Quan acabar amb el malbaratament comença en una fruiteria de barri

- Al final vaig fer crema de malanga i estava boníssima.

- Oi que sí? No sabíem ni què era i hem après a cuinar-la. Un dia ens va passar amb els naps, sort que hi ha una noia japonesa al grup que ens va explicar com fer-los.

La Gisela i la Tamara parlen després d'haver anat a recollir la caixa de menjar sobrant a la fruiteria de l'Usama, al barri del Poble-sec de Barcelona. Formen part de les Espigadores, un grup autogestionat que depèn del projecte Cuinem el canvi de l'associació Som la Clau. Van començar durant el confinament sent quatre persones i ara ja sumen una quarantena.

No passar gana

"Si ho llencem no serveix per a res, almenys que serveixi per alguna cosa", afirma l'Usama quan entrem a la fruiteria. Considera que és millor que ajudar econòmicament: "Els diners s’acaben però el menjar es disfruta i et deixa un record".

"Per desgràcia, que hi hagi més gent al grup també reflecteix que hi ha molta gent que s'està quedant sense res", diu l'Alejandro, membre del grup. I és que l'objectiu és la lluita contra el malbaratament alimentari que envia a la brossa un terç de la producció mundial, però també que el veïnat no passi gana, generar comunitat i estalviar diners.

"Durant el confinament hi havia gent precària que vivia de l'hostaleria i que no tenia per sustentar-se. Recuperar aquest menjar era una manera d'alimentar-se millor. Els bancs d'aliments acostumen a donar menjar sec i conserves. L'accés al producte fresc és més difícil quan una persona no té diners", explica la Chiara, membre del grup i fundadora de Som la Clau.

"Ens estem cuidant"

"Un objectiu no es desprèn de l'altre", aclareix l'Alejandro. De la recollida van sorgir els tallers de cuina quan es trobaven amb 200 carxofes un mateix dia i no sabien què fer-ne i van pasar "de ser un grup de recollida de menjar a un grup que genera coses". "Hi ha respostes entre les veïnes. Si trobem algú al carrer l'informem que hi ha aquest grup. Ens estem cuidant", afegeix.

"Les relacions interpersonals generen comunitat i generen altres coses. A l'Àlex se li va trencar la rentadora. És una tonteria però si no ens haguéssim conegut no hauria vingut a rentar la roba a casa durant una semana. Les petites coses són les que et solucionen i t’alegren la vida", comenta la Tamara.

Per a ella, durant el confinament dur, anar a la recollida era "la fruiteria party", "l’únic moment per socialitzar fora de la feina que podia veure gent humana més enllà de la pantalla".

Sopars d'aprofitament

Es coordinen amb la xarxa Cooperasec i El Comitè Revolucionari d'Aliments (CRA) per repartir-se el menjar sobrant i oferir-lo a qui el necessiti. A més, han organitzat dos sopars d'aprofitament en què una vintena de persones voluntàries han recollit i cuinat menjar per a les veïnes, un dels quals es va haver de servir amb tuppers en ple confinament.

Compromís i coordinació

Quan sortim de la fruiteria de l'Usama, envien una fotografia al grup de whatsapp perquè les altres membres, que avui no han anat a recollir el menjar personalment, puguin dir si volen algun dels aliments. Cada setmana una persona coordina la recollida. "S'hi ha d'anar, encara que no ho necessitem". I és que per entrar al grup es requereix compromís i coordinació.

Reparteixen el menjar en un lloc discret perquè segons la llei aquests productes podrien no estar en estat òptim per al consum. "Diuen: si algú emmalalteix amb aquest menjar què fem? Però si algú emmalalteix perquè no menja, també, què fem? El platan pot estar passat però no et farà mal. I si està molt passat el llences, tothom ha de tenir un criteri, és igual que si se’t passa a la nevera de casa".

L'impacte de les Espigadores és petit, però important. No donen l'abast i hi ha moltes botigues disposades a oferir menjar, expliquen. La idea és sumar a altres grups de recollida, que "es multipliquin les Espigadores a tots els barris".