“En aquest moment, la menstruació és gairebé un secret, no se’n pot parlar obertament. Hi ha hagut èpoques pitjors, en les quals era un pecat, però actualment encara es viu en silenci”. D’aquesta manera plasma Carme Valls, metgessa i presidenta del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), la percepció social de la regla.

La menstruació, des de temps immemorables, ha estat un tema tabú i poc acceptat socialment. El rebuig, el menyspreu, la infravaloració i els prejudicis que s’han construït al voltant d’aquest fenomen biològic, han creat una esfera de desconeixement, negativitat i incomprensió que, encara avui en dia, provoca secretisme i poca normalització d’un fet que viu més de la meitat de la població cada mes.

Per altra banda, però, la lluita per a la normalització i acceptació social de la regla cada vegada és més potent, amb una onada internacional de persones que reivindiquen el dret a parlar-ne, a viure-la amb tranquil·litat, a reclamar ajudes per a la pobresa menstrual i a erradicar el tabú social que arrossega.

Substàncies tòxiques a tampons i compreses d’un sol ús

Aquest rebuig sistemàtic cap a la menstruació ha provocat que, científicament i social, s’investigui i s’aprofundeixi poc en qüestions d’interès per a la salut de les persones que menstruen. Una de les situacions alarmants i preocupants que es denuncia actualment és la toxicitat dels productes menstruals.

“Són plàstics invisibles. Es parla molt d’altres tipus de productes, com són els envasos i, en canvi, d’altres que també contenen plàstics no estan tan identificats”, destaca Marta Beltran, directora de projectes de Rezero. La salut menstrual no ha tingut preferència i cal transformar la piràmide de prioritats per posar aquest tema com a principal.

Una compresa conté un 90% de plàstic, xifra que es tradueix a l’equivalència que mostra que un paquet de compreses és el mateix que cinc bosses de plàstic. Es calcula que una persona que menstrua, al llarg de la seva vida fèrtil, genera cent vuitanta quilograms de productes menstruals: són aproximadament cinquanta-set mil sis-centes hores de la vida que una persona que menstrua s’exposa als productes químics de tampons i compreses d’un sol ús.

“Moltes compreses es fabriquen amb polièster, no amb cotó orgànic. El cotó no és blanc, és groguenc i, perquè sigui blanc, se li ha de posar antioxidants o lleixiu”, detalla Carme Valls. Explica que, quinze anys enrere, es va produir una síndrome tòxic generalitzat a causa d’aquesta composició virulenta, pel qual un gran nombre de persones es van veure afectades i van necessitar hospitalització.

Zones íntimes com és la vulva són altament sensibles i tenen una capacitat d’absorció elevada. El contacte directe de les substàncies tòxiques amb la mucosa vaginal és un fet seriós. Un seguit d’entitats, encapçalades pel projecte ‘Nou Període’ de Rezero, condueixen la reivindicació d’una menstruació residu zero i lliure de tòxics.

Els impactes ambientals

Segons dades de Rezero, les compreses estan entre els deu residus més freqüents que es troben abandonats a l’entorn. Són productes d’un sol ús que, com bé expressa el seu nom, estan compostos per productes que impedeixen la seva reutilització. La majoria de població no els recicla, per tant, acaben en un abocador, una incineradora o llençats a l’entorn, fet que produeix un impacte ambiental sever.

“Hi ha una part de compreses i tampons d’un sol ús que es llencen pel vàter i ocasionen danys al clavegueram… tot això també comporta uns costos públics”, afirma Marta Beltran.

Una opacitat sostinguda per la llei

Davant la legislació europea actual, les empreses productores de compreses i tampons d’un sol ús no estan obligades a identificar i desglossar a l’etiquetatge la totalitat de la composició dels seus productes, per tant, un dels objectius principals de la lluita és la imposició de transparència a les fabricants per informar clarament dels elements amb els quals confeccionen els seus productes.

“Anàlisis independents que s’han dut a terme individualment a algun producte d’un sol ús, han detectat que hi ha substàncies que són reconegudes com a tòxiques”, afirma Marta Beltran. Algunes de les que s'han estat identificades en aquests són: dioxines i furans; ftalats, bisfenols i parabéns; hidrocarburs aromàtics policíclics i adhesius com el metildibrom glutanotril, entre d'altres.

La directora de projectes de Rezero afegeix que, tot i que les concentracions d’aquestes matèries són baixes, no se sap quin efecte pot tenir l'exposició constant, periòdica i directa a una zona tan absorbent i sensible com la zona genital vaginal. Tampoc es coneixen els riscos associats a l’efecte combinat i acumulatiu de diferents químics, encara que sigui a dosis mínimes. El reclam principal és que es protegeixi la salut: “És inadmissible que productes menstruals continguin substàncies tòxiques. S’hauria de regular i prohibir la presència d’aquests productes”, defensa Beltran.

Les alternatives reutilitzables

Una altra conseqüència de la desinformació generalitzada és el desconeixement cap a les alternatives ecològiques i reutilitzables als productes menstruals d’un sol ús, les quals, en alguns casos, manquen d’accessibilitat davant els procediments tradicionals. L’objectiu és fomentar l’accés a fórmules menstruals que siguin segures, justes i circulars.

Com a mètodes externs, els més comuns són les compreses de tela i la roba interior menstrual, confeccionada amb cotó orgànic. Com a mètodes interns hi ha la copa menstrual i les esponges marines. Els beneficis són nombrosos, com la durabilitat, ja que un producte reutilitzable es pot arribar a usar durant anys, com és el cas de la copa; l’estalvi econòmic; la reducció de l’impacte ambiental i de la generació d'una gran quantitat de residus, i els avantatges de salut.

Són productes fàcils de netejar, un procés que es du a terme amb tècniques i productes naturals a casa com, simplement, bullir l’article en aigua. No hi ha un contacte amb pesticides, lleixiu ni cap mètode tòxic. “La copa menstrual també té l’avantatge que permet calcular exactament la sang que perd una dona. Aquesta té un capacitat de vint centímetres cúbics. Durant una menstruació, una persona ha de perdre fins a vuitanta centímetres cúbics. Si en perd més, hi ha una alteració”, expressa Carme Valls. Cal afegir que hi ha dones que defensen el sagnat lliure.

Una mirada cap a un futur centrat en la divulgació de coneixements

El primer pas a assolir dins la defensa és que “la menstruació és un tema social, no individual. Si és un problema de tots, no han de carregar només les dones amb aquesta situació”, destaca Carme Valls. Una de les peticions al Congrés dels Diputats és la reducció de l’IVA dels productes menstruals, per la qual encara no s’ha mogut fitxa.

Des de Rezero i el projecte ‘Nou Període’, continuaran les accions perquè la nova normativa de residus inclogui mesures que compleixin una equitat i educació menstrual, i una menstruació sostenible. A més, ja col·laboren amb administracions públiques per implantar formacions i programes en aquesta línia, tant a escala local com regional.

“Treballem per contribuir a normalitzar la menstruació i canviar el paradigma perquè almenys la gent tingui la informació i pugui escollir quins productes utilitzar, quins li convenen pel seu cos, els impactes que tenen, etcètera”, conclou Beltran.