Catalunya ha perdut un 25% de mitjana en població d’espècies animals

Catalunya també està en risc d’emergència mundial per la pèrdua de biodiversitat. En els últims divuit anys, hem perdut el 54% de les espècies animals que viuen en llacs, rius i aiguamolls, el 34% de prats i zones agrícoles, i el 12% en boscos i matollars. La situació del mar també és desfavorable, però no es tenen dades prou completes per a quantificar-les. Algunes espècies com l’anguila o la papallona escac ferruginós han reduït al 90% la seva població.  

Tot i que les estadístiques mundials situen la pèrdua de biodiversitat al 60% i Catalunya es troba al 25% de mitjana, les xifres segueixen sent alarmants. Així ho avala l’informe ‘L’Estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya 2020’, la primera avaluació oficial de la biodiversitat al territori català de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

Les poblacions de vertebrats com els peixos, rèptils, ocells, amfibis o mamífers, i d'invertebrats com les papallones han perdut de mitjana a un de cada quatre exemplars. Aquesta pèrdua d’individus es deu a causes diverses, però l’alteració dels hàbitats de les espècies és el problema principal. El canvi climàtic, les espècies exòtiques invasores i l’ús humà del sòl que segueix la tendència d’un model socioeconòmic d'explotació són els motius més importants.

L’informe és una iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), l’Institut de Ciències del Mar (ICM), amb la col·laboració de més de quaranta entitats, universitats, administracions, associacions, ONG i centenars de persones voluntàries. També han comptat amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament.

El bosc, l’agricultura, el mar i la pressió humana

Actualment, a Catalunya hi viuen 173 espècies en risc d’extinció al planeta, de les quals més del 10% són peixos, amfibis i rèptils. Tanmateix, compta amb 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari, de les quals 89 espècies són ocells, representant el 44% de la Directiva Ocells en només el 0,7% de la superfície de la Unió Europea.  

Tot i que Catalunya ha tingut un augment forestal, aquest no suposa una millora en la biodiversitat. Hi ha un excés de boscos joves sense gestió forestal que poden causar incendis i la manca de boscos madurs limita la vida de les espècies. Sobretot es troben afectats els exemplars que viuen als matollars, com les papallones, que han disminuït la seva població un 57% de mitjana des de 1995.

Recuperar i mantenir les pràctiques agrícoles i ramaderes tradicionals ajudarien a crear microhàbitats per conservar la biodiversitat d’aquestes espècies. La intensificació de l’agricultura en algunes zones més planes i l’abandonament de les més abruptes està dividint el terreny i, així, les seves espècies. L’agricultura ecològica, però, és una bona notícia per a la biodiversitat perquè no s’usen químics als terrenys. Tot i que està en expansió a Catalunya suposant més de 61.000 hectàrees, només representa el 7% de la superfície conreada.

El mar Mediterrani, per la seva part, té una gran riquesa en biodiversitat, ja que en menys d’un 1% de la superfície del planeta es troba el 10% de les espècies marines, un 30% d'elles endèmiques. La part negativa és la sobrepesca i la pressió demogràfica a la costa. El 33% dels peixos d’interès comercial estan sent sobreexplotats, en el cas de Catalunya, sobretot són les gambes i els cefalòpodes, com els calamars o les sèpies.

A més, les tècniques d’arrossegament debiliten el fons marí i atrapen espècies amenaçades accidentalment. A això se li suma el canvi climàtic, que provoca l’escalfament de l’aigua fent proliferar espècies com les meduses, així com la mortalitat massiva d’espècies.

Pel que fa als rius, el 80% de les espècies presenta un estat de conservació desfavorable, sobretot en els peixos autòctons, que han perdut nou de cada deu individus, majoritàriament per espècies invasores. Aquestes suposen actualment el 65% als cursos fluvials i el 73% a les zones humides, representant més de 1.200 espècies invasores en total.

Per fer aquesta diagnosi a Catalunya s’ha fet servir un indicador global de les Nacions Unides, el ‘Living Planet Index' (LPI). S’han calculat les tendències de 321 espècies que es troben en set programes de seguiment a Catalunya.

Les actuacions de les institucions

L’informe posa de manifest la necessitat d'actuacions institucionals en matèria de polítiques de preservació de la biodiversitat. Des del Govern ratifiquen la urgència de "la creació de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, i l’informe que presentem; calia un full de ruta compartit, que ja tenim, que és l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat; després calia més múscul, i per això s’ha creat l’Agència de la Natura; i benzina, que és el Fons del Patrimoni Natural", explicava el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.

L’Agència de la Natura es va engegar al juliol i és un organisme de la Generalitat per frenar la pèrdua de biodiversitat. A principis del 2021 s’espera l’aprovació del Catàleg d’Espècies Amenaçades que de moment és un avantprojecte amb un recull de 202 espècies en perill que les associacions demanen des de fa més de deu anys. 

Pel vessant econòmic, la creació del Fons del Patrimoni Natural, prevista pel 2021, multiplicarà per deu el pressupost del 2016. Pel conseller, "el 2021 marcarà un punt d’inflexió en matèria de biodiversitat". A més, "el desplegament de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat serà una realitat tangible i auditada el 2021 i amb l’Agència de la Natura volem dotar aquest àmbit de més operativitat, més eficàcia, més recursos econòmics, i expertesa en recursos", afegia Calvet.

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya "vol ser l’ens de referència de generació de coneixement perquè les polítiques de conservació de la natura estiguin fonamentades en indicadors quantificables i en evidències científiques. Volem una gestió de la natura adaptativa, perquè aprendre del que fem és essencial, i poder avaluar quines mesures han estat útils i quines s’han de reajustar", explicava el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles.

Sent l’objectiu principal que les polítiques de conservació de la natura tinguin indicadors quantificables i evidenciats en proves científiques, el text pretén convertir-se en l’inici de l’avaluació de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2030 i ser la carta de presentació de l’Observatori per aconseguir la col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, administracions, centres de recerca, universitats i entitats dedicades a la natura.

A principis del 2021 se celebrarà la Conferència de les Parts de la Convenció sobre Diversitat Biològica, dins del conveni de les Nacions Unides, per fer balanç de la situació actual de la biodiversitat al món. Des de l’organització asseguren que l’informe arriba en el millor moment per fer l’anàlisi de Catalunya.