Laura de la Orden: "Cal actualitzar la mirada ambiental a les entitats i no limitar-se a reduir el plàstic"

Ecofeminismes, sobirania alimentària, sostenibilitat de la vida, consum, agroecologia, refugiades climàtiques o residus tecnològics. Aquests són alguns dels conceptes que Mel Educació ambiental, una entitat especialitzada en l'educació ambiental amb una perspectiva de justícia global, utilitza, a través de diverses propostes destinades a diferents públics i organitzacions, per crear experiències educatives amb uns valors que van més enllà de l'educació ambiental més clàssica.

Parlem amb l'ambientòloga Laura de la Orden, una de les cofundadores d'una entitat que té una visió del món sostenible, socialment cohesionat i ecofeminista, que treballa des de l'horitzontalitat i la cerca de sinergies constants amb l'entorn i que forma part de la Societat Catalana d'Educadors Ambientals (SCEA).

Com sorgeix Mel Educació Ambiental?

Sorgeix d'un projecte de final de carrera que fem a Nicaragua, a la ciutat d'Estelí. Arran d'això, juntament amb el nostre bagatge en l'educació en el lleure, vam considerar interessant crear l'associació. No la vam crear amb expectatives que acabés sent la nostra feina, ara fa set anys, però finalment ha estat així. Tot i que hem tingut alguns canvis, l'equip que treballa ara ha estat des del principi, un equip format per dones ambientòlogues, quelcom que ens defineix, i en el qual hem anat incorporant estudis i experiències personals.

En aquests set anys hem anat creixent, en alguns moments per la feina, altres per casualitats d'estar en el lloc i moment adequats i haver pogut anar agafant projectes molt interessants. Sempre hem intentat fer xarxa amb altres entitats d'educació ambiental, o educació per la justícia global, cosa que ens ha permès anar evolucionant.

Quines línies d'actuació dueu a terme per canalitzar les propostes d'educació ambiental que oferiu?

Tenim les Experiències educatives, on emmarquen l'educació formal, que ha estat durant molts anys el volum més gran de feina de projectes a la nostra entitat. Són activitats i tallers per a infants i joves, de primària i secundària. Dins d'aquest àmbit també fem projectes d'aprenentatge i servei (APS), ara que s'ha activat el tema del servei comunitari, fent acompanyaments, dinamitzacions en projectes d'APS, així com el disseny de materials didàctics enfocats a ser usats a l'educació formal.

L'apartat de formació i assessorament és més puntual. Es tracta d'assessorament a equips docents, formacions a monitors i monitores de lleure, formacions per enfortir l'eix ambiental de les entitats, i en alguna ocasió, amb associacions de famílies. És un format una mica diferent. Durant el curs anterior i l'actual, amb la virtualitat de la pandèmia, és una feina que vam fer de manera més habitual. Vam entrar menys a les aules, vam fer menys intervenció, però més feina de formació, assessorament i acompanyament.

I finalment teniu una línia que anomeneu oci transformador.

Exacte, algun cop hem organitzat jornades temàtiques, sortides a la natura, i hem estat presents amb tallers de sensibilització a algunes fires o esdeveniments dirigits al públic familiar.

Quins temes es tracten en les experiències educatives?

Fem una mica tot. A primària fem tallers més experimentals, amb un format diferent. A secundària centrem els tallers en l'emergència climàtica. Fem molts tallers sobre el canvi climàtic, però vinculant-lo a la sobirania alimentària, per exemple, o parlem del consum, amb tallers en els quals abordem els models de consum relacionats amb el que més consumeixen els joves, és a dir alimentació, roba i tecnologia. Intentem fer veure els impactes ambientals i socials que implica el consum, no només al final, sinó també a l'inici de la cadena, la producció i l'explotació de recursos.

Intentem abordar-ho tot des de l'esperit crític i intentar ser propositius. Pensar què podem fer, com ens agradaria que fos la societat, la comunitat o el món en què vivim. Pensar que la transformació social és possible.

Tracteu conceptes com l'ecofeminisme.

Pel context, i per què ens ha nascut des de l'equip, tractem aspectes relacionats com l'ecofeminisme, entendre què planteja, que vol dir, i abordar l'educació ambiental també des d'aquesta perspectiva. Considerem que és important perquè vivim en un món en crisi social i ecològica i creiem que és necessari que en parlem, també els infants i els joves. Sempre diem que són els ciutadans del futur, però ara també és ciutadania i tenen moltes coses a dir.

Com reben els infants tota aquesta informació?

Depèn bastant de molts factors. Depèn d'on es fa el taller, de l'edat dels infants i joves, del grup, etcètera. Sempre hi ha qui connecta molt perquè ja li ressona el tema o li preocupa. Després hi ha qui no, que passa. I hi ha intermedis que depèn del tema. Nosaltres intentem jugar bastant amb interpel·lar en què fem individualment, però també parlar de les coses que s'han de canviar a nivell sistèmic, és a dir, no només responsabilitzar, sinó abordar el global.

A més, intentem treballar amb dades sorprenents. Expliquem que hi ha al món més persones que emigren per conflictes climàtics que per conflictes armats, el que cobra una persona que treballa en la confecció per una multinacional, que és menys d'un euro a l'hora o totes les tones d'aliments que es malbaraten, que són moltíssimes. Amb això la gent connecta una mica, ens serveix per enganxar.

És interessant la feina de formació que feu amb les entitats.

Amb les entitats amb les quals més hem treballat són les d'educació amb el lleure, entitats en les quals l'educació ambiental és molt present. El contacte amb la natura és constant i és important treballar-ho. Ens trobem que la gent ens quedem molt en la gestió de residus, el reciclatge, quelcom que és molt poc d'ara. Tots estem una mica aquí i intentem abordar tot el que hi ha abans quant al consum, d'on venen els productes, les desigualtats que generen globalment i les afectacions a llocs llunyans, però també a llocs propers.

L'acompanyament més llarg l'hem fet amb docents. Amb les entitats ha estat més puntual. Parlem de com fer uns casals més sostenibles o com donar-li una volta en el dia a dia de l'entitat en aquest sentit, etcètera.

Falta treballar aquestes perspectives a les entitats?

Falta actualitzar-la, no parlar només de la contaminació o de la reducció dels plàstics, sinó que parlem de refugiades climàtiques, de què planteja l'ecofeminisme, de sistema alimentari. Cal anar una mica més enllà i parlar d'altres temes. I cal transversalitzar-ho perquè no sigui puntual. Hi ha algunes coses que tothom fa, però falta transversalitzar-ho tot. Sempre posem d'exemple que de vegades es fan tallers de materials reciclats, però a l'hora de fer disfresses per carnestoltes es compra material i no es reutilitza res. No acaba d'estar interioritzat.

Quan pensem en educació ambiental ens ve al cap els infants i joves. Però els adults també necessiten aquesta educació ambiental.

Sembla que l'educació ambiental sigui només per a infants i joventut, però òbviament és per a totes les edats. Quan es parla d'educació ambiental ens oblidem dels adults, que també hem de seguir educant i reeducant. A nosaltres ens agrada dirigir-nos als infants, i en espais de carrer sempre intentem pensar en alguna cosa que pugui ser atractiu a ells i elles, però intentem que siguin espais una mica familiars i que serveixi per a tothom.

Darrerament hem estat fent tallers al carrer en els quals parlàvem de la importància de la biodiversitat urbana, de tenir plantes i horts al balcó, i fèiem un taller de planter, amb llenguatge una mica infantil, perquè ho fessin ells, però destinat a tothom. I alguna vegada hem tret alguna campanya divulgativa dirigida a tots els públics. Costa que s'acosti la gent adulta.

Per què costa? Com arriba a vosaltres la gent adulta si no és a través dels seus fills i filles?

Sobretot arriba gent que està vinculada a alguna entitat, però de vegades també hi arriben per altres llocs. Ens hem trobat amb molts centres educatius en els quals les associacions de famílies han estan empenyent a les escoles, o convidant-les, a abordar alguns temes. I al final són els adults els que s'organitzen. Es van compartint recursos o experiències en clau de sostenibilitat. Hi ha associacions de famílies que estan fent coses molt maques.

Com us ha afectat el context actual? Heu pogut desenvolupar les activitats de carrer durant aquests darrers mesos?

El curs passat va ser molt estrany. Ens vam centrar molt en les formacions en línia. Les escoles i els centres educatius estaven molt limitats, i altres amb por i va costar més. Aquest curs tothom ha començat amb ganes de fer coses i crec que és bo. Ha passat la gran emergència i ja podem parlar de totes aquestes coses, tot i que segurament la pandèmia també ha posat a sobre de la taula algunes altres coses que ens hem de plantejar com a societat.

I el tema de les activitats al carrer, les hem pogut desenvolupar, però amb certes mesures. Nosaltres, com teníem moltes ganes, ens hi hem apuntat. Les sortides a la natura ara mateix no estem fent, però sí que la intenció és reprendre-les.

Recordaves que els infants també són ciutadania. Llavors, està sensibilitzada la ciutadania en aquest aspecte?

No sé si sensibilitzada, però sí que crec que els temes ambientals comencen a estar molt sobre la taula. Amb la pandèmia se n'ha parlat bastant i el coneixement científic està més present. Molt poques vegades la gent no sap de què parlem. Les xarxes socials, les notícies, tenim molt accés a la informació. Tot ens sona, però no sé si estem prou conscienciats de l'emergència i els canvis que requereix. El planeta té límits, el món és injust, fa falta canviar algunes coses, però ens hi hem de posar ja.

Algunes entitats creuen que no s'està afrontant l'emergència climàtica des d'una perspectiva de justícia global.

Falta aquesta perspectiva i que els objectius no siguin tant a llarg termini. Segurament hem de començar a parlar, o hauríem d'estar parlant, de transició ecosocial real, transició energètica però amb perspectiva de justícia. Hem de parlar de desigualtat, dels impactes del canvi climàtic, dels límits dels materials. Coses que sembla que vindran, però que en realitat estan molt a prop. Falta abordar-ho amb valentia i començar a parlar de decreixement, que segurament serà el que ens tocarà fer. Dona la sensació que els espais polítics són poc realistes.

Quins són els reptes de l'educació ambiental?

Fa molt poc que estem a la Societat Catalana d'Educació Ambiental (SCEA). Estan treballant en el que considero un repte, o una necessitat del sector, que és tenir un conveni col·lectiu que ara mateix no existeix. Creiem que ha d'haver-hi professionalització. Tenim ganes d'activar-mos amb l'SCEA per caminar cap a això. Més enllà d'això, com a totes les entitats: la subsistència i la continuïtat.