Organitzacions com Ecologistes en Acció, WWF, o Greenpeace estan denunciant el cultiu de l'arbre del que s'obté l'oli de palma per la seva gran insostenibilitat tant des del punt de vista ambiental com des del social. Per una banda, milions d'hectàrees de selves tropicals són cremades i talades per poder plantar les palmeres, amb una separació d'uns tres metres, ja que necessiten no tenir res a prop.

Per altra banda, els efectes socials són també molt greus degut a la violència que moltes vegades fan servir els productors (amb assassinats fins i tot), a situacions d'esclavitud i a expropiacions.

Aquestes organitzacions demanen que es boicotegin els productes fets a base d'oli de palma, així com que els governs estableixin normes que regulin la producció i les zones on es cultiva, i que penalitzin el seu consum amb un impost. De moment, una normativa europea obliga des de finals de 2014 a especificar a les etiquetes de quin oli es tracta.

L'oli de palma es troba al 50% dels productes que comprem, amb una producció d'uns 30 milions de tones anuals i amb previsió de que continuï augmentant. El 90% prové d'Indonèsia i Malàisia, però també de països sud-americans com Colòmbia o de l'Àfrica. Però veiem què és exactament i com ens afecta el monocultiu de palma africana.

Què és l'oli de palma

És un oli vegetal que s'extreu del fruit d'una palmera originària de l'Àfrica. Conté moltes vitamines A i E i es fa servir per cuinar des de fa molt de temps en molts països. La indústria alimentària l'està utilitzant de forma massiva perquè dóna gust i textura a molts productes (és un greix molt saturat) i també fa que es conservin millor.

A més d'aliments, un 20% de la seva producció es fa servir per fabricar sabons i altres productes de neteja, cosmètics i biodièsels.

Perills que suposa la producció d'aquest oli

Només al sud-est asiàtic cada hora es destrueix una superfície de boscos tropicals equivalent a 300 camps de futbol per poder plantar la palma africana. Aquests són els elements naturals més importants en l'absorció de les emissions de CO2 i la seva desaparició suposa un catastròfic agreujament del canvi climàtic.

La deforestació provoca també la pèrdua dels hàbitats de poblacions locals i posa en perill diverses espècies animals com l'orangutà, el tigre, el lleopard, el rinoceront o l'elefant pigmeu, que queden condemnades a l'extinció.

A tot això s'hi afegeix la contaminació provocada per l'ús de pesticides i fertilitzants que es fan servir de forma massiva.

Moltes marques comercials indiquen a l'etiquetat dels productes «oli vegetal» en comptes de posar «oli de palma». Per saber la seva procedència, si els greixos naturals superen el 40% del total de greixos és gairebé segur que se n'ha fet servir en l'elaboració. Pel que fa a la indústria no alimentària, s'utilitzen moltíssims noms per amagar-lo, com per exemple «glicerina».

Dos projectes audiovisuals sobre aquesta problemàtica

GREEN és un documental de Patrick Rouxel que ha obtingut diversos premis, com el Golden Panda Award o el Grand Teton Award, i que mostra la història d'una orangutana que és capturada a la selva d'Indonèsia mentre el seu hàbitat és devastat. Representa visualment l'impacte del consumisme, amb imatges molt emotives i dramàtiques sobre la tala d'arbres i la pèrdua de boscos i de biodiversitat.

"Carro de Combate" és una organització que vol investigar l'impacte del monocultiu per extreure oli de palma. Tal com expressen al web de Goteo a través del qual demanen financiació, volen "realitzar una sèrie de sis reportatges amplis analitzant les múltiples aristes de la polèmica al voltant de la palma africana: abassegament de terres, consequències ambientals, desplaçament de campesins, consequències per la salud, etc.".