Quin és l'impacte dels plàstics d'un sol ús?

El plàstic, la indústria petroliera, les refineries, etc. tenen impactes molt greus en l'àmbit local. El plàstic porta additius nocius per la salut i contaminants. El petroli és un recurs no renovable molt valuós, no el podem recuperar de cap manera una vegada l'utilitzem. El reciclatge del plàstic no és un reciclatge de qualitat. Requereix energia, diners i sempre estarem perdent una part de la matèria primera.

L'hauríem de fer servir de manera més curosa i intel·ligent en lloc d'embolicar verdura al supermercat, ja que només es fa servir una vegada. Ja estem tenint suficients problemes i els que tindrem en el futur en el preu de l'energia, conflictes bèl·lics, impactes a poblacions locals, contaminació per accidents varis...

Per què no els hauríem de consumir?

Respecte als plàstics d'un sol ús no està justificat. La premissa sobre hàbits de consum és que no hi hagi productes d'un sol ús. Perquè qualsevol producció d'un objecte o producte que usem té un impacte. La premissa és que no haurien d'haver-hi productes d'un sol ús, sigui el material que sigui.

Hem d'anar cap a productes tan durables com sigui possible. Aquest és el gran repte. Els productes d'un sol ús són una pràctica molt impulsada des de la indústria de la distribució, sobretot en l'àmbit d'envasos, la producció capitalista que suposa un gran problema.

Quins hàbits de consum recomanes per evitar el consum de plàstics d'un sol ús?

Hi ha coses que tothom hauríem de fer que no són difícils, com fer la compra amb bosses de tela o malla, portar cantimplores de tota la vida en lloc de comprar aigua embotellada, comprar menys aliments processats per la nostra salut, comprar una quantitat més gran de productes sense envasar perquè són més frescos, comprar a granel... és a dir canviar els nostres hàbits alimentaris.

Com a ciutadania estem molt subordinats a la legislació i als ingressos de la indústria?

Sí. A més, per la vida que portem, la nostra capacitat d'elecció sovint està molt limitada per la disponibilitat de temps, de coneixement... es posa de vegades massa responsabilitat en la ciutadania. Caldria donar unes pautes de consum per evitar el plàstic. Sabem que hi ha consumidors i consumidores activistes, però són una fracció de la població minoritària.

La majoria de la gent està d'acord a deixar el plàstic, però necessita que hi hagi una voluntat política per implantar-lo i que fos un compromís públic. L'acció més importat de consum que podem fer és organitzar-se i fer activisme per demanar aquests compromisos i canvis.

És possible realment evitar el seu consum en un moment en què ens trobem plàstic fins i tot en l'embalatge de fruites i verdures?

Com t'he comentat, crec que fins a cert punt es pot fer. Es pot fer un projecte vital i experimental de fugir del plàstic, però és una cosa que requereix molt de temps i el comú dels mortals tindrà plàstic en quantitat més baixa o més alta en la seva quotidianitat.

Crec que no es tracta de fugir individualment del plàstic sinó col·lectivament buscar alternatives pel que fa a l'ús dels materials.

Quines accions desenvolupeu a Opcions per treballar en aquesta línia?

Des d'Opcions hem publicat un quadern monogràfic sobre la temàtica dels residus. Però no tenim una línia d'activisme polític en l'àmbit dels residus. Hem participat a fer pressió a la llei estatal de residus que s'ha aprovat recentment al congrés i just ahir ha començat la pressió sobre l'establishment català de polítics.

No obstant això, no som una entitat amb recursos per fer lobby en aquest sentit. D'altra banda, impulsem tot el que és l'economia social i solidària en l'àmbit de les alternatives de consum. En aquest cas si tenim entitats associades a Opcions que estan implicades en la venda a granel, per exemple.

Quina creieu que serà la situació a deu anys vista?

A deu anys vista haurem donat passes en la direcció correcta en sistemes de dipòsit i en l'evolució de retorn d'envasos. Estem cavalcant sobre una crisi energètica que no sabem cap a on ens portarà. I això possiblement tindrà un impacte sobre la gestió de residus, que cada vegada serà més cara.

Això afectarà l'economia d'una manera totalment transversal, incloent-hi la producció de plàstics però també la comercialització d'aliments. És difícil preveure aquest escenari futur. Penso que anirem a una barreja de millores en la legislació, en les plantes, en els tractaments i també hi haurà una relocalització de la gestió dels materials, a un nivell més local.