L’altra cara de la pandèmia: el 2020 Barcelona va complir amb els límits de contaminació recomanats

No per inesperada deixa de ser una bona notícia la notable caiguda que ha patit la pol·lució en aquest fatídic 2020, que ja hem deixat enrere. Potser aquesta ha estat l'única bondat que ens ha portat la Covid, tal com certifica l’Anuari de la Contaminació a Barcelona, impulsat per la Fundació ENT, que ha avaluat els nivells de pol·lució a la ciutat en un any marcat per la pandèmia i l’aturada general que ha afectat arreu.

Com era d’esperar, l’any passat es va registrar un fort descens de tots els nivells de contaminació, que s’han situat en mínims històrics si mirem els darrers 20 anys. A causa de les restriccions de mobilitat i de l’activitat econòmica decretades per contenir l’epidèmia, els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) s’han desplomat un 28% a les estacions de trànsit i un 25% a les estacions de fons.

Unes xifres que han permès, per primer cop en les dues últimes dècades, que no s’hagin superat els llindars establerts per la normativa europea i els màxims recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

De la mateixa manera, la contaminació per partícules PM10 ha seguit el mateix camí i, tot i que el descens no és tan acusat, també s’ha reduït a mínims històrics. Tanmateix, continua per sobre dels nivells màxims recomanats per l’OMS, tot i que no així de les obligacions establertes per la legislació europea.

El Trànsit, en mínims històrics

Un dels aspectes que més s’ha notat pel que fa a la qualitat de l’aire ha estat el descens del trànsit a la ciutat, obligat per les mesures imposades per combatre la pandèmia. Gràcies a les dades excepcionals obtingudes durant aquest any, l'anuari conclou que el trànsit en dies laborables hauria de reduir-se un 12% respecte als valors precovid -a nivells similars dels quals hem tingut entre setembre i desembre del 2020- perquè els indicadors de pol·lució es mantinguin en nivells exigibles, és a dir, per sota del límit establert per la Unió Europea (UE).

"Crisi de confiança" en el transport públic

La dràstica baixada del trànsit, però, no s’ha traduït en un major ús del transport públic. De fet, l’informe alerta que la Covid ha desembocat en una “crisi de confiança sense precedents en el transport públic”. Si donem un cop d’ull a les dades, l’ús de la xarxa es va situar en un 54% respecte als valors prepandèmia i es preveu que enguany no es recuperi del tot, mantenint-se en un percentatge d’ús d'entre el 68 i el 80% respecte a l’antiga normalitat.

A conseqüència d’aquest descens, el document avisa que tot plegat pot comportar dificultats econòmiques que poden “posar en risc el sistema de transport en el seu conjunt i comprometre les inversions previstes” per millorar-lo.

La contaminació acústica també va a la baixa

Per altra banda, un altre dels fenòmens que l’estudi destaca que s’ha reduït al llarg del 2020 ha estat el soroll a la ciutat, que ha baixat a un màxim de 4,9 decibels (dB). Una davallada que, durant algunes setmanes, va situar els valors per sota dels màxims recomanats per l’OMS.

Ara bé, l’anuari elaborat per la Fundació ENT assenyala que el nivell de soroll es va recuperar ràpidament i ja s’enfila a valors més habituals. De fet, segons apunta el text, les últimes dades anuals -de l’any 2017- que s’han publicat pel que fa a aquest fenomen assenyalen que el 57% de la població viu per sobre dels llindars que recomana l’OMS.

En aquest sentit, l’estudi posa en relleu que la pandèmia ha fet palès que “és possible disposar d’informació actualitzada i oberta a la ciutadania” per monitorar de manera transparent i accessible els nivells de soroll. Per això, assenyala que és prioritari que es consolidi “una xarxa de seguiment del soroll a la ciutat”, així com la publicació periòdica i oberta d’informació sobre aquest àmbit per seguir-ne l’evolució de ben a prop.

Cal perseverar en la millora de l’avaluació de les dades i el seguiment dels indicadors de contaminació

Seguint aquest camí, l’anuari explica que l’efecte de la crisi sanitària ha permès disposar d’informació territorialitzada, continuada, oberta i més detallada pel que fa a fenòmens com l’emissió de gasos contaminants -gràcies a la publicació en obert, per exemple, de mapes de contaminació-, l’impacte de la pol·lució atmosfèrica sobre la salut o la mobilitat a la ciutat, entre altres. Una tendència que cal consolidar de totes totes perquè esdevingui estructural.

No obstant això, l’anuari fa esment de les mancances que encara arrossega la xarxa de mesura de la contaminació atmosfèrica, per exemple, pel que fa a l’avaluació d’alguns contaminants que tenen incidència directa en la qualitat de l’aire i la salut de les persones.

Per últim, el document destaca que el 2020 han finalitzat els plans i programes dissenyats per contenir la contaminació atmosfèrica i el soroll i no consta cap nova planificació respecte a aquests dos fenòmens, que cal abordar urgentment per no perdre la iniciativa en l’objectiu de reduir la pol·lució atmosfèrica i acústica a la ciutat.