Des de l'inici del curs escolar, els nivells de diòxid de nitrogen han incrementat, a nivell de ciutat, 19,2 micrograms per metre cúbic de mitjana respecte al període d'estat d'alarma al març. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 70% d'aquesta pujada és atribuïble a l'increment del trànsit per la recuperació de l'activitat i la tornada a l’escola.

L'informe que va publicar l'ASPB al setembre afirma que els nivells de diòxid de nitrogen actuals superen el valor límit anual establert per l'OMS en les estacions de control de l'Eixample i Gràcia-Sant Gervasi (47,2 i 47,4 micrograms per metre cúbic, respectivament). Tal com explica Olga Margalef, fundadora i membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, moltes zones de Barcelona arriben als 110 o 120 micrograms per metre cúbic en hores punta: “respirem gairebé tres vegades més de diòxid de nitrogen que el que recomana l'OMS”.

Aquest enorme augment de nivells de contaminació es deu a la recuperació del trànsit rodat. L’ASPB afirma que els vehicles motors són la font d’emissions de contaminants amb més impacte sobre la qualitat de l'aire urbà. Encara que el confinament va reduir el trànsit al 25%, segons dades de l'ASPB, la desescalada i la tornada a l'activitat laboral i escolar ha fet que aquest percentatge es recuperi ràpidament.

Així i tot, no tots els tipus de mobilitat s'han recuperat en el mateix grau. La recuperació del vehicle privat està molt més marcada que la del transport públic. Aquest es troba al 60% de la seva capacitat respecte a la situació prepandèmia, ja que molts usuaris han passat al vehicle privat o a la mobilitat activa.

Aquesta és una de les preocupacions del Grup de Treball d'Avaluació de la ZBE, impulsat per l’ASPB en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, juntament amb científics experts en contaminació de l'aire i salut ambiental. Expliquen que la baixada de l'ús del transport públic "tindrà efectes extremadament negatius sobre la qualitat de l'aire, perquè l'única manera de millorar-la a la ciutat és reduir l'ús de vehicle privat, quelcom que passa inevitablement per recuperar el transport públic”.

Encara que no hi hagi cap dada concreta, l’ASPB i la Plataforma per la Qualitat de l’Aire estan d'acord amb la hipòtesi que el transport públic ha disminuït per por de que es tracti d'un focus de contagi per Covid-19. Margalef reitera que es tracta d'una hipòtesi, ja que no hi ha cap estudi sobre aquest tema, però pot ser que la ciutadania hagi optat pel vehicle privat o per la mobilitat activa (anar a peu o amb bicicleta, per exemple) en veure el transport públic com una font de transmissió del virus.

La ZBE, és suficient?

Des del seu anunci en 2017, la mesura de les Zones de Baixes Emissions ha reduït a l'1% els cotxes i motos més contaminants que circulen a Barcelona. És a dir, al parc automobilístic actual hi ha 285.000 vehicles contaminants menys que fa tres anys. Així i tot, la meta final encara està lluny, ja que es vol rebaixar la contaminació de diòxid de nitrogen per sota dels límits marcats per l'OMS. Per això, s'estima que s'hauria de reduir el trànsit al voltant d'un 25%.

El Grup de Treball d'Avaluació de la ZBE assegura que la mesura no és suficient per complir amb la legislació ni amb les guies de l'OMS sobre la qualitat de l'aire. Admeten que s'han de prendre mesures addicionals que redueixin radicalment el nombre de vehicles circulants i impulsar la millora infraestructural i capacitat del transport públic, per a permetre una millor entrada i sortida de Barcelona (carrils bus o el transport ferroviari, per exemple).

En aquest punt coincideix Margalef, que assegura que la mesura de la ZBE "és anecdòtica respecte a la salut, perquè no està suposant la millora que necessitem". També afirma que si la proposta de la ZBE era protegir la salut de la ciutadania, "no ha servit: només fa falta anar a les estacions de mesura i veure que se superen els nivells". Una de les preocupacions de l'organització és que la ZBE hagi servit com un mecanisme de renovació del parc mòbil que beneficia a la indústria automobilística, sense comportar beneficis a la salut de la ciutadania.

Des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire expliquen el problema fonamental que li veuen a aquesta mesura: "es basa en etiquetes que emet la DGT i estan fetes segons els paràmetres que diuen els fabricants; però sabem que els cotxes dièsel contaminen més del que diuen, especialment en diòxid de nitrogen", indica Margalef. Denuncien que les etiquetes no es corresponen a les mesures reals de contaminació del vehicle, sinó a les mesures que els fabricants diuen que té cada vehicle.

D'aquesta manera, Margalef assegura que hi ha cotxes amb etiquetes verdes i grogues quan en realitat aquests contaminen molt més del que aparenten. Per això, des de la Plataforma també afirmen que la ZBE no és mesura suficient per acabar amb la contaminació, ni a Barcelona ni en moltes altres ciutats europees, ja que molts vehicles usen etiquetes que es poden considerar com "caducades".

Impacte de la contaminació sobre la salut de la ciutadania

Segons l'Informe anual de la Qualitat de l'Aire de l'ASPB, l'excés de contaminació provoca el 7% de les morts naturals a Barcelona, és a dir, al voltant de 1.000 morts l'any. A més d'afectar la mortalitat, la contaminació també afecta la qualitat de vida de la ciutadania, ja que provoca el 33% de nous casos d'asma infantil (525 casos l'any) i l'11% de nous casos de càncer de pulmó (110 casos l'any).

Respirar contaminants atmosfèrics com el diòxid de nitrogen, diòxid de sofre o PM10 habitualment, i al llarg d'un període de temps extens, també afavoreix l'aparició i empitjorament de malalties respiratòries, malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer, diabetis, retard del creixement fetal i efectes cognitius en el cas dels nens i nenes.

Tal com expliquen des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, els nivells de diòxid de nitrogen en l'aire de Barcelona són molt alts, però són les partícules PM10 les que són especialment perilloses per a la salut. Són partícules sòlides o líquides de pols, cendres, sutge, partícules metàl·liques, ciment o pol·len, que estan disperses en l'aire.

"Són partícules tan fines que passen a través del pulmó, i d'aquí passen a la sang i s'expandeix per tot el cos", explica Margalef. "Així com el gas és un gas irritant i afecta al sistema respiratori, les partícules afecten a tot el cos, provocant malalties cardiovasculars o malalties de tipus neuronal", aclareix la fundadora de la PQA.

Contaminació i propagació de la Covid-19

Segons expliquen des del Grup de Treball sobre l'Avaluació de la ZBE, les ciutats amb més contaminació ambiental podrien patir una Covid-19 més severa que altres ciutats la qualitat de les quals de l'aire és millor. Una de les hipòtesis és que en les zones on hi ha hagut alta contaminació de l'aire durant dècades, la població és més vulnerable al virus perquè el seu sistema immunològic i respiratori està molt més afeblit i en pitjors condicions.

Quant al transport públic com a font de contagi, ara com ara no hi ha cap estudi que certifiqui brots en el transport públic. Des de la PQA creuen que no és un factor de risc perquè l'ús de màscares és obligatori, i encara que es tracti d'un espai tancat amb ventilació limitada, la gent es distancia el màxim possible. Així i tot, neguen que es tracti d'un lloc 100% segur "perquè veiem andanes de metro que estan plenes a hora punta i hi ha gent vulnerable, o amb familiars vulnerables, que es veuen obligats a agafar-lo en hores punta’, explica Margalef.

Mesures de seguretat i propostes de millora en el transport públic

Fomentar l'ús de transport públic en aquest període de reinici laboral i escolar és clau per aconseguir reduir les taxes de contaminació de l'aire i aconseguir no sobrepassar els límits de l'OMS. No obstant això, cal no oblidar que la ciutadania ha de sentir-se segura en els trajectes que realitzi en bus o amb metro. Per això, les entitats veuen imprescindible que les autoritats competents de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) prenguin mesures per a impulsar i recuperar l'ús del transport públic en aquests temps de Covid-19.

El Grup de Treball de l'Agència de la Salut Pública de Barcelona demana prendre les mesures sanitàries necessàries per garantir la capacitat i seguretat màxima del transport públic, i així recuperar la confiança de la població respecte al seu ús. Proposa que, a més de l'ús obligatori de mascaretes, es disposi de gel desinfectant i es modifiqui la ventilació en cas necessari. També assenyala que impulsar el transport actiu, el teletreball i la flexibilització d'horaris afavoreix la disminució del volum de trànsit i el nombre de passatgers en el transport públic.

La PQA coincideix amb aquestes propostes, i afegeix que la conversió en zona de vianants dels carrers, incentivar l'ús de la bicicleta i millorar els carrils bici i les voreres facilita la mobilitat activa. També demana a les empreses que flexibilitzin els horaris d'entrada i sortida dels treballadors i fixin hores d'entrada diferents perquè l'hora punta sigui una franja més àmplia.

La Plataforma per la Qualitat de l’Aire també va anunciar una altra proposta aquest juny passat per a aconseguir un aire més net en la zona urbana de Barcelona: la implantació d'una taxa anticontaminació a través d'un peatge urbà d'entrada a la ciutat. Margalef reivindica aquesta proposta com un impost progressiu en benefici al conjunt de la població, en el sentit que es tracta d'una taxa que es paga per contaminar: "generes una quelcom nociu per a tota la població, així que pagues un impost".

Des de la PQA posen l'accent que aquesta és una proposta per afavorir el transport públic i la salut pública, i "no ho entenem com un mecanisme recaptatori per a millorar autopistes, encara que hi hagi ciutats que l'han plantejat així", aclareix Margalef. Afegeix que és l'estratègia que millor ha funcionat en altres ciutats com Estocolm, Milà i Londres. Defensa que és una mesura flexible, perquè "pots fixar-ho per a determinades hores del dia o eximir del pagament si el cotxe va ple, per exemple", puntualitza la fundadora de la PQA.

De moment, tal com han anunciat des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, no hi ha hagut cap gest polític que anunciï la implantació d'aquesta taxa de contaminació en aquesta legislatura. Margalef afegeix que últimament reclamen precisament això, "més valentia política".