La pobresa energètica, el preu de l'electricitat i com es veu afectada per la guerra a Ucraïna

Durant els darrers mesos el preu de l'electricitat, el gas o la benzina ha augmentat de manera alarmant. Hem vist com les factures s'han arribat a triplicar amb un consum similar a l'inici d'aquesta escalada de preus. Però des de fa poc més d'un mes, el mercat energètic s'ha tensat d'una manera que ha col·locat l'energia amb pics de preu mai vistos fins ara, agreujant, encara més si cap, l'empobriment energètic de milions de persones. Aquest darrer encariment de l'energia ha coincidit amb l'inici de la guerra a Ucraïna.

Cal subratllar que el mercat energètic ja estava tensat abans que esclatés el conflicte i que la guerra no és l'única raó d'aquesta situació. Però ha estat en les darreres setmanes quan s'ha accentuat una problemàtica que, a més, ha coincidit amb una baixada de temperatures que ha fet indispensable l'ús continuat d'energia per tractar d'escalfar les llars, així com amb la sortida d'una crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia i de la qual encara ens recuperem.

Per explicar de manera resumida l'afectació que té la guerra en el preu de l'energia hem de parlar del sistema energètic. El preu de l'electricitat es fixa a través de subhastes diàries, els productors posen a la venda l'energia que els compradors adquireixen, començant per la més barata i arribant a la més cara, fins a suplir amb la demanda energètica del moment. No obstant això, el preu al qual es paga és el del darrer productor que ha acabat de cobrir la demanda, és a dir, l'energia més cara, que els darrers mesos ha estat el gas.

Europa encara depèn del gas de Rússia, però en la seva estratègia per tractar de tenir una dependència menor ha hagut de cercar fonts alternatives, creant una demanda que xoca amb una oferta estable i que es tradueix en preus més alts. La correlació dels preus majoristes de l'electricitat amb els del gas resulta d'un mecanisme establert fa anys a escala europea per a garantir que les companyies elèctriques sempre tindran disponibles centrals per a respondre a la demanda i evitar apagades amb incentius de preu.

Per tractar aquest tema, hem parlat amb algunes entitats ecologistes sobre la pobresa energètica, l'afectació de la guerra en aquesta problemàtica, el model que provoca aquesta vulnerabilitat i les possibles solucions per evitar l'agreujament de les desigualtats.

Mesures ineficients per lluitar contra la pobresa energètica

Com en totes les injustícies, les persones amb menys recursos són les més afectades. Però la problemàtica ha agafat una magnitud que ha arribat a tocar també a famílies que fins ara no s'havien trobat amb dificultats per pagar les factures energètiques i que ara, de cop i volta, no poden assumir una pujada de preu d'aquestes característiques.

Des de la Comissió Europea estimen que la pobresa energètica, que durant l'any 2020 va afectar més de 35 milions de persones a la Unió Europea, augmenti, una situació que s'encavalcarà amb altres crisis, com l'augment d'acomiadaments o pèrdua de llocs de feina per les dificultats financeres que pateixen molts negocis. I cal recordar que el conflicte també ha afectat a l’encariment de molts altres béns necessaris.

En l'actualitat és la població dels països que es troba a Europa la que està patint l'afectació econòmica directa pel conflicte, quelcom que ens ha portat a fer una reflexió sobre el consum que estaven fent fins ara. Però Miquel Vallmitjana, d'Ecologistes en Acció Catalunya, recorda que la situació és pitjor fora de la 'bombolla euro'. "Els països que no formen part del grup dels centres econòmics mundials, encara no s'han recuperat de la crisi de 2008 o s'estan recuperant molt lentament, tenen índexs d'atur molt alt o el menjar molt car", recorda.

Per tractar de pal·liar els efectes col·laterals de la guerra en la factura energètica, fa pocs dies, des del govern espanyol, es va presentar un pla de xoc per moderar l’impacte de la guerra d’Ucraïna en la població de l’Estat espanyol, sent algunes de les mesures preses encaminades a abaratir el preu final de l’electricitat en les llars. Alhora, es pretén posar un topall al preu del gas per tractar de rebaixar el preu final de l'electricitat de manera immediata.

Les entitats, però, consideren que no és una proposta encertada pel perill d’estar subvencionant l'ús de combustibles fòssils. Vallmitjana, que descriu el pla de xoc del govern espanyol com una solució “horrorosa”, recorda altres mesures que també es van presentar com interessants, però que van ser perjudicials, com la baixada de l'IVA temporal de l'electricitat, i l'afectació que ha tingut en petites companyies que distribueixen l'electricitat.

La Irene González, de la Xarxa per la Sobirania Energètica, lamenta que siguin “mesures de xoc que es duen a terme un cop el mal ja està iniciat”. D'altra banda, la Naiara Fernández, portaveu de Fridays For Future Barcelona, considera que les mesures que s'han de prendre han de ser a llarg termini i lamenta que aquests ajuts vagin a parar finalment a les empeses grans que tenen un alt percentatge de responsabilitat com a causants del problema.

"Quan es parla de mesures mai sento parlar de resiliència. Fa uns quants anys que patim crisi rere crisi i sabem que en vindran més", explica. "Hauríem de començar a fer-nos més forts per la següent, cal analitzar la situació, saber què està passant i com podem preparar-nos", afegeix la portaveu de Fridays For Future Barcelona. "Prevenir en lloc d'actuar quan els problemes ja estan davant nostres, és molt millor des del punt de vista social, però també ho és des del punt de vista econòmic".

Des d'Ecologistes en Acció Catalunya, Vallmitjana posa sobre la taula propostes alternatives com l'impuls d'una renda bàsica universal, tal com s'ha fet tímidament a Alemanya, una renda que no estigui només dirigida a pagar pels combustibles fòssils. "S'estan aprovant mesures semblants, com la renda garantida de la ciutadania, amb la diferència que la universal no desincentiva treballar", assenyala. "Parlem d'una de les propostes que milloraria molt la societat a diferents nivells, com la distribució de la riquesa", afegeix.

Canviar un model que ens fa vulnerables

Les entitats apunten al model energètic actual, i el sistema que ho permet, com la raó per la qual l'explosió del conflicte pot afectar la població i augmentar les desigualtats amb l'augment descontrolat del preu de l'energia. Naiara Fernández, de Fridays For Future Barcelona, lamenta l'existència d'un sistema tan globalitzat que fa que "quan trontolla una de les potes que el sustenten, comencen a caure la resta de coses, una rere l'altra".

"El model amb el qual es genera, es distribueix i es comercialitza l'electricitat, fa que conflictes com el d'Ucraïna puguin tenir un impacte directe en la pobresa energètica", explica la Irene González, qui recorda que la transició energètica que cal fer és un procés que, actualment, s'està desenvolupant "un cop el mal ja està fet i venent-lo al millor postor". El problema, explica, és qui té la clau de volta d'aquest sistema. "Si el continuen tenint les grans empreses, continuaran existint els mateixos problemes", considera.

Vallmitjana recorda que ja a principis dels 2000, des d'Ecologistes en Acció Catalunya ja es va fer una campanya perquè no es construïssin noves centrals tèrmiques de cicle combinat de gas natural, el que mostra que calia haver començat a actuar des de molt abans."Es defensava que el gas era ecològic, que era menys contaminant que el gasoil, però el que era necessari era dedicar els esforços a desenvolupar la fotovoltaica i l'eòlica necessària en lloc d'aquest tipus de centrals", explica el coordinador de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció.

Per la seva banda, Fernández, mostra la seva indignació per l'alt percentatge d'energia procedent de combustibles fòssils que encara es consumeix. "Europa ha estat posant pegats, com per exemple considerar la nuclear i el gas com energies verdes, per intentar mostrar una cara més ecològica i sostenible quan es continua promovent un model econòmic que només busca créixer", assenyala. "Mentre continuïn aquestes lògiques, mai s'acabaran certs conflictes i certs moviments que van en pro de créixer el màxim possible".

Des de la Xarxa per la Sobirania Energètica lamenten que la ciutadania i el fet públic estan exclosos de les decisions de la transició. "Encara que pugui semblar una utopia, per a nosaltres té molt de sentit que hi participin en aquest procés perquè, mentre l'objectiu d'una empresa és maximitzar els beneficis, l'objectiu d'allò públic és garantir drets, i, en definitiva, l'energia és un dret", manifesta González. Així, destaca, que perquè una situació com l'actual no ocorri de nou, la sobirania energètica és indispensable.

Comunitats energètiques locals

És aquí on González proposa fer inversions profundes i promoure comunitats energètiques locals, mitjançant informació i facilitant la participació. "L'única manera d'aconseguir sobirania energètica és treure la generació del mercat marginalista i començar a generar energia des de comunitats energètiques locals, que les ciutats també es responsabilitzin d'aquesta generació d'energia", manifesta des de la Xarxa per la Sobirania Energètica.

La inversió que s'ha de fer, però, és important, ja que, tal com assenyala González, el parc d'habitatges està molt envellit, són poc eficients energèticament parlant, i mostren dificultats molt gran per implantar l'autoconsum compartit. "Es necessita mediació social i recursos per part de l'administració perquè això sigui possible", assenyala González. Vallmitjana afegeix que l'administració també hauria de treballar en el bon aïllament tèrmic als habitatges, així com el finançament necessari per substituir el gas per electricitat a les llars.

La implantació de comunitats energètiques locals ajudaria a frenar la pobresa energètica a les llars amb menys recursos? "Cal canviar la concepció de l'energia cap a un bé, i les comunitats energètiques poden ajudar a fer-ho destinant l'energia generada a aquestes comunitats segons les necessitats de cada llar i no per capacitat de pagament", apunta González.

Queda clar, doncs, que per pal·liar una problemàtica com la pobresa energètica, i evitar que situacions com la que lamentablement s'està produint a Ucraïna accentuïn les desigualtats, és necessari un canvi a diversos nivells, des de la renovació del sistema de preus de l'energia, a la reflexió de com s'està fent la transició energètica, passant per la necessitat de canviar un model que ens faci dependre cada cop menys de combustibles que ja formen part d'altres èpoques.