L’any 2021, la collita d’arròs a Catalunya va superar les cent trenta mil tones, una xifra que aquesta temporada no es repeteix, ja que la recol·lecció del 2022 frega les cent vint-i-dues mil tones, amb una reducció de gairebé l’11%.

Aquesta situació, però, no és exclusiva del territori català: Andalusia i Extremadura, les dues zones d’Espanya més potents en producció d’arròs, s’han vist greument afectades per la sequera i les problemàtiques relacionades amb l’aigua, provocant que no es pogués dur a terme la sembra i, per tant, només un 20% de la producció, aproximadament, ha estat rendible. A més, Itàlia també ha patit un decreixement de la collita d’arròs per les mateixes causes que el sud espanyol.

L’estiu més calorós de la història passa factura

“Les nits tropicals, amb temperatures superiors a vint-i-tres o vint-i-quatre graus provoquen que la planta no descansi, continua la seva activitat, i viu una situació d’estrès”, explica Jordi Casanova, responsable d’arròs de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

Normalment, el procés de cultiu de l’arròs té una durada d’entre cent seixanta i cent setanta dies, tenint en compte les diferents varietats. L’augment de les temperatures ha escurçat aquest cicle, malmetent-ne la producció. Per exemple, la varietat Bomba, encara que hagi viscut un augment de la superfície sembrada en un 4,5%, la recol·lecta n’ha disminuït en un 25%.

“Acabem la campanya amb un 10 - 11% menys i a València, fins i tot, ha sigut pitjor, amb un 15% de disminució”, explica Casanova. Altres problemàtiques que han afectat la producció han estat l’augment de fongs que ataquen les plantes, disparat per l’increment d’humitat i calor. “Les matèries actives que tenim per poder combatre les males herbes, cada vegada són més toves o més preventives. No són persistents”, destaca el responsable d’arròs de la FCAC.

Altres factors que malmeten la producció d’arròs

La inacció dels pesticides provoca que sorgeixin més generacions de males herbes, un altre factor que malmet la planta de l’arròs. El clima és un factor que té afectacions a cada campanya arrossera, per tant, la pagesia és conscient que la producció pot patir afectacions donades per aquesta circumstància, ja que és impossible dominar el temps.

“Davant totes les varietats que tenim d’arrossos, sempre estem evolucionant per anar-nos adaptant. Ara haurem de mirar quines realment s’adapten millor a aquestes temperatures elevades i nits tropicals”, explica Jordi Casanova. A Catalunya i València, es produeixen principalment dues famílies, la japònica i l’índica. La varietat Bomba pertany a la família japònica, que és la més cultivada per la seva forma rodona, ideal per l’elaboració de paelles. Per tant, n'hi ha un consum més elevat a la Mediterrània.

Un dels fets més sorprenents és que la qualitat del gra d’arròs no s’ha vist afectada. Aquesta es comprova agafant un quilo d'arròs i analitzant quina quantitat de gra es pot aprofitar i, aquest any, ha estat d’un 60%, una qualitat elevada. “Vol dir que el gra està rodó i perfecte”, afegeix Casanova.

La inflació dels preus dels aliments impacta greument el sector de la pagesia

L’increment dels preus és una problemàtica que està afectant considerablement la pagesia. Enguany la matèria primera ha elevat el preu fins a un 60 - 65% respecte al 2021. Un increment que se suma a la despesa que la indústria pateix en termes de petroli, gasolina i elements com els pesticides. La greu situació que Andalusia, Extremadura i Itàlia han patit aquest any, ha provocat un augment de la demanda, com és el cas del cereal, que ha disparat els preus dels aliments astronòmicament.

“Dins d'aquesta tempesta haurem de fer un sobreesforç per poder fer la venda d’aquest any. Que no ens trobem submergits en un caos de pèrdues”, exposa Jordi Casanova. Afegeix que ja fa una dècada que la pagesia s’ha vist afectada per l ainestabilitat dels preus i que ara ha arribat al punt de tensió més alt. “Amb aquesta inflació injusta per a tothom estem veient que tot ha de donar un tomb, perquè si no la pagesia no s’aguantarà”, afegeix.

Des de la FCAC s’opina que les polítiques europees no acaben de ser efectives perquè la situació de la pagesia pugui millorar, tenint en compte la sostenibilitat i cura del medi ambient, però també de l’economia i la rendibilitat, ja que hi ha famílies pageses que viuen completament de l’ofici.