La Fundació Rivus és una entitat que vetlla, des de diferents àmbits, i amb la promoció de diverses activitats i actuacions, pels rius d'arreu del territori. Va néixer producte dels programes relacionats amb la sensibilització i l'educació ambiental que es desenvolupaven des del Consorci del Besòs Tordera, tot i que actualment les seves línies d'actuació s'amplien a projectes de recerca com l'Observatori Rivus, un projecte de recerca interdisciplinària amb l’objectiu de definir indicadors de l’estat dels ecosistemes fluvials.

Parlem sobre la Fundació, les seves línies d'actuació, l'estat de les conques del Besòs i la Tordera i els reptes futurs amb el president de la Fundació Rivus, així com del Consorci Besòs Tordera, l'alcalde de Mollet del Vallès Josep Monràs.

Per què es crea la Fundació Rivus?

Creiem que és una eina que l'havíem de deslligar del funcionament diari que té el Consorci Besòs Tordera, que té una tasca més de gestió d'una vintena de depuradores ubicades a les conques del Besòs i de la Tordera.

Quins són els objectius de la Fundació?

Els objectius són molt amplis. La Fundació Rivus treballa sobretot des de l'òptica de l'educació, la sensibilització i la promoció ambiental que té a veure amb els rius. La nostra voluntat no és que sigui solament una fundació que es quedi a l'àmbit territorial del Besòs i la Tordera, sinó que també pugui fer reflexions al voltant de les potencialitats que tenen els rius en els nostres entramats, fins i tot més urbans.

Els rius són elements que hem de protegir, hem de cuidar i treballar, i tenim la voluntat de fer explicacions, reflexions i propostes, relacionades amb l'hàbitat dels rius, fins i tot més enllà de la conca mediterrània.

Quina és la tasca de l'Observatori Rivus?

L'observatori, que cada cop és més potent, analitza tècnicament i científicament quines són les variables que se'n van produint al riu i al seu voltant.

Quin és l'estat de la conca del Besòs?

Del Besòs sempre s'ha dit que era un dels rius més contaminant d'Europa. Era una claveguera a cel obert que passava per les nostres ciutats. Gràcies a l'esforç dels municipis de la mateixa conca, que van veure necessari crear el Consorci i posar-se a treballar, avui podem dir que hem recuperat de manera molt important la conca del Besòs. Les dades, no solament de l'observatori, sinó de la vegetació i la biodiversitat del riu, mostren que s'ha recuperat. Fins i tot tenim algunes famílies de llúdrigues vivint.

La Conca del riu Besòs va patir el vessament de dissolvent fa un any i mig. S'ha recuperat d'aquest desastre?

Després d'aquest fet, el riu també s'ha recuperat. Hi havia veus que deien que havia tornat al seu estat de fa trenta o quaranta anys, i que era un desastre ecològic. Però no és cert. Va haver-hi abocaments, van tenir impacte sobre el riu, però s'ha anat recuperant i, segons les últimes dades d'aquest estiu passat, es va comprovar que totes les comunitats biològiques s'havien recuperat als mateixos nivells que abans de l'incident. La toxicitat i la contaminació havia pràcticament desaparegut.

El riu s'ha enfortit, ha agafat múscul per ell mateix per recuperar-se, però aquest múscul s'ha de seguir treballant. I aquest treball l'hem de fer des de la Fundació i també des del Consorci del Besòs Tordera.

Quina és la situació de la conca de la Tordera?

La situació de la Tordera és lògicament, des de sempre, millor que la del Besòs, que és una zona molt més industrialitzada, on històricament sempre hi ha hagut abocaments il·legals de les empreses. Ara ho tenim controlat, des del Consorci es fa un seguiment. Són dues visions mediambientalment diferents.

Dit això, el riu és un continu. No té sentit que hi hagi un municipi que faci una actuació mediambiental si aquesta no té continuïtat al llarg del riu, tant abans com després. Aquest és un element que intentem promocionar, des de la Fundació, a tots els municipis i a la Generalitat. S’ha de seguir treballant en el concepte que el riu és un conjunt, que no té àmbits territorials ni municipals, i que qualsevol actuació té influència en positiu i negatiu sobre el conjunt del riu.

No té sentit que hi hagi un municipi que faci una actuació mediambiental si aquesta no té continuïtat al llarg del riu.

Quina és la relació de la ciutadania amb aquestes dues conques?

Durant molt de temps, la gent i les ciutats han vist el riu com una claveguera, i ara, amb l'esforç de tots, hem fet un gran esforç per recuperar aquests rius i posar-los de cara a la ciutat. I que tots tinguem el reconeixement explícit de què significa un riu i els valors mediambientals de sostenibilitat que ens aporten. Els hem de cuidar, els hem de preservar, i aquesta és la funció que fa el Consorci i al qual ajudarà, en l'àmbit de sensibilització, la Fundació Rivus.

Hi ha espais del riu que s'han anat recuperant pel passeig ciutadà, cosa que permet viure de cara al riu. És molt important, però, que no es faci des de l'òptica de formigonar els espais fluvials i transformar-los en passejos urbans. No es tracta d'això de cap de les maneres. Hem de fer actuacions mediambientalment sostenibles per buscar un equilibri entre els elements imprescindibles pel manteniment de la biodiversitat, i el gaudi de la ciutadania. Estem actuant sobre un espai natural, i s'ha de treballar sota l'òptica de la sostenibilitat ambiental.

Es deia que l'estat dels espais naturals, com ara els rius, havien millorat pel confinament.

Aquesta situació no ha fet canviar les dinàmiques del riu, ni en un sentit ni en l'altre. El riu el teníem fortament recuperat, tot i que això no vol dir abaixar la guàrdia en cap cas. Encara hi ha molta cosa a fer. Hem de continuar treballant en aquests concepte de renaturalitzar totes les lleres del riu.

Us va afectar en la vostra tasca?

Hem mantingut les activitats telemàticament. Fa poques setmanes es van entregar els premis de dibuix, així com els premis de recerca, que a partir de l'any vinent s'anomenaran Sergi Mingote, amic i expresident del Consorci Besòs Tordera que ens va deixar ara fa unes setmanes. Curiosament hem tingut un increment notable de participació. La nostra voluntat era, tot i les dificultats del confinament, no aturar cap de les activitats previstes, i adaptar-les a la situació.

Quins són els reptes de futur de la Fundació?

Estem treballant el pla estratègic del Consorci, i estem elaborant també el full de ruta de la Fundació. Un dels projectes és el 'Viu el Besòs', que inclou accions sobre la depuració d’aigües, accions sobre la renaturalització de les lleres dels rius, accions sobre els camins fluvials continus, etc.

Aquest projecte té dos elements a destacar. El primer és que totes les administracions implicades hi estan d'acord. L'Àrea metropolitana, la Diputació de Barcelona, els ajuntaments, l'Agència Catalana de l'Aigua i la Generalitat de Catalunya estem alineats en el projecte, quelcom que és sinònim de fortalesa. I un segon element, és que aquest projecte no és solament un projecte per presentar els fons europeus, sinó que és el nostre full de ruta per desenvolupar en els anys vinents. Si venen fons, anirem més ràpids. I si no venen fons, el farem igual.