Els pressupostos del 2022 ja han estat presentats i aprovats per la Generalitat de Catalunya durant aquest tram final del 2021. I és en aquest context que des de les principals entitats ambientals de Catalunya han detectat que una gran part d’aquestes aportacions econòmiques, que havien de ser destinades a polítiques de conservació de la biodiversitat i la millora del patrimoni natural, no s’han invertit en aquest sector.

La Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Ecologistes de Catalunya i la Societat Catalana d’Educació Ambiental han redactat un manifest per denunciar aquesta situació i exigeixen que es destini la totalitat del Fons de Patrimoni Natural (FPN) als objectius previstos per la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei Catalana de Canvi Climàtic.

Els pressupostos de 2022

En aquesta partida de pressupostos del 2022 s’inclouen, per primera vegada, els ingressos recaptats de l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, una xifra total de cent seixanta milions d’euros. D’aquesta quantitat, es preveia, a la llei Catalana del Canvi Climàtic, que una meitat s’adjudicaria a nodrir el Fons de Patrimoni Natural de Catalunya, i l’altra meitat el Fons Climàtic, per polítiques de mitigació del canvi climàtic.

Dels vuitanta milions que s’haurien de destinar al FPN, afirma Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, només n'han rebut quaranta-cinc la Direcció General de Polítiques Ambientals. “No tenim cap garantia que vagin a polítiques de conservació de la biodiversitat”, afirma la directora.

Segons explica Carrera, aquest any 2021 ja s’ha recaptat la quantitat econòmica d’aquest impost d’emissions, els diners dels quals estan previstos que es destinin a millorar les polítiques de conservació de la biodiversitat i el medi ambient, la contaminació i el canvi climàtic, però afirma que es desconeixen on s’ha destinat aquesta quantitat de diners de la partida de pressupostos d’aquest any 2021.

Donar valor a les entitats

Les entitats ambientals consideren que el seu paper no es veu reconegut, així com la feina de voluntariat ambiental, les accions de custòdia de la sensibilització i educació ambiental que ofereixen, i la participació ciutadana i corresponsabilitat de tothom envers la natura.

"És una acció de país important que no està rebent el suport que mereix", afegeix Carrera. La quantitat econòmica de l’FPN permetria fer polítiques i donar suport a aquestes entitats, amb el valor afegit del treball amb la ciutadania, amb les escoles, les empreses, etc.

El manifest constata que aquesta part del Fons de Patrimoni Natural es destina a finançar polítiques diferents de les de conservació per cobrir despeses del funcionament ordinari d’organismes de la Generalitat. Esperaven que el 2021 suposés un punt d’inflexió en la conservació de la biodiversitat i els espais naturals gràcies al FPN, amb una previsió de multiplicar per deu el pressupost del 2016. Creien que es podria arribar a fer un salt qualitatiu en les polítiques de conservació i impulsar una veritable transformació ecològica i social.

Actualment, les entitats treballen en actuacions en més de quaranta mil hectàrees de finques de gran valor ecològic, que són imprescindibles per a la conservació de la biodiversitat i la millora del patrimoni natural. “Fa anys que treballem en accions per revertir aquesta situació, amb accions de millora d’hàbitats aquàtics, litorals, forestals…”, defensa la directora de l'XCN.

Situació d’emergència actual a Catalunya

L'estat ambiental de Catalunya, com a tot el planeta, és de greu emergència ecològica i climàtica, amb un ritme alarmant de degradació dels hàbitats naturals i un increment de la pèrdua de biodiversitat. Una situació que, segons Carrera, requereix accions urgents i efectives. Per exemple, segons l’informe ‘Estat de la Natura 2020’, Catalunya ha patit una davallada: els darrers vint anys han perdut entre el 10 i el 50% de les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons.

Les entitats destaquen que Catalunya és un territori que va a la cua en l’aprovació dels Plans de Recuperació i Conservació de les espècies més amenaçades. "Cal dotar tota la infraestructura de parcs naturals que tenim a Catalunya i implementar l’estratègia de patrimoni natural”, reivindica Carrera, que afirma que hi ha eines per dur-lo a terme. Alguns dels fets que afecten directament a la conservació de la biodiversitat del nostre territori són les espècies exòtiques invasores o el mateix canvi climàtic.

A més, segons explica la directora de l'XCN, cap de les partides pressupostàries del FPN va destinada exclusivament a la preservació dels boscos més madurs: els espais on viuen les espècies forestals més amenaçades. “Hi ha la proposta que un 5% dels boscos es puguin protegir; actualment només estem a un 1%”, aporta Carrera.

Un 29% del FPN es destina a despeses ordinàries d’òrgans forestals, però, segons documents científics, els incendis no són la principal amenaça per a la biodiversitat. Poden actuar en benefici, ja que moltes espècies necessiten hàbitats oberts que, actualment, estan en regressió a Catalunya. “Entenem que és una problemàtica de país, però s’hauria de dotar amb el Fons Climàtic, per exemple, que té una relació molt més directa”, afirma Carrera.