La Xarxa per a la Conservació de la Natura reclama passar a l’acció per revertir la pèrdua de biodiversitat

“El patrimoni natural és la principal font de béns i serveis ambientals, és un dinamitzador clau de les economies locals i conservar-lo és una responsabilitat de la nostra societat”, assegurava la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, en l’acte institucional organitzat conjuntament pel Govern i el Parlament de Catalunya el 12 de juny passat per commemorar els quaranta anys de la Llei d’espais naturals catalana. 

Quan es va aprovar, el 1985, la norma va ser pionera a escala europea i va permetre reforçar la protecció dels espais naturals del país i construir una xarxa que avui cobreix un terç del territori català. Amb tot, els anys no passen debades. I molt menys en àmbits com la protecció del patrimoni natural i el medi ambient, especialment arran de l’emergència climàtica que s’ha agreujat en els darrers anys i ha situat el planeta a l’abisme de col·lapse ambiental, amb conseqüències tan visibles a Catalunya com la crisi de pèrdua de biodiversitat que patim.

Només cal donar un cop d’ull a les dades per entendre la gravetat del problema. Així ho fa palès l’Indicador de Planeta Viu del 2024, que xifra en un 28% la pèrdua de les poblacions de fauna salvatge en els darrers vint anys a Catalunya, un territori que concentra el 26% de la biodiversitat europea i tot i representar només el 0,7% del territori. Unes dades que la Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), ja qualificava d’“esfereïdores i molt preocupants”, en una entrevista a Xarxanet fa un parell d’anys.

En aquest context, Catalunya està actuant de manera decidida per revertir aquesta davallada de la biodiversitat, reforçar la integritat dels ecosistemes i enfortir la conservació del patrimoni natural? Des de la XCN creuen que no, i reclamen un cop de timó a l’executiu català perquè deixi enrere la inacció amb polítiques valentes i transversals que ajudin a posar fre a la crisi de pèrdua de biodiversitat. 

Per a l’entitat, que aplega més de dues-centes organitzacions, resulta molt evident que una norma del 1985 com la Llei d’espais naturals fa temps que ha deixat de ser una eina útil —ben al contrari, ha quedat obsoleta— per respondre amb garanties a la situació d’urgència que vivim. La prova, sostenen, és que avui Catalunya se situa a la cua d’Europa pel que fa a polítiques de conservació de la natura.  

De fet, des de la XCN van més enllà i denuncien no només la inacció del Govern, que manté paralitzades polítiques necessàries com l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT) o Llei de Patrimoni Natural i de Biodiversitat, sinó que, alhora, continuï promovent “iniciatives que comporten riscos significatius per a la integritat dels ecosistemes i la conservació del patrimoni natural del nostre país”. 

En aquest sentit, accions com l’ampliació de l’Aeroport del Prat o el Decret llei 12/2025, sobre la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya, “deterioren els espais naturals, incrementen les emissions de gasos d’efecte hivernacle o el consum de materials i energia”. Per això, acusen l’executiu de manca de coherència, atès que “per un costat celebra la gran riquesa natural del nostre país”, com va fer la consellera en la celebració dels quaranta anys de la Llei d’espais naturals, alhora que aposten per polítiques que “porten a la destrucció d’aquest patrimoni natural”. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) (@xcnatura)

Prioritats per frenar una pèrdua de biodiversitat sense aturador

La XCN subratlla en vermell algunes de les prioritats a les quals el Govern hauria de posar fil a l’agulla per avançar. No es tracta d’inventar res de nou, sinó simplement de desencallar eines que ja estan dissenyades —i en algun cas, fins i tot aprovades pel Parlament— per caminar cap a una actualització i millora de les polítiques de conservació de la natura a Catalunya.  

Una d’aquestes eines necessàries és l’ANACAT. I aquí, plou sobre mullat. Quatre anys després de l’aprovació de la Llei 7/2020, la creació de l’agència continua en punt mort. Malgrat el suport majoritari del Parlament i les reiterades demandes de més de 280 entitats ambientals, aquest òrgan clau per garantir un model de governança àgil, que destini recursos suficients a les polítiques de conservació i que els doni un caràcter prioritari, continua paralitzat.

“La manca de voluntat política per tirar endavant una eina imprescindible com l’ANACAT demostra que no s’està apostant de forma decidida per les polítiques de conservació de la natura”, explicava el Jaume Grau López, biòleg i responsable de l’àrea de natura d’Ecologistes en Acció, consultat en el marc d’un reportatge publicat a Xarxanet sobre el retard acumulat en la posada en marxa de l’òrgan.

A la paràlisi de l’agència se suma la falta d’impuls per renovar la mencionada Llei d’espais naturals, aprovada fa quatre dècades, que ha quedat desfasada davant l’emergència climàtica i ecològica actual. Una norma actualitzada, a la qual l’executiu, fins al moment, no s’ha compromès, “hauria d’assegurar una governança adequada i establir mesures efectives per fomentar la conservació de la natura”, assenyalen des de la XCN.  

No promoure accions que empitjoren la malmesa biodiversitat

Mentre aquests avenços no arriben per la manca de decisió del Govern, sí que s’estan tirant endavant accions que, segons el parer de la xarxa, suposen fer passos enrere pel que fa a la conservació de la natura i el malmès estat de la biodiversitat del país. Potser la més cridanera és la proposta d’ampliació de l’Aeroport del Prat, que l’entitat considera “inacceptable”. 

Aquesta proposta d’ampliació afectaria el Remolar-Filipines i la Ricarda, dues zones d’alt valor ecològic, declarades Zones Especials de Protecció d’Aus (ZEPA) i incloses a la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’espais considerats entre les zones humides emblemàtiques més importants de Catalunya que, a més de ser vitals per a la biodiversitat, desenvolupen funcions essencials com la regulació hídrica, la depuració d’aigua o la protecció davant els efectes del canvi climàtic. Tot plegat, en un context en què les zones humides —fràgils de per si— ja són els ecosistemes més degradats del país, amb una pèrdua de fauna de fins al 54% en les darreres dues dècades.

Una altra mesura que posa en qüestió la protecció del medi ambient és el Decret llei 12/2025, que prioritza la implantació d’energies renovables i les considera d’interès públic superior, per sobre de la preservació del territori. 

Com ja van expressar recentment altres entitats com la Xarxa Catalana per a la Transició Energètica Justa i sostenible (XCTEJ) o el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), el decret rebaixa les garanties ambientals i obre la porta a la implantació de projectes d’energies renovables i d’emmagatzematge de bateries “sense una avaluació ambiental rigorosa”, alerten des de la XCN. 

Les mesures compensatòries que es plantegen al decret en cas d’afectació d’espècies protegides es preveuen “insuficients i, probablement, inviables”. Alhora, segons les entitats, la norma permetrà a empreses privades expropiar terrenys agrícoles per tal d’impulsar aquests macroprojectes. 

En definitiva, es tracta de mesures que no van en la línia d’impulsar una necessària transició energètica justa i sostenible, tal com reclamen les organitzacions ambientals, qui exigeixen una major planificació en el desplegament de les energies renovables a través de l’aprovació urgent del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (Plater).

La XCN assenyala mesures concretes i inajornables

Davant d’aquesta situació, la XCN reclama al Govern mesures concretes per canviar de rumb i transitar cap a la posada en marxa d’accions necessàries per revertir la crisi de biodiversitat que assola Catalunya. 

Així, la xarxa exigeix activar de manera urgent polítiques valentes i transversals, començant per la creació de l’ANACAT sense més dilació, i impulsar una nova Llei de Patrimoni Natural i de Biodiversitat que giri full de l’actual, obsoleta i poc efectiva davant dels reptes actuals. També demana que es garanteixi la transparència en la gestió del Fons de Patrimoni Natural i que aquest es destini íntegrament a la conservació, així com que es desplegui de manera efectiva l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat.

Entre les altres mesures prioritàries, la XCN també reclama que es tirin endavant la quarantena de plans pendents de conservació d’espècies en perill, que acumulen un retard de quinze anys, i que s’abandoni definitivament el projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat, complint amb les mesures de restauració encara pendents i apostant per reduir el nombre de vols i millorar les connexions ferroviàries. 

De la mateixa manera, exigeixen que es retiri immediatament el Decret llei 12/2025, “que prioritza els interessos de l’oligopoli energètic per sobre d’un model descentralitzat i democràtic d’energies renovables, la pagesia i la preservació de la natura”. Això passa també per aprovar el plater, una eina imprescindible per garantir una transició energètica justa, distribuïda i amb criteris de protecció ambiental.

Tot plegat queda recollit en un comunicat publicat per la XCN, qui convida totes les organitzacions i persones que comparteixin el seu contingut a adherir-s'hi per continuar fent pressió des de la societat civil perquè es posi remei a la davallada accelerada de la biodiversitat que patim a Catalunya. El temps no espera.