El litoral de la costa catalana està al límit. El seu estat de salut es veu greument afectat per diferents fenòmens i factors que provoquen que estigui molt deteriorat i malmès. Són les grans edificacions, els passejos marítims, els espigons i les diverses construccions a primera línia del mar les que han afectat directament les dinàmiques naturals i han transformat el moviment dels sediments del territori i de les platges, contribuint a l'agreujament del fenomen de l'erosió costanera.

És obvi que les condicions d’emergència climàtica juguen un paper agreujant en la situació: "Hi ha un gran incendi al mar. Aquest estiu, la temperatura de l’aigua està 8 °C per sobre del normal. La biodiversitat agonitza, ens trobem immersos en un moment molt crític", exclama Annelies Broekman, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Amb l’objectiu principal de sensibilitzar i conscienciar a la ciutadania del context actual que afecta el litoral català, el CREAF, dins del paraigua de la Natural Heritage Mission, de la Interreg Euro MED, s’ha adherit a la campanya fotogràfica #ResolElRepte. Amb l’objectiu de crear una xarxa de resiliència al Mediterrani, la Natural Heritage Mission ja involucra més de noranta-sis entitats, entre elles hi ha el CREAF, en el desplegament de les seves accions.

Començar a conscienciar a la ciutadania del greu problema

"Vàrem proposar a la Natural Heritage Mission treballar el tema de l’erosió costanera, que està molt a l’ordre del dia. Considerem com a greu un problema que ja afecta el 25% de la costa del Mediterrani", declara Broekman. A més, afegeix que és difícil abordar el tema, ja que requereix una gran interacció entre diferents actors i la posada en comú de necessitats locals amb les respostes de projectes d’investigació.

La finalitat de la iniciativa #ResolElRepte és sensibilitzar a la població sobre el procés d’erosió costanera, aconseguir que la ciutadania entengui aquest fenomen i els seus efectes catastròfics, i permetre que les persones reconeguin qualsevol punt on ocorri, per tal de poder recopilar un gran nombre de fotografies que mostrin l’estat de salut de diferents llocs de la costa catalana. "Volem que la gent entengui el problema, l’identifiqui i el fotografiï", destaca la investigadora del CREAF.

No només són les zones de costa les que es veuen afectades per aquest assumpte, sinó que el cabal dels rius i les rieres, l’encarregat de transportar la sorra cap al mar, també està greument perjudicat. És per aquest motiu que, cada vegada més, les platges són més estretes i han de rebre constantment sorra per poder mantenir-se.

Les solucions idònies que cal posar al punt de mira

És evident que la pujada del nivell del mar provocada pel canvi climàtic està canviant els vents i les onades, i incrementa les sequeres, les tempestes i les inundacions, uns fenòmens meteorològics que perjudiquen aquesta erosió costanera. "Primer, el que necessitem és que els governs comencin a prendre’s seriosament la situació i posar fil a l'agulla fent projectes transformatius", expressa Annelies Broekman.

Les millors solucions són aquelles que, comptant amb la mirada d’arquitectes, científiques i altres professionals, proposen desconstruir les estructures actuals per tornar a dissenyar-ne de noves, més sostenibles per a la primera línia de mar. Tots els projectes de regeneració de platges que s’han dut a terme els últims anys, i que han tingut costs de milions d’euros, no han estat el camí òptim.

Aquests són els mètodes de gestió que cal transformar, segons opinen des del CREAF. Cal començar a transformar les edificacions que s’han anat construint sobre les mateixes platges, com són els ports, les línies de trens o els edificis. De moment, les mesures que s’han adoptat només han servit per pal·liar els efectes i, algunes d’elles, han afectat el fons marí i la seva biodiversitat.

És a dir, les millors solucions per combatre l’erosió costanera rauen a planificar les zones urbanes sense que hagin d’envair massivament la costa. És necessari posar sobre la taula un full de ruta que indiqui com s’han de gestionar els rius i com s’han de dissenyar els ports. "Les persones que tenen les seves llars a la costa, o els càmpings que se situen a la vora del mar, en són exemples: si no hi posem una solució, poden patir greus inundacions o catàstrofes que poden fer molt mal", diu Broekman.

Eines per detectar si una zona pateix els efectes de l'erosió costanera

La campanya fotogràfica s’allarga fins a l’octubre i, per participar, només cal pujar la fotografia a xarxes socials acompanyada del hashtag #ResolElRepte i de la ubicació de la zona erosionada. "Si aconseguim suficients fotografies, també de diferents països on es reprodueixen situacions semblants, com Grècia i Itàlia, podríem arribar a crear un mapa del Mediterrani sobre l'erosió costanera", explica la investigadora del CREAF.

Hi ha diferents maneres de detectar si una zona litoral es veu afectada per l'erosió costanera. Per exemple, a les àrees de riberes rocoses on hi ha penya-segats, cal observar si aquests tenen grans escletxes a la roca que poden convertir-se en coves o arcs i acabar separant-se. En el cas de les platges de sorra, l'erosió costanera es dona si hi ha un volum baix de sorra, és a dir, si la platja i les dunes tenen una amplada menor a l'habitual.

De moment, des de l’entitat ja estan creant material pedagògic gràcies a les imatges rebudes i continuen amb aquesta crida a la ciutadania per acabar de recopilar-ne més i combatre l’erosió costanera.