Els pitjors pronòstics s’han complert i l’espantall de la guerra torna a planar sobre Europa amb més força que mai. Aquest matí, Rússia ha llançat una “operació militar especial” a la regió ucraïnesa del Donbass que, a hores d’ara, és difícil saber quin abast tindrà. Ho ha anunciat en un discurs el president rus, Vladímir Putin, en què ha assegurat que actua per “desarmar i desnazificar” Ucraïna, alhora que ha advertit sobre les conseqüències “com mai s’han vist” d’una reacció d’Occident als atacs.

Poc després de la declaració, forces militars russes han bombardejat prop d’una desena de ciutats ucraïneses, inclosa Kíev, la capital, i diversos punts del país, on s’han registrat fortes explosions. L’ofensiva russa s’ha anunciat a l’est i el sud d’Ucraïna, però la realitat és que estem davant d’una invasió a gran escala. En aquest moment, milers de persones intenten fugir del país preses del pànic i la situació és cada cop més caòtica.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha informat dels atacs a infraestructures militars i civils, ha declarat la llei marcial a tot el país i ha tancat l’espai aeri. En un missatge dirigit a la nació, ha proclamat que es defensarà de la invasió: “L’exèrcit està treballant. Som forts, estem preparats per tot”.

El Ministeri de l’Interior Ucraïnès ha confirmat que tropes russes han creuat la frontera per diferents punts del país i s’apropen a la capital. La xifra de morts arran dels combats, que es lliuren al llarg de tota la frontera, no para de créixer. Fins ara, es parla d’almenys quaranta víctimes mortals.

Putin desencadena el pitjor escenari

Malgrat que venim de setmanes d’escalada de la tensió i amenaces velades, el cert és que pocs esperaven un gest tan contundent de Putin. El president rus obre un pols sense precedents des de la guerra freda que mena a un escenari d’incertes conseqüències. “Iniciar una guerra és un gest terrible que té unes repercussions potencialment catastròfiques; sigui quin sigui l’abast de l’agressió, és un desastre en tots els aspectes”, afirma a Xarxanet el Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

Putin insisteix que el seu propòsit no és ocupar tota Ucraïna. El cap del Kremlin sosté que “el règim nazi” d’Ucraïna està perpetrant “un genocidi” contra la comunitat russa de les regions de Donetsk i Lugansk, al Donbass, i que l’operació cerca protegir-la i “desmilitaritzar” el país veí. “Què vol dir desmilitaritzar? si es refereix a anul·lar totes les forces militars ucraïneses l’haurà d’envair i apoderar-se del país”, diu el Pere Ortega, investigador i president d’honor del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

“El problema és que la seva paraula ja no té cap credibilitat, i això dificulta molt la via diplomàtica”, afegeix Herbolzheimer.

Ortega creu que l’objectiu de l’ofensiva de Moscou és annexionar-se els territoris de majoria russa, com ja va fer amb Crimea el 2014, en aquell cas via referèndum sostingut per la presència militar russa. Això és, el Donbass i altres territoris fronterers amb Ucraïna. “La invasió que ha llançat no té sentit si no hi ha un interès a annexionar-se aquests territoris; envair tota Ucraïna són paraules majors”, suma.

Amb tot, la guerra ja és un escenari real. El president ucraïnès ha ordenat a l’exèrcit “causar les majors baixes possibles a l’invasor” i ha cridat la població a empunyar les armes: “Qualsevol que estigui llest i sigui capaç de sostenir una arma pot unir-se a les Unitats de Defensa Territorial a la seva regió”, ha clamat.

La resposta de la comunitat internacional tampoc s’ha fet esperar. La Unió Europea (UE) ha condemnat sense pal·liatius l’atac i ha convocat una reunió d’urgència per redoblar les sancions a Rússia. L’OTAN, per la seva banda, ha reafirmat la seva disposició a respondre a l’agressió si és necessari i el president dels Estats Units (EUA), Joe Biden, ha declarat que “Putin ha començat una guerra de conseqüències catastròfiques”; també ha anticipat que “el món l’obligarà a rendir comptes”.

Un conflicte que tindrà múltiples conseqüències

La primera resposta que s’anuncia és la imposició de sancions econòmiques molt contundents a Rússia. “Fins ara eren dèbils i no afectaven els grans bancs russos, per exemple, però ara sí que s’enduriran molt”, preveu l’investigador del Centre Delàs. Alemanya ja va anunciar que suspenia l’aprovació del gasoducte Nord Stream 2, que havia de transportar gas des de Rússia.

“No hi ha gaire més marge que denunciar sense matisos aquesta agressió inacceptable i exercir una pressió econòmica i política màxima, la comunitat internacional té poques eines no militars més per respondre a la situació”, remarca Kristian Herbolzheimer.

Ara, les conseqüències de l’escenari que s’obre són difícils de calibrar. Qui més ho patirà, com sempre, és la població ucraïnesa, però també la russa i l’europea, abocades a una previsible crisi econòmica de grans proporcions.

Segons Ortega, la interdependència russo-europea fa que ambdues parts hi tinguin molt a perdre: “El sotrac econòmic serà greu a Rússia i a Europa, la qüestió de l’energia pot provocar un augment del cost de la llum, dels productes alimentaris, entre altres, i que es disparin els preus de forma generalitzada; dependrà de la durada i la magnitud del conflicte”.

La davallada que sens dubte patirà el subministrament d’energia russa a Europa, apunta Ortega, pot beneficiar de retruc a Espanya, que es pot erigir en la porta d’entrada del gas provinent de fora de Rússia –d’Algèria, sobretot– cap al continent i en una sort de magatzem del gas per distribuir-lo a Europa.

Sigui com sigui, l’impacte econòmic és el preu del pols que el president rus sembla disposat a pagar. “Putin està jugant amb foc perquè corre el risc d’enfonsar completament l’economia russa i condemnar la població del seu país a una situació molt precària per culpa d’un aventurisme expansionista”, destaca el director de l’ICIP.

La via diplomàtica, tocada de mort?

Més enllà del drama humanitari i econòmic al qual ens aboca la guerra, el moviment de Rússia debilita la confiança en les relacions internacionals i soscava tots els esforços diplomàtics i la via del diàleg per prevenir conflictes. Per a Herbolzheimer, l’esclat del conflicte “reforça la retòrica militarista i la idea d’augmentar la despesa armamentística i enfortir l’OTAN”.

Certament, la solució diplomàtica per resoldre el conflicte sembla cada cop més tocada de mort. Pere Ortega està convençut que Alemanya i França, com a nucli dirigent de la UE, bolcaran tots els esforços a reprendre el camí de la negociació perquè són conscients que les conseqüències d’una guerra oberta són “desastroses per a tots”. No pensa el mateix dels EUA, que té uns interessos que passen per sobre dels de la població europea i pot sortir enfortit de la situació, destaca.

De totes maneres, per a Herbolzheimer la via diplomàtica mai es pot donar per esgotada perquè l’alternativa “sempre és pitjor, és un tot o res, una victòria o una derrota total”. No obstant això, el gest de Putin posa en qüestió la idea col·lectiva que es va forjar amb fites com la creació de les Nacions Unides, un espai configurat perquè les diferències entre països es poguessin discutir sense haver de recórrer a la violència. “És evident que Putin ha trencat aquest consens internacional, i les repercussions poden anar molt més enllà d’Ucraïna”, rebla el director de l’ICIP.