Kirsten Grau: "Si el nou POUM de Cadaqués no ho atura, continuarem amb un model urbanístic insostenible"

La pressió urbanística i turística que ha patit la Costa Brava durant les darreres dècades té com un dels seus paradigmes Cadaqués, no tant pel nombre de projectes urbanístics, sorgits com bolets, que promotores immobiliàries i constructores han desenvolupat per a satisfer la seva fam, sinó sobretot per la vulnerabilitat d'una zona rodejada de natura amb l'espai limitat per créixer al nivell que ho estava fent fins ara.

Els habitants del municipi ho saben, motiu pel qual es va crear Amics de la Natura de Cadaqués, una entitat que lluita per salvar i preservar la naturalesa de Cadaqués, tenir cura del medi ambient i protegir les zones verdes, arbres, la pedra seca i platges del poble. L'origen de l'entitat el trobem al 2016, quan va sorgir una problemàtica de plàtans a l'entrada del poble, a l'avinguda Caritat Serinyana: es van voler talar divuit arbres, motiu pel qual veïns i veïnes de Cadaqués es van posar, literalment, davant d'ells per evitar aquesta agressió.

Parlem amb la Kirsten Grau, portaveu de l'entitat Amics de la Natura de Cadaqués, sobre l'activitat que duu a terme l'entitat al municipi de l'Alt Empordà per fer front a problemàtiques com la urbanització de la muntanya de Sa Guarda.

Els plàtans marquen l'origen de la vostra entitat.

Vam aconseguir aturar la tala quan ja tenien preparades les motoserres per fer-ho. I de moment tots segueixen en peu. A partir d'aquí vam començar a desenvolupar l'associació per tenir més força. Una persona sola no pot fer res.

A banda d'aquesta acció, quines altres activitats dueu a terme?

Les activitats que duem a terme van molt dirigides a la sensibilització, la conscienciació i l'educació ambiental. Fem recollida de deixalles de les platges, fem inventaris de les zones verdes de sistema general i de sistema local, i treballem per la conservació de la pedra seca i altres patrimonis de la zona.

Si fem un repàs de les principals problemàtiques que us trobeu a Cadaqués, hauríem de parlar de Sa Guarda.

És el tema més important en el que vam començar a treballar. Hi havia un projecte per fer una urbanització a la muntanya de Sa Guarda, en una zona que limita amb el Parc Natural de Cap de Creus. Al punt més alt de la població es pretenia construir un conjunt de 104 habitatges i un hotel de luxe de 4.000 metres quadrats. Va ser molt complicat perquè la llicència ja estava donada de l'anterior alcalde, així que no vam arribar a tenir gaire informació a les mans.

Ens vam ajuntar amb SOS Costa Brava i ens va donar una miqueta més de força. Després de molta lluita, al 2019 va sortir una moratòria a tota la Costa Brava a noves construccions per la qual estaven obligats a aturar unes obres que ja havien iniciat. No ho van fer de seguida i van intentar retardar-ho el màxim possible, així que van intentar avançar de pressa. Quan ja no hi havia altra possibilitat, van aturar la construcció.

Què suposa aquesta moratòria?

La moratòria ha desqualificat bastant terreny. De fet, l'han escurçat al 50% perquè hi havia moltes cases planificades en terrenys que tenen un pendent de més del 20%. Nosaltres intentàvem que aquest projecte es declarés nul. Fer una urbanització de catorze hectàrees en total està totalment fora de la proporció de Cadaqués.

"Fer una urbanització de catorze hectàrees en total està totalment fora de la proporció de Cadaqués".

Cadaqués té un Pla d'Ordenació Urbanística municipal (POUM) de 1986. I aquest POUM no ha pogut renovar-se encara. Aquest any estan intentant reiniciar-lo, escoltant a tot el món per veure que es fa. I així estem, intentant que es declari totalment fora de l'àmbit d'urbanitzable. En principi s'hauria de tornar al seu origen, però amb les obres ja havien construït carreteres i altres construccions.

Quin és l'estat d'aquest nou POUM?

Va haver-hi una reunió informativa amb els veïns. Es demana la participació de la ciutadania, ja que tenen l'obligació de fer-ho de forma pública. Però no sé si ens escoltaran al final. Estem treballant, inclús ja hem parlat amb SOS Costa Brava i farem accions perquè realment fan i desfan ells mateixos el màxim possible.

Què suposaria la construcció d'aquesta urbanització?

És una agressió molt forta al territori. És horrible. La quantitat d'oliveres que han tret, els murs de pedra seca que han trencat. Et fa mal el cor. Però ja sabem com va. Hi ha molts interessos i diners pel mig. Els ajuntaments temen haver de pagar indemnitzacions, però en aquest cas, segons Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, no poden demanar indemnitzacions per una cosa que no existeix, ja que encara no s'ha fet res, només camins.

Quina és la relació amb el consistori?

Aquest ajuntament és una mica més obert. Ens escolten, però després el que fan no sempre és el que penses que han escoltat.

Cadaqués és una de les zones més vulnerables de la Costa Brava per les seves característiques.

Primer de tot, només té un accés, només pots entrar i sortir per la mateixa carretera. No hi ha més sortida que aquesta. I és increïble la quantitat de gent que tenim a l'estiu. És impossible que hi càpiga més gent. Estem ofegats. Creiem que, en total a Cadaqués, es poden construir quasi 1.000 cases més. Imagina sumar aquesta quantitat de construccions en aquest petit poble, no hi ha lloc per a tants vaixells, ni piscines, ni cotxes, ni gent, no hi ha la infraestructura per això.

"És increïble la quantitat de gent que tenim a l'estiu. És impossible que hi càpiga més gent. Estem ofegats".

La pressió del turisme i la construcció d'habitatges continua igual un cop es veu la llum de la fi de la pandèmia?

En construcció de cases ha baixat una mica. Falta diners, potser. Però segurament en els propers dos o tres anys seguirem com abans. Si no ho aturem ara amb el nou POUM, continuarem amb aquest model urbanístic. Anirem en el sentit contrari de tot el que hem de fer, que és cuidar el nostre entorn i fer menys, parar de créixer. No és sostenible viure tal com hem viscut fins ara. Hem de fer canvis dràstics. I això costa molt.

La gent diu que no els falta res, però als seus fills potser sí que els faltarà. Al grup que tenim, que som uns vuitanta socis, gent és de fora, que tenen casa aquí, que venen a les vacances, però no viuen aquí tot l'any.

Hi ha sensibilització entre els veïns i veïnes?

Ho estem intentant. Fem activitats perquè els veïns i veïnes participin, però hi ha molt poca gent del poble que hi participa. Com he comentat, hi ha molta gent que ve de fora o estan de pas. De vegades hem intentat fer activitats amb nens i nenes i fer algunes sortides per netejar les platges amb l'objectiu de conscienciar. Els nens i les nenes són el futur, ells haurien de ser els primers d'aprendre el que s'ha d'aprendre. Però hem tingut molts problemes amb els pares perquè diuen que els seus fills no haurien de recollir brossa, que això és feina de l'ajuntament.

I és així?

Sí i no. És responsabilitat de tothom, tant de l'ajuntament com de cadascun de nosaltres. L'ajuntament no pot anar darrere teu perquè no vagis llençant la brossa. Traiem molta brossa de pàrquings, de llocs amagats, està tot molt malament. Si ho mires de prop ho veus. Però també és qüestió de l'ajuntament. Si veus el poble, el cas antic, això sí que està cuidat, està tot molt net. Però si surts tres carrers més amunt, aquí ja trobes de tot. Ja no passen tan sovint. És una llarga lluita.

Una de les problemàtiques amb les quals us heu trobat té a veure amb les pedres de les platges de Cadaqués.

És un problema molt gran perquè la gent se les emporten, les utilitza com a decoració, com a souvenirs, però cada any passen per les nostres platges milers de persones, aquestes pedres van desapareixent molt ràpidament. Fins i tot, a Figueres, s'han fet servir aquestes pedres de la platja per cobrir l'espai al voltant d'una font. Hem demanat a l'ajuntament de Figueres que les tornin, tanmateix, no tenim cap resposta.

Quins són els reptes de l'entitat en un futur?

Protegir al màxim el que tenim. I millorar-lo si pot ser, expandir la nostra tasca i fer-ho encara millor. Falta molta consciència encara. Es tallen arbres com si no fos res, planten un altre i ja està. Però clar, han tret un ametller de cent anys i mai compensaràs el que has tret. Conscienciar la gent és un repte molt gran que tenim. A veure si tenim sort.