Karlos Nuez: "Convé mantenir els senders per recuperar comunicacions i afluixar el ritme de vida que portem"

La necessitat d'estar en contacte amb la natura que ha mostrat la ciutadania en els darrers mesos ha portat a moltes persones relacionades amb el medi ambient a fer reflexions sobre els espais naturals catalans, el seu estat i la relació que tenim amb boscos, platges, prats o rius. De vegades, aquestes reflexions es transformen en projectes que esdevenen entitats sense afany de lucre, com el cas de l'Associació Conservació i Millora dels Forests.

Karlos Nuez és el president i fundador d'aquesta entitat que té com a objectiu principal ajudar als ajuntaments de les poblacions més petites de l'Alt Camp i les comarques limítrofes, que no disposen de recursos suficients, a crear, recuperar i mantenir senders i camins de ferradura. Parlem amb Nuez sobre la creació de l'entitat i la importància de recuperar els senders.

Com i per què neix l'Associació Conservació i Millora dels Forests?

L’Associació neix com neixen la majoria de les coses, com una idea al cap d’algú o, més bé, com una suma d’idees. Ara fa més o menys d’un any, ens van deixar anar després del confinament i la gent, necessitada d’esbarjo, va ocupar literalment tots els espais naturals disponibles i coneguts. Va haver-hi grans aglomeracions.

Quina és la suma d’idees que us van sorgir?

Primer, fan falta més camins. Per formació i per experiència laboral dels últims dotze anys, jo m’he dedicat a fer això. La segona, és si podria fer-ho jo. Vaig fer recerca de si algú es dedica a fer-ho. Existeixen brigades forestals treballant per a parcs naturals i alguna brigada per a prevenció d'incendis. A nivell d’empreses forestals n’hi ha algunes al Camp de Tarragona, a més de centres especials de treballs. La majoria de treballs que es realitzen és gràcies a subvencions per a millora de camins rurals i/o antiincendis.

Ens vam preguntar també perquè no se'n realitzen més. Als ajuntaments petits no els sobren els diners i els senders i camins de ferradura són els "oblidats".

Quines conclusions vau extreure?

Després de mesos de fer recerca i de treballar la idea, començo a posar-la per escrit i a parlar amb gent que em pot ajudar amb més idees o plantejar-me problemes; alguns aporten idees, d’altres s’impliquen en el projecte. 

Decidim que ha de ser una associació sense ànim de lucre, per convicció i per no competir en cap moment amb empreses i amb centres especials de treball, que ens dedicarem a fer senders i camins de ferradura i que els realitzarem gràcies a la generositat de les empreses.

"Als ajuntaments petits no els sobren els diners i els senders i camins de ferradura són els oblidats."

Quins objectius us heu marcat?

Són bastant seriosos, ja que per aquest primer any d’inici, ens hem proposat la compra d’un vehicle i la maquinària i les eines necessàries per activar una brigada de tres persones, a més de poder desenvolupar com a mínim tres o quatre activitats de voluntariat. La part de la brigada és ambiciosa, ja que és la que comporta més costos i aquests diners hauran de procedir exclusivament de la iniciativa privada.

En quin punt esteu ara mateix?

La veritat és que encara ens trobem en un moment de difusió de l’Associació. Després del moment fundacional, que requereix molta paperassa i registres, vam començar la de la difusió, amb una pàgina web, Twitter i per e-correu, començant per grups ecologistes, excursionistes, clubs ciclistes, continuant per mitjans de comunicació, cambres de comerç, patronals i sindicats. 

Ara hem començat els contactes amb empreses recollint inicialment el feedback amb les primeres. El següent pas és concretar amb elles convenis de col·laboració per aconseguir els recursos.

Quina tasca farà la brigada de senders?

Principalment es dedicarà a la recuperació de senders i camins de ferradura, però que no en descartem la creació de nous, que s’uneixin als vells per a crear rutes circulars, que comencin i acabin prop dels pobles i així es pugui generar una retroalimentació amb els mateixos pobles. Si els camins comencen i acaben als mateixos pobles podran generar beneficis en negocis locals, botigues, restauració, hostaleria...

Quina mena de treballs concrets es podrien fer per recuperar els senders?

Primer s’ha de fer un treball de recerca, de quins són aquests camins. Alguns tan sols els recorden els padrins, d’altres s’han perdut fa menys temps i hi ha més gent que els recorda, però evidentment sempre serà gent del territori i aquesta feina de recerca la deixem als ajuntaments. 

Tot seguit vindria el treball d’ubicar sobre el terreny el traçat i després començarien els treballs bàsics de la recuperació, com són els de desbrossat d’herbes i arbustos i la poda de les branques que «envaeixen» els senders.

"Els senders, de la mateixa manera que els marges, les cabanes, els masos i les fonts, són patrimoni natural i cultural"

Quin és el procés de millora dels senders?

És un procés que consta de molts passos i que canviaran i/o es realitzaran o no depenent de molts factors, com l’estat del camí, o de si es tracta d’una recuperació o una creació. Primer realitzarem el treball amb desbrossadores, tallant i triturant herbes i arbustos, buscant assolir una amplada total d'entre 1,5 i 2 metres i una alçada d’uns dos metres, ajudats de serra mecànica i/o xerrac manual. Pot semblar una amplada excessiva per a un sender, però si no assolim aquesta amplada inicial, el sender es tancarà immediatament.

Puntualment si existeix cap punt especial -mirador, encreuament de camins- aquest es desbrossarà sense tenir en compte l'amplada màxima. Posteriorment es realitzarà un repàs de les zones podades o desbrossades; no pot quedar cap resta. Els troncs es poden reutilitzar per a consolidar el camí o crear seients, mentre que les branques tallades a la vora del camí són aprofitades pels veïns com a llenya o resten en piles com a caus de petits mamífers. Les branquetes, triturades i reduïdes a la mínima expressió perquè es converteixin ràpidament en humus. 

I quina serà la tasca dels voluntaris i voluntàries?

Realment serà la més important, atès que un cop reoberts aquests camins, els voluntaris realitzaran tasques de perfilat i acabat dels mateixos amb eines manuals, faran drenatges, recuperació de murs de pedra seca... Pels treballs que siguin més tècnics, per exemple aixecar murs de pedra seca, contractarem a mestres margers que puguin fer cursets al voluntariat.

Quin és l'estat dels senders i camins de ferradura del camp de Tarragona?

No tots estan igual; els més propers als pobles o els que han tingut la sort d'estar més propers a ermites, fonts o rius estan millor, ja que continuen utilitzant-se. Alguns es mantenen en unes condicions mínimes, gràcies al pas d'excursionistes i al fet que, en moltes ocasions, utilitzen xerracs plegables o petites tisores de poda per aconseguir accedir-hi. Els que estan més allunyats o els que portaven a masos ara deshabitats o a fonts que ja no ragen, estan perduts o gairebé.

Per què s'han deixat d'utilitzar?

Els senders i camins de ferradura sempre havien sigut els camins de comunicació entre pobles i masos. L'ús habitual va ser substituït per les carreteres i els vehicles de motor.

Per què són importants mantenir en un estat correcte els senders?

Els senders, de la mateixa manera que els marges, les cabanes, els masos i les fonts, són patrimoni natural i cultural. També convé mantenir-los per a recuperar les comunicacions pedestres entre aquests llocs i afluixar el ritme de vida que portem. Un altre motiu pot ser per retornar a tenir contacte amb la natura i, coneixent-la, la tornarem a respectar. També, perquè no, al reobrir-los facilitem també l’accés als bombers i les seves mànigues, si en alguna ocasió es produeix un incendi.