En els darrers quaranta anys, els països europeus han perdut, de mitjana, un 25% de les poblacions d'ocells. Aquest declivi se situa fins a gairebé el 60% en el cas de les espècies pròpies de terrenys agrícoles. La causa principal d'aquesta pèrdua de biodiversitat és l'agricultura intensiva. Així ho determina un article publicat a la revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences), en el qual a casa nostra hi han participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Així, l'agricultura intensiva és la responsable principal del declivi d'aquestes poblacions d'aus a Europa, un factor que es combina amb l'ús de fertilitzants i pesticides. A continuació, la recerca determina el canvi climàtic com a segona causa més important en la pèrdua dels ocells en els darrers quaranta anys. La tercera causa més destacada és la urbanització i la davallada de les zones verdes en detriment de l'edificació a les ciutats. El llistat de causes es completa identificant els canvis en el paisatge forestal com el quart factor clau.

Liderat per la Universitat de Montpeller, l'estudi ha analitzat cent setanta espècies d'ocells comuns, que s'han observat a més de 20.000 llocs de vint-i-vuit països europeus durant trenta-set anys. "Havíem constatat que les espècies d'ocells comuns estaven disminuint a Europa de manera molt consistent. I a través d'aquesta integració d'informació, pionera a Europa, s'ha anat identificant el pes dels factors que causen la pèrdua de biodiversitat per fer-ne una mena de rànquing", explica en Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i un coautor de l'estudi.

"Des del punt de vista del tercer sector, aquest estudi té una gran rellevància, ja que, segurament, aquesta és una de les bases de dades, basades en ciència ciutadana, més grans d'Europa i del món", considera Brotons. "Cal destacar la contribució que han fet els voluntaris i voluntàries als projectes de seguiment d'ocells que s'han dut a terme a cadascun dels països analitzats", afegeix.

La simplificació dels hàbitats

Brotons destaca que, de diferents maneres als països analitzats, la intensificació ha produït una simplificació d'hàbitats agrícoles, a través de l'expansió dels monocultius, per afavorir la producció. "Això, el que ha fet ha estat extreure tots els elements naturals d'aquests hàbitats", afirma Brotons. Aquesta pèrdua d'elements naturals ha generat paisatges homogenis i ha eliminat la diversitat de vegetació, la qual cosa fa que les aus no puguin nodrir-se de plantes i fruits variats o buscar refugi.

L'estudi destaca que les espècies típiques d'àrees de conreu, com l'alosa vulgar o la verderola, no són les úniques afectades. I és que aquest model d'intensificació agrícola va acompanyat de l'ús de fertilitzants i pesticides, productes que disminueixen la capacitat dels camps de tenir més espècies de plantes i que eliminen els insectes i altres invertebrats del sòl. Per tant, desapareixen elements de la xarxa tròfica essencials per a molts ocells que s'apropen als conreus a alimentar-se, com l'oreneta vulgar o la tórtora.​

"Hi ha una crisi de biodiversitat, a escala mundial estem perdent espècies. Però el que està passant, també, és que s'estan simplificant molt les comunitats", assegura l'investigador del CISC al CREAF. "Les comunitats són, cada cop, més similars les unes a les altres, perquè el que estem fent, com he dit, és simplificar els hàbitats naturals", afirma. Aquesta situació, explica, també s'està donant en altres àmbits, ja que a escala urbana també estan disminuint moltes espècies per aquesta simplificació.

La pressió que han tingut els hàbitats agrícoles a Europa en els últims anys ha sigut "espectacular", lamenta Brotons, qui assenyala, especialment, les polítiques europees que han afavorit la productivitat.

L'afectació a la conca mediterrània

La davallada de les poblacions d'aus a causa de la intensificació agrícola no és homogènia a tots els països, ja que depèn de les característiques de les pràctiques agrícoles de cada territori. Mentre que les regions d'Europa occidental, on les parcel·les de conreus solen ser grans i l'ús de pesticides intens, són les més afectades, els països de l'est o, fins i tot, a la conca mediterrània, no és tan marcat. En el cas que ens toca de més a prop, Brotons posa el focus sobre el relleu, així com del component agrícola més difícil d'intensificar, per explicar una menor pèrdua de la biodiversitat a la conca mediterrània.

Això sí, hi ha algunes excepcions, algunes espècies més especialistes de zones estèpiques. "Són zones que, justament, en els últims anys han tingut també un procés de simplificació i de transformació de conreus", exposa Brotons. "Hi ha espècies més simbòliques, com el sisó, i altres espècies que, per les tendències en l'àmbit català, sabem que estan en davallada i que, per tant, estan molt alineades amb la disminució brutal que hem detectat a escala europea", assereix.

El canvi climàtic i la resta de pressions humanes

La segona causa més rellevant que incideix en la pèrdua d'ocells a Europa és el canvi climàtic. Segons l'estudi, l'augment de temperatura ha suposat una pèrdua del 40% de les poblacions d'ocells propis d'ambients freds i un 18% dels d'hàbitats càlids. "Com ocorre amb les zones agrícoles, l'impacte del canvi climàtic és major al nord d'Europa i a les espècies de distribucions més fredes, que no pas a la conca mediterrània", afirma Brotons.

En aquest punt, l'investigador del CSIC al CREAF, posa el focus en les espècies migradores, en les quals es concentra una major pèrdua de nombre d'individus. "Aquestes aus han de pagar un preu doble, ja que es veuen afectades per la simplificació als hàbitats agrícoles, que són les seves zones de reproducció, però també pateixen desajustos relacionats amb el canvi climàtic", diu Brotons.

Finalment, si donem una ullada a l'afectació de l'urbanisme i dels canvis del paisatge forestal, podem veure que les poblacions d'ocells en zones urbanes han disminuït un 28%, mentre que els ocells típics de bosc han baixat, aproximadament, el 18%.

Canvis transformadors

Aquest estudi és una forma de subratllar els principals factors que afecten la pèrdua d'aus a Europa per tal de poder revertir la situació. Les investigadores reclamen canvis transformadors a les societats europees. "Una part molt important d'aquest col·lapse de les poblacions d'ocells comuns, i especialment de les zones agrícoles, està molt relacionat amb les polítiques europees que fomenten la productivitat", exposa Brotons. "Això ha anat canviant els últims anys, però venim de molt enrere i encara hi ha moltes contradiccions", afegeix.

Actualment, s'està discutint al Parlament Europeu la nova llei de Restauració Europea que va en la direcció de renaturalització dels processos, restaurar els hàbitats i reinstaurar tots aquests elements naturals d'aquests espais. "Nous pactes polítics, com aquest, poden ajudar a empènyer els canvis transformadors necessaris", exposa Brotons.