L'organització mediambiental Feedback EU, entitat que estudia les dinàmiques de malbaratament alimentari de la Unió Europea (UE), ha tret a la llum un informe que estima que la UE desaprofita 153,5 milions de tones d'aliments cada any. És a dir, que es malbaraten més aliments dels que s’importen. Aquesta xifra és gairebé el doble de les estimacions anteriors, a causa de la millor disponibilitat de dades. Les xifres oficials que la UE inclou en els mesuraments i els informes dels estats membres exclouen la majoria dels residus d'aliments a les granges.

S'estima que actualment es desaprofita el 20% de la producció d'aliments de la UE i el seu malbaratament costa a les empreses i les llars uns 143.000 milions d’euros l'any. Un escàndol d'enormes dimensions i impactes econòmics, socials i ambientals, que contribueix al canvi climàtic i afecta la seguretat alimentària. En un context d'emergència climàtica, escalada de preus dels aliments i crisi alimentària global, reduir a la meitat el malbaratament d'aliments de la UE per al 2030 podria salvar 4,7 milions d'hectàrees de terres agrícoles.

A la llum d'aquest escàndol de malbaratament d'aliments, quaranta-tres organitzacions de vint països de la UE han iniciat un moviment internacional per fer una crida conjunta. Exigeixen a la Unió Europea que introdueixi objectius legalment vinculants perquè els estats membres redueixin, dins l'abast dels informes actuals, el rebuig d'aliments de la UE, de la granja a taula, en un 50% per al 2030 i revisin l'ampliació dels informes per cobrir tots els residus d'aliments a la granja.

Els signants inclouen les ONG Feedback EU, l'Oficina Europea de Medi Ambient i Zero Waste Europe -de la qual forma part l’entitat Rezero-, les empreses de malbaratament d'aliments Too Good to Go i OLIO, i membres de la Plataforma de la UE sobre Pèrdues i Rebuig d'Aliments, l'organisme assessor oficial de la UE sobre desaprofitament d'aliments. Per a Rosa Garcia, directora general de Rezero, “és del tot injustificable que no es prenguin mesures per acabar amb el malbaratament”.

Preocupació ciutadana

Des de Rezero treballen perquè la ciutadania prengui consciència del problema de malbaratament i s’involucri en les accions que diferents entitats que busquen el suport de la societat civil. Dades com aquestes ajuden al fet que la gent entengui quin és l’abast de la problemàtica, ja que el malbaratament no es pot visualitzar. També fent incidència política i a través de campanyes com 'El Pont alimentari' -aprofitar l’excedent dels sectors de la distribució al detall- i 'Remenja’mmm' -sobre la sensibilització del malbaratament destinada a la ciutadania, restauració i hostaleria-.

El 2017, més de 125.000 persones van signar peticions a les plataformes de Change.org i Global Citizen en què es demanava a la UE que introduís objectius jurídicament vinculants per reduir el malbaratament d'aliments de la UE en un 50% de la granja a taula 2030.

Europa: Objectiu 2030

Es gira molta feina per a les institucions europees si volen seguir el full de ruta que es va signar a la convenció de Nacions Unides a París l'any 2015. Tots els països de la UE es van comprometre a reduir a la meitat el malbaratament d'aliments dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). “Discursivament, és una prioritat, però a l’hora de materialitzar-ho amb directives, es queden molt per sota de les expectatives”, recalca Garcia.

La Comissió Europea es va comprometre a reduir a la meitat el malbaratament d'aliments per al 2030, però per aconseguir objectius ambiciosos s’han de redactar propostes legislatives concretes. Des de Rezero, Rosa Garcia destaca que “la clau és que aquestes mesures siguin d’obligat compliment”.

Perquè les mesures siguin efectives, les actuacions han de recaure al llarg de tota la cadena de subministrament, també en les granges i en les empreses de processament i serveis d’aliments, que comporten d’entre el 48 % i el 76 % del malbaratament total d'aliments de la UE. “Es torna a posar el pes al final de la cadena alimentària, on es quantifica que el 50% del malbaratament es fa a les llars; en canvi, no s’obliga a quantificar les pèrdues del sector primari, productiu i a la distribució perquè es pugui fer una traçabilitat del malbaratament”, confirma Garcia.

“No podem amagar que el sistema productiu és ineficient i s’està premiant les males pràctiques en lloc de penalitzar qui no produeix de forma correcta”, adverteix la presidenta de Rezero. “Hem d’aconseguir que la producció a Europa sigui una producció sostenible i neta per assumir els costos reals i que no caiguin sobre la ciutadania”, afegeix.

Legislació vinculant als estats membres

La revisió del 2018 de la Directiva marc sobre residus va introduir una obligació legal per als estats membres de la UE de mesurar els seus residus alimentaris a partir del 2020 i informar-ne la Comissió. “Europa sempre deixa que els estats membres puguin anar més enllà, a causa de la protecció addicional, que permet assolir mesures més contundents de la normativa europea”, recorda Garcia. No obstant això, “és quan intervenen tots els lobbies de la producció i la distribució que vetllen per la santa unitat del mercat internacional”, afegeix.

Els estats membres van presentar aquestes dades sobre el malbaratament d'aliments a la Comissió i s'espera que les dades del 2020 es publiquin a finals del 2022. No obstant això, aquest mesurament exclou els aliments que no s'han collit o utilitzat en les explotacions, d'acord amb la decisió delegada sobre el mesurament i la notificació del malbaratament d'aliments.

En el marc del Dia Internacional sobre la conscienciació el malbaratament alimentari, unes catorze entitats i organitzacions de desenvolupament, de consum, ecologistes i juvenils aglutinades sota el col·lectiu #LeySinDesperdicio, del qual forma part Rezero, van exigir a les portes del Congrés dels Diputats que el projecte de Llei per a la Prevenció i Rebuig Alimentari sigui ambiciós, valent i efectiu.

Segons un comunicat que van emetre, “és el moment de redactar una llei innovadora i referent a nivell europeu i és urgent que sigui aprovada en aquesta legislatura, no es pot quedar en un calaix”.

Des de #LeySinDesperdicios, s’argumenta que la nova legislació ha de pilotar sobre tres punts: la prevenció -per evitar la producció d’excedents alimentaris-, la correcta dimensió del problema -analitza el moment, la quantitat i el motiu del malbaratament a tota la cadena alimentària- i l’aprovació de normes i mecanismes de compliment -que no deixi pas a la lliure interpretació i garanteixi una eina de vigilància-.

Garcia adverteix que “la proposta que va arribar al Congrés dels Diputats proposava una quantificació obligatòria”, però després de patir algunes modificacions, tal com està redactada actualment la llei, “el seu compliment és del tot voluntari”. “La Llei catalana anava més enllà del text que va arribar al Congrés, però sense una llei estatal forta, no podrà avançar”, es lamenta la presidenta de Rezero.