Jordi Torallas: “La regeneració de la desembocadura de la Tordera, afavorida pel Glòria, ha estat un miracle”

Jordi Torallas, geòleg i coordinador de l’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera, entitat creada ara fa prop d'un any arran de tot aquest fenomen, explica aquesta transformació i les oportunitats i riscos que aquesta comporta. Adverteix de les mesures que s'han de prendre a curt termini per mantenir aquest nou espai regenerat  i de la necessitat que la Tordera es pugui comportar com el que és: un riu amb aigua.

El temporal Glòria va afectar el delta i a la desembocadura de la Tordera. Quins efectes va tenir?

Primer de tot, s’ha de distingir entre el delta i la desembocadura.  El que ha canviat és això últim. El delta existeix des de temps geològics, però el que ha passat amb el Glòria és que s’ha modificat la desembocadura i s’ha tornat a remodelar la llacuna que hi havia. S’ha creat aquesta i ha sorgit una barra de sorra que la tanca enfront del mar. I, tot i que no és tan visible, també ha canviat la part submergida del delta gràcies a l’aportació de sediments que va comportar el Glòria.

També ha sigut molt important durant aquest últim any que l’aqüífer de la Tordera ha mantingut uns nivells prou alts perquè ha tingut aigua no només gràcies al Glòria sinó també al confinament i a la reducció de les extraccions derivades de la baixada de l’activitat turística. Això ha permès un cert transport de sediments. 

Com està la situació ara?

Doncs, amb una primavera poc plujosa i amb la tornada del turisme i de l’estiu, això ens fa patir que no hi hagi tanta aigua, que s’assequi el riu i que la llacuna pugui canviar el seu estat ecològic actual, que ha estat excepcional.

Es podria dir, per tant, que per a la desembocadura de la Tordera el temporal Glòria ha tingut un impacte positiu?

Des del punt de vista natural ha estat un petit miracle, mentre des del punt de vista socioeconòmic ha provocat molts mals de cap als sectors de l’agricultura i el turístic. Per la desembocadura ha representat una gran millora sobre una zona altament artificialitzada, que s’ha regenerat.

I també, a nivell ornitològic, dels ocells, ha estat un gran espectacle natural i una de les parts més vistoses d’aquest procés de regeneració d’aquest entorn.

Aquest és precisament un dels àmbits més cridaners: el de les aus. Hi ha alguns miradors per gaudir de la seva presència en la zona.

La gent que en sap d’ornitologia ha vist clarament que és un espai nou on han passat moltíssimes coses interessants durant aquest any. I, sobretot, en les últimes setmanes de migracions i de nidificacions prenupcials. Hem tingut moltíssimes més espècies que en anys anteriors i molts més individus. I, moltes durant el mateix temps. Ha sigut tot un espectacle.

Malauradament hi ha hagut persones que s’hi han apropat superant les tanques que s’hi han posat.

Sí, la llàstima és que la nidificació s’ha vist alterada per la freqüentació humana, tot i que els ajuntaments de Blanes i Malgrat van tancar l’accés a aquesta barra de sorra. Tot i que ho han prohibit, sempre hi ha uns pocs incívics que alteren la tranquil·litat que requereixen els ocells.

En positiu, els experts n’han pogut gaudir molt i també ha facilitat que molta gent de la zona s’hi hagi apropat. Hi ha hagut un canvi important en la percepció d’aquest espai. I la immensa majoria de gent n’està gaudint i respectant l’entorn que s’ha creat. En general podem dir que estem contents per tot plegat i una mica enfadats per aquestes conductes incíviques d’uns pocs.

Quin impacte poden tenir aquests comportaments sobre les aus?

Si parlem dels ocells, que venen aquí bàsicament a alimentar-se, descansar i reproduir-se, estem convençuts i és una evidència que sense aquestes intrusions l’èxit de nidificacions hauria estat molt més important perquè haurien trobat un espai amb suficient seguretat per tirar endavant les seves postes. I això no ha passat o ha passat molt menys del que hauria pogut fer-ho.

Cal recordar que no hi ha tants espais en el litoral català on això pugui tenir lloc. I és especialment important en èpoques de nidificació i de migracions, quan han de poder trobar llocs de descans.

A curt termini, amb la recuperació de l’activitat i l’escassetat de pluges, hi ha elements per a tenir esperança sobre la continuïtat d’aquest espai regenerat?

Tenim elements per ser optimistes com, per exemple, que els ajuntaments de Blanes i Malgrat –d’acord amb la Generalitat- augmentaran el grau de protecció del que havia estat fins ara la Tordera i la seva desembocadura. I això pot obrir més possibilitats per millorar les condicions actuals -tot i que darrere hi ha d’haver també un pressupost que ho faciliti-.

Pensem també que el que s’ha guanyat ja és molt important i ha ajudat a fer que molta gent prengui consciència del valor natural de la desembocadura de la Tordera.

Que el riu baixi quasi sense aigua ho pot dificultar?

És veritat, però, que si el riu no porta aigua difícilment es podrà comportar com a tal. Els rius han de portar aigua i així ho exigeix la ‘Directiva marc de l’aigua europea’. I la Tordera no en porta suficient ni per complir la normativa ni per tenir el funcionament natural, hidrològic i ecològic, que li pertoca.

Quins efectes pot tenir això?

En aquest sentit no som optimistes, perquè cal molta aigua i els temps que venen no són bons. El canvi climàtic el tenim a sobre però és que, a més, l’aigua de l’aqüífer de la Tordera està destinada a donar de beure a molta gent en el nostre entorn geogràfic immediat però també de l’àrea metropolitana de Barcelona. A més de l’aigua que s’utilitza per a l’agricultura i activitats turístiques.

Si no hi ha aigua, existeix una amenaça real sobre l’actual morfologia de la desembocadura que podria tornar a l’escenari anterior al temporal Glòria. Cal, per tant, que baixi aigua pel riu: és una necessitat.