cal sumar-li que hi ha vegades que es produeixen robatoris de contenidors en què grups organitzats destrossen els equipaments i venen la roba per la seva banda.   

Tanmateix, anunciàveu que s’ha incrementat el percentatge de tèxtil reutilitzat a les vostres plantes, especialment per una millora del procés de classificació. Què vol dir això? 

A la planta de l’Ametlla del Vallès hi ha una trentena de persones que classifiquen manualment cadascuna de les peces de roba. Aquests equips cada cop són més experimentats, i actualment se’ls forma per a afinar els criteris de selecció. Així, en comparació amb fa uns anys, han augmentat les categories per a dividir la roba segons el material, així com les alternatives i la inventiva per a reciclar-la, gràcies a la innovació que s’està fent en aquest camp.

Cada cop anem adquirint més experiència i, per tant, tenim més cura. Al final la clau per nosaltres és que treballem pel medi ambient, és a dir que si evitem que en comptes de 14.000, siguin 18.000 les tones que no acaben en un abocador a Espanya, millor.  

Per què és important incorporar la reutilització als patrons de consum de la ciutadania?

Especialment per la taxa de reemplaçament, que ve a ser la possibilitat d’adquirir una peça de segona mà o heretada, o de qualsevol forma alternativa, i no comprar-la nova a les botigues. Actualment, el 70% de les persones que compren a les botigues Humana asseguren que un cop adquireixen una peça allà, ja no en busquen una de nova.

Això vol dir que s’està evitant la producció de peces noves, per la qual cosa ens estalviem la petjada ecològica i contribuir a l’explotació que caracteritza la producció de moda. Això és important perquè tot suma: actualment, comprem roba per sobre de les nostres necessitats, el 40% de la roba que tenim a l’armari està nova. A nosaltres a vegades ens arriben peces amb etiqueta.    

Al final és implementar l’economia circular.

Sí, nosaltres treballem per això. Gestionem una cosa que a una persona ja no li fa servei i li donem una segona vida. És un exemple d’economia circular i sostenibilitat, avui se’n diu així, però en realitat s’ha fet tota la vida, això d’heretar i intercanviar roba.

Però per a un canvi de model, és suficient amb la reutilització?    

La prevenció és clau. Hem de canviar una mica l’actitud a escala europea, i seguir les directrius que la Unió Europea ja ha implementat: una jerarquia de residus. Es tracta d’una piràmide invertida ordenada de millor a pitjor pràctica respecte als residus. A dalt de tot, doncs, hi ha la prevenció: la millor manera de gestionar un residu és no generar-lo. El segon nivell és la reutilització, i aquí és on entra la nostra activitat.

El tercer i el quart grau són la reaprofitació: el reciclatge i la transformació en energia o combustible. I finalment hi ha la pitjor pràctica, l’abocador. Així, ja anem en camí d’un canvi de model, perquè ja fa cert temps que s’aplica aquesta jerarquia, però a poc a poc.

Des d‘Humana també feu una tasca de sensibilització en aquest sentit?

Falta informació, sensibilització i conscienciació entre la societat. Força gent gestiona residus com el plàstic o altres restes, però amb la roba això no passa. No saben que es pot reutilitzar, no tenen un contenidor a prop o no se’n refien. Hi ha un gran desconeixement. Per això per nosaltres és important explicar la realitat i ser transparents, difondre què fem amb la roba.

Es tracta d’aclarir els dubtes, deixar clar que nosaltres ni en fem negoci, de la roba, ni la donem; no ho hem fet mai. Nosaltres la gestionem, li donem una segona vida per a obtenir recursos econòmics per a continuar amb la nostra activitat.

Tot i això, sembla que hi ha hagut un increment de l’ús de tèxtil reutilitzat. A què creus que es deu?

Això ho hem notat nosaltres directament després de la pandèmia. El mercat de la segona mà s’ha recuperat molt bé, i això, en el nostre cas, és gràcies a les donacions als contenidors, i al fet que la gent veu que els productes són assequibles i de qualitat.

A banda, també ha augmentat la conscienciació social i ambiental, la motivació de consumir responsablement. I això se suma al fet que entre la joventut s’estan eliminant els prejudicis que hi ha cap a la roba de segona mà, especialment gràcies a la moda del vintage, i al fet que les persones busquen articles que surtin del cicle de la moda ràpida, volen peces més singulars i personals que no trobaran en un aparador de Zara.

Però, com implicar la ciutadania que encara és reticent a consumir de segona mà per a fer-les partícips d’una solució a un problema que no és directament culpa seva?           

El que és cert és que la pressió del gran sector tèxtil és enorme. La pressió per comprar, per canviar de roba cada dues setmanes, per seguir la moda. És un sector molt potent que té una grandíssima inversió econòmica i una enorme despesa ambiental i de recursos. I aquí és un la reutilització pot prendre força. És encara una activitat petita, sí, però amb cada cop més base social, que ja és percebuda com una alternativa sostenible i que en molts països està totalment assumida.

Tanmateix, a vegades l’accés a roba de segona mà no és fàcil. Nosaltres per exemple, tenim moltes botigues a Barcelona, però poc més, perquè per a que siguin rendibles cal una gran afluència de gent. Però poc a poc, cada cop hi ha més oferta, i com més oferta millor, perquè es generen dinàmiques de retroalimentació entre totes les alternatives. Hi ha molta roba per donar, recollir i vestir de nou, així que quantes més iniciatives, millor.