L'any 1984, cinc amics es van organitzar per divulgar, amb una perspectiva naturista, aquells valors de la natura que, a través dels seus estudis, havien descobert i que tant els havia enamorat. De seguida, sense perdre aquest esperit, van començar a donar més importància a l'educació, una línia en la qual encara avui dia hi treballen. Es tracta de l'Escola de Natura del Corredor, un equip multidisciplinari d'educadors ambientals que treballen en la comunicació i la docència ambiental, en el disseny de programes educatius i de materials didàctics.

Per celebrar el dia mundial de l'educació, el 24 de gener, així com el dia mundial de l'educació ambiental, el dia 26 del mateix mes, hem entrevistat l'entitat que centra la seva tasca, bàsicament, a les comarques del Maresme i el Vallès Oriental, en especial a la muntanya del Corredor i, en general, al parc del Montnegre i el Corredor, i que ofereix nombrosos serveis a centres escolars per treballar, a través de diverses activitats, en l'educació per al desenvolupament sostenible dels infants, i la societat en general.

Parlem amb el Joan Manel Riera, un dels cofundadors d'aquesta experimentada entitat que té la seva seu, Ca l'arenes, al municipi de Dosrius, al parc del Montnegre i el Corredor.

Explica'ns és la tasca que dueu a terme en l'àmbit escolar.

És una línia molt àmplia. Treballem amb sortides de camp per la muntanya del Corredor, o on faci falta dins del nostre territori. Per exemple, si hem de treballar un riu, anirem a la Tordera, o si volem treballar les platges, doncs anirem a les del Maresme, sempre a prop de l'escola amb la qual col·laborem. També fem activitats dins dels centres fent tallers i activitats vinculades amb molts temes de caràcter ambiental, com fer investigació del canvi climàtic o fer prevenció de residus, entre molts altres.

Per fer una volta de femella en el tema escolar, vam coinventar, i després vam ser contractats per dur-lo a terme, un programa que es va acabar dient Escoles Verdes, del qual som assessors al Maresme i al Vallès Oriental. Així que, en l'àmbit escolar, també treballem fent assessorament als centres en aquest aspecte.

A banda d'això, a l'entorn de l'educació ambiental, treballeu en altres línies.

També duem a terme, des de fa quinze anys, el servei d'informació i atenció d'usuaris del parc del Montnegre i el Corredor. Ens encarreguem de coordinar tots els informadors del parc. D'altra banda, treballem al servei educatiu del museu de Granollers, un museu de ciències, en el qual es fan activitats tant al propi museu com als entorns immediats.

També dinamitzem alguns equipaments municipals, com per exemple, la Casa Capell, de l'ajuntament de Mataró, un espai de formació i sensibilització ambiental, o l'Arborètum, de Cabrils, en el qual, entre altres coses, es fan sortides a un bosc monumental.

L'educació ambiental està molt present als ODS. Com d'important és la seva presència als centres?

La societat tenim, en general, un bagatge ambiental pobre. Aquest bagatge, que antigament era molt ric, s'ha perdut en els darrers seixanta anys. I no és suficient per afrontar els reptes socioambientals que tenim al davant. Per tant, pensem que l'educació per la sostenibilitat, el que ha de treballar, és capacitar les persones, d'aquí, d'altres territoris i les del futur, per poder viure bé i d'una manera feliç. És una part molt rellevant del nostre convenciment de feina.

L'educació per la sostenibilitat està prou present als centres escolars?

No. L'ambientalisme, la preocupació ambiental o la sensibilitat ambiental, no forma part de la cultura de les persones. Ara comença a canviar una mica. Als centres escolars, per exemple, hi ha alguns professors que són ambientalment sensibles i que estan convençuts que és imprescindible, que està mlt bé. Però sovint queden com encarregats d'aquest tema, i inclús estigmatitzats. No sembla una cosa prioritària. És més, des del servei d'inspecció del departament d'ensenyament no ho afavoreixen, encara que en abstracte sí que forma part del currículum.

El professorat està suficientment format en aquest aspecte?

No, no ho està, ni pensa que ho necessita. En totes les escoles d'estiu, i la formació d'hivern del professorat, les demandes ambientals són baixíssimes i, fins fa poc, podríem dir que era pràcticament zero. Tenen moltes altres preocupacions i prioritats. El departament tiba molt en temes com matemàtiques, llengua o altres assignatures que considera que no estan prou assolides.

El tema ambiental i la sostenibilitat passa una mica de resquitllada. La prova és que el programa Escoles Verdes, un programa institucionalitzat de la Generalitat, el treballa el departament de medi ambient, o com successivament s'ha anat anomenant, mentre que ensenyament va, a poc a poc, al darrere i deixa fer.

Com feu arribar als infants tota aquesta informació?

Donem molta importància a la motivació. El nostre contingut, sobretot, està dirigit a fer descobrir el funcionament dels sistemes naturals, bàsicament, per educar la capacitat d'observació, la capacitat de discernir entre coses subtilment diferents. Treballem, per exemple, el cant dels ocells. Eduquen el respecte per escoltar-los, el respecte per altres persones que estan intentant gaudir-los, la capacitat de diferenciar-los els uns als altres... En definitiva, estem educant per la democràcia, per la capacitat de compartir coses, de respectar l'altre i tenir una visió crítica.

Tots aquests continguts en realitat són instruments d'aprenentatge. El que fem és intentar induir a què descobreixin i investiguin els valors o coneixements, fins i tot vinculats a les funcions de la sostenibilitat. Sempre busquem activitats amb les quals ells puguin estirar el fil. Per això existeixen programes com les Escoles Verdes. Nosaltres per a ells som una troballa d'un o uns dies, i per això ho han d'anar treballant de forma continuada al centre. Hem d'anar molt en concordança amb el professorat.

Quina és la situació actual en la qual us trobeu, tenint en compte el context de pandèmia.

Ha afectat, com en altres àmbits. Es va aturar tot. Ara, però, hi ha hagut una revitalització, i actualment hi ha molta activitat, curiosament, tot i que hi ha moltes restriccions que encara continuen afectant. És una paradoxa.

Durant aquest període, vam tenir diverses reunions amb el departament d'ensenyament proposant que afavorissin el treball de les escoles fora de l'aula. L'educació s'havia de fer en un espai més segur i ventilat. Era un repte, una oportunitat. I precisament és la reivindicació que fa molts anys que fem: que l'aprenentatge no es faci en un espai tancat, sinó en el medi real, sigui urbà o natural. Vam intentar que posessin recursos i organització de cara a afavorir això, això no obstant, no va tirar endavant.

Quins són els reptes futurs en els quals s'ha de treballar?

El repte de l'educació sostenible passa en què sigui considerada educació. I quant a l'entitat, és un moment positiu perquè la preocupació ambiental està creixent molt i la gent s'està associant. Per tant, és un bon moment per a les entitats. Hi ha més sensibilitat ambiental per part de la ciutadania en general. I la gent veu que s'han de posar a treballar i no esperar que les administracions els hi resolguin les coses.