Deu han estat els polls comptabilitzats enguany que han volat del niu de la trenca (Lanius minor), el considerat com l'ocell més escàs de la península ibèrica, unes xifres que han triplicat les de l’any passat i és la més alta dels últims sis anys. L'Associació Trenca i l'ONG WWF han celebrat l'extraordinària temporada de cria de la trenca i una encoratjadora xifra que, malgrat això, no evita que la situació de l’espècie sigui desesperada i que sigui urgent augmentar els esforços per evitar l’extinció a la península d’aquest ocell.

A la primavera van arribar a Lleida tretze trenques, i el percentatge d’ocells que han tornat respecte als que es van alliberar l’any passat ha estat del 27%. Des de l'Associació Trenca informen que es van formar quatre parelles en llibertat que han aconseguit tirar endavant els deu polls.

Actualment, aquest petit ocell migrador, ja només nidifica a la província de Lleida. Des dels anys 80, la trenca ha patit un declivi a a la península ibèrica de més del 90% de la seva població reproductora. Tal com assenyala Marc Gálvez, biòleg i coordinador científic de l'Associació, a Espanya abans hi havien tres nuclis de cria: als Aiguamolls de l'Empordà, el Baix Cinca i a la Plana de Lleida.

Els esforços per a la seva conservació, coordinats per Trenca, es desenvolupen a la natura amb la protecció de les últimes parelles i les seves zones de nidificació. Cal destacar també un ambiciós programa de cria en captivitat establert al Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent de la Generalitat de Catalunya, a Lleida. Enguany s’ha superat el miler de polls nascuts en captivitat des que va veure la llum el primer ara fa onze anys.

Tot i la crisi sanitària, s'han mantingut els alliberaments d’exemplars nascuts en captivitat, amb un total de 55 trenques alliberades entre la Plana de Lleida i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, a Girona.

Aquest ocell, declarat “en situació crítica”, ja ha iniciat el viatge cap a les seves zones d’hivernada al sud d’Àfrica després d’una bona temporada de cria. "La trenca passa l'hivern al sud del continent africà, aquí està durant poc temps: arriba al maig i marxa ara, a finals d’agost", explica Gálvez.

Per revertir la situació de perill que pateix aquesta espècie, l'Associació trenca i WWF urgeixen al Ministeri a coordinar-se amb la Generalitat de Catalunya per a posar en marxa les mesures prioritàries acordades pel Grup de Treball de l’espècie, entre les quals es troben l’ampliació del centre de cria de Vallcalent i la creació d’un segon centre de cria, o la posada en marxa d’un pla de treball que allunyi l’espècie de l’abisme de l’extinció.