L'Atles dels mamífers de Catalunya, una eina que permetrà conèixer la distribució de les espècies de mamífers salvatges que habiten al nostre país, entra en una nova etapa. Després d'una primera fase de pressa de dades durant el 2022, s'inicia un nou període en el qual voluntaris i voluntàries d'arreu del territori tornaran a recollir informació dels mamífers salvatges, aquest cop fent especial incidència en les zones del país menys mostrejades durant la primera fase.

Impulsat per l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, l'Atles dels mamífers de Catalunya s'elabora amb ciència ciutadana. És a dir, que es compon de la informació que una comunitat de persones amants de la natura recullen arreu del territori. A priori aquests mostreigs es duran a terme al llarg de tres anys, per després passar a l'anàlisi de les dades i la posterior redacció de l'atles.

El projecte de ciència ciutadana està coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Durant les darreres setmanes, les dues organitzacions van fer una crida per trobar cent cinquanta voluntaris i voluntàries que volguessin fer tasques detectivesques de seguiment de mamífers a la natura. Un cop format l'equip, es van dur a terme una sèrie de formacions als voluntaris i voluntàries per tal d'iniciar a mostrejar durant el cap de setmana de l'1 i 2 d'abril.

Un projecte pioner

L'objectiu de l'Atles dels mamífers de Catalunya és "crear mapes de distribució de les espècies de mamífers a Catalunya que mostrin on està, i on no està, cadascuna d'aquestes espècies", explica Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). Herrando també forma part de l'equip de creació de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

La rellevància que tindrà aquest atles està clara per a Herrando, qui considera que "tindríem una eina de gran interès, tant per la gestió de la fauna i el territori, com per la ciència", assegura. "Sabríem, d'una forma estandarditzada, els llocs on hi ha més poblacions de cada espècie, perquè ara, en termes generals, no tenim una imatge clara dels sectors on es troben aquests mamífers. Fins ara hi ha hagut mostrejos, però no sistemàtics, que és un aspecte que aportarà aquest atles", assegura des del CREAF i l'ICO.

Per dur a terme el seguiment de les espècies, se subdivideix el territori en un nombre d'unitats adequat a les capacitats per cobrir-los del projecte. "Cada atles té unes característiques diferents en funció del seu àmbit geogràfic. Si és una zona molt petita, es poden fer seguiments molt intensius; però si es tracta d'una zona molt gran, com en el cas d'Europa, el seguiment que es faci als quadrats que divideixen el territori serà menys profund", assenyala Herrando.

En el cas de l'Atles dels mamífers de Catalunya, el mostreig es fonamenta en la prospecció dels 386 quadrats, de deu per deu quilòmetres, que hi ha a Catalunya. Aquest és un aspecte pioner, i el fet diferencial principal amb altres projectes similars, com els atles de mamífers que s'estan elaborant a Europa o a l'Estat espanyol. "L'Atles dels mamífers de Catalunya s'està realitzant d'una forma molt sistemàtica. No estem recollint dades que existeixen, ni fent mostrejos més o menys on es pot, sinó que intentem posar el mateix esforç en cada quadrat del territori", afirma.

Com es rastregen els mamífers

La Maria Mas, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, explica que, en aquesta segona fase, es començaran a mostrejar els quadrants que es troben a la regió climàtica mediterrània i no serà fins al mes de juny quan es farà la recollida de dades al Pirineu. "Bàsicament, es busquen tots els mamífers terrestres salvatges", assenyala Mas, que ens explica la metodologia plantejada en el projecte, pensada perquè pugui ser replicada al cap dels anys, per obtenir diferents fotografies i veure l'evolució de les distribucions de les espècies.

En primer lloc, i per a qualsevol espècie de mamífers, es duen a terme transsectes diürns a peu a cada quadrat per observar els individus o identificar rastres, com ara excrements o petjades, que es fotografiaran. El protocol també considera, pels mitjans i grans mamífers, com el cérvol o els cabirols, el mostreig a través de càmeres de foto trampeig. "Es col·loquen càmeres d’enregistrament automàtic amb sensor de moviment. Quan les càmeres detecten alguna presència al davant, fan tres fotografies", manifesta.

En el cas dels petits mamífers, com les musaranyes o ratolins, s'utilitzen tubs genètics de recollida de pèl. "Atraiem rosegadors i insectívors amb aliments, com ara crema de cacauet o similars, perquè passin per un tub de PVC que compta amb cintes adhesives, amb les quals es freguen l'esquena, i on queden pèls enganxats. Així, mitjançant la genètica, identifiquem aquestes espècies", informa Mas. Pels ratpenats, el mostreig s'ha de fer amb detectors acústics, uns aparells que enregistren els ultrasons.

Voluntàries detectives de mamífers

El fet que l'Atles de mamífers de Catalunya s'elabori a través d'un projecte de ciència ciutadana aporta diversos aspectes molt positius pel mateix atles. "Permet una distribució i amplitud del mostreig, però també de més qualitat", assegura Mas. "Les voluntàries que duen a terme els mostreigs normalment escullen els quadrats que es troben propers al territori on viuen. Això fa que coneguin molt millor les espècies presents a la zona i tinguin més interès a protegir-les", considera.

"La ciència ciutadana també permet, a les persones que tenen interès naturalista, entrar en aquest món i participar en un mostreig científic", assenyala Mas. "La gent ho coneix, els sembla atractiu, hi participen, ho comuniquen al seu entorn, defensen el resultat com a propi i es crea una dinàmica molt positiva que d'una altra manera seria molt difícil d'aconseguir", afegeix Herrando. I és que el paper dels voluntaris i voluntàries és essencial. "Realitzar un atles requereix molta feina, motiu pel qual la participació massiva de gent és tan important", destaca.

Aquesta segona fase que s'està duent a terme actualment complementa la primera que és realitzar durant l'any passat. "El primer any es va fer una crida de voluntaris i voluntàries menor que la d'enguany. Era el primer any de projecte i encara hi havia metodologies que havíem de veure com funcionaven", explica Mas. Aleshores els mostrejos es van concentrar en zones amb més urbanes i circumdants de Barcelona. "L'objectiu de la segona fase era ampliar la distribució i cobrir zones com Lleida o Tarragona i animar la població d'aquestes províncies a unir-se al seguiment", afirma.

Les persones voluntàries, bàsicament, són amants de la natura, però no totes són especialistes en aquest camp. "Tenen altres feines, però comparteixen un interès molt gran cap a la natura", explica des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. "És gent que moltes vegades ja tenen càmeres de foto trampeig, que generalment surten a passejar pel territori on viuen i veuen rastres de mamífers o animals. Aquest entusiasme és el que busquem, no fa falta que tinguin una experiència prèvia perquè ja els formem nosaltres en el que calgui", assereix.

A les formacions s'expliquen els diferents mètodes que utilitzaran els voluntaris i voluntàries, els pros i contres de cada mètode, com s'han de col·locar i què han de tenir en compte per fer-ho, etcètera. Així mateix, durant la jornada de formació es reparteix tot el material necessari. Finalment, es fa una petita part pràctica on s'ensenya a utilitzar elements com, per exemple, els tubs genètics.

L'Atles de mamífers de Catalunya, l'objectiu final

Un cop finalitzi la segona fase de mostreigs, amb la qual s'espera que quedi més de la meitat de Catalunya mostrejada, encara faltarà un any més de recopilació de dades que es durà a terme el 2024. "A partir d'aquí començarem a veure si hi ha hagut canvis en algunes distribucions conegudes, per exemple, en el cas de la llúdriga, que ja hem vist que hi ha hagut una petita expansió", diu Mas. "Amb aquests resultats preliminars, ja podem començar a pensar en la redacció de l'atles", assegura.

No obstant això, es tracta d'un projecte pioner, tal com hem explicat, motiu pel qual pot ser que el procés s'allargui una mica. "La idea és dur a terme aquests tres anys de feina de camp, tot i que probablement en necessitarem una fase més per acabar de cobrir els petits forats que ens quedin sense mostrejar", creu Herrando. L'anàlisi de les dades i la redacció acostuma a ser un període d'uns dos anys. L'objectiu és que el producte final estigui en format de llibre físic o digital.