L’oceà ha rebut l’impacte de les activitats humanes durant anys. Un fet que ha empitjorat la qualitat de vida dels ecosistemes, i la fauna i flora que els habiten. I el litoral de Catalunya, sobretot el de les províncies de Girona i Barcelona, és de vital importància ecològica per la concentració d’espècies en perill que hi viuen: coralls, gorgònies i esponges, entre altres organismes sèssils que conformen aquest hàbitat marí.

“La zona marina de Girona registra gairebé el 40% de totes les espècies marines conegudes al Mediterrani Occidental”, exemplifica Josep-Maria Gili, professor d’Investigació del Consell Superior d'Investigacion Científiques i de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). Es tracta d'una zona que acull els hàbitats marins essencials del propi mar, com les comunitats de coralls de fondària.

Davant la necessitat de revertir aquesta situació d’emergència ambiental, neix el projecte LIFE ECOREST, coordinat per l’Institut de Ciències del Mar amb la col·laboració de Federació de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Universitat de Barcelona i WWF Espanya.

Una proposta per canviar l’actitud cap al mar

La tasca principal que es duu a terme són accions de restauració activa amb la participació del sector pesquer, a les zones de costa de les comarques gironines i barcelonines, on es troben els ecosistemes i hàbitats marins d'interès. “Aquestes espècies són peces essencials al mosaic dels ecosistemes marins. Tenen un valor incalculable com a arquitectes del fons marí”, afirma Gili, i afegeixen que la seva desaparició es vincula a la pèrdua de molts altres organismes.

L’objectiu principal és restaurar prop de trenta mil hectàrees d’hàbitats marins profunds d’alt valor ecològic. La zona d’actuació és des de Llançà fins a Vilanova i la Geltrú i, per a aconseguir-ho, hi treballaran les confraries de pescadors principals d’aquestes comarques. Aquesta actuació suposa la restauració activa de zones d’exclusió pesqueres, que signifiquen més de dos terços de la costa catalana.

Millorar l’estat de conservació dels hàbitats profunds

Es duran a terme un seguit d’accions per contribuir a millorar l’estat de conservació dels hàbitats profunds i per demostrar els beneficis de la participació del sector de la pesca. Per exemple, en termes d’investigació, es desenvoluparan accions de recerca a bord de vaixells oceanogràfics, a cada zona d’exclusió pesquera, per estudiar les espècies i identificar zones de restauració adequades.

Es posaran en marxa estudis de seguiment dels ecosistemes restaurats i del seu estat de conservació. Aquesta, treballarà en el manteniment de diferents grups, com esponges, hidrozous, pennatulacis, gorgònies i coralls bambú, entre altres.

A més, una part de LIFE ECOREST rau en la sensibilització de la població local sobre la importància i la fragilitat dels hàbitats profunds i la necessitat de protegir-los. Un objectiu final és acabar transferint els resultats a altres zones del Mediterrani on hi hagi hàbitats marins també amenaçats. El projecte impulsarà el seu programa d’accions fins a l’any 2026.

Situació actual dels hàbitats profunds de la costa catalana

“Els hàbitats on actuem són els bentònics, l'estat de conservació dels quals és especialment crític al marge continental català”, afirma Joan B. Company, investigador Científic del ICM-CSIC i de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar. Exposen que l’activitat pesquera de les últimes dècades ha comportat un impacte a l’estructura dels ecosistemes i en la capacitat de regeneració dels fons marins. Ha estat a causa de la millora tecnològica de les embarcacions i l'augment de l'esforç pesquer.

També cal tenir en compte els impactes generats per la contaminació, molt més evidents a les zones costaneres. “Malgrat aquesta situació, encara hi ha grans zones bastant ben conservades”, afirma Company. Alguns exemples són els canyons submarins occidentals del Golf de Lleó o les planasses del talús continental, entre els canyons submarins de Roses, Blanes i Palamós.

"Aquests hàbitats, situats a una profunditat d'entre 50 i 800 metres, proporcionen refugi i aliment a multitud d'espècies i potencien la biodiversitat marina", explica Josep-Maria Gili. Són ecosistemes que brinden beneficis i serveis econòmics i recreatius.

La feina feta

El projecte es va iniciar el setembre del 2021 i, segons detallen des de LIFE ECOREST, algunes de les accions que han treballat són: la col·locació d'aquaris a les confraries de pescadors, per mantenir-hi espècies com coralls o gorgònies que hagin estat capturats de forma accidental. S’ha fet també una tasca essencial de recopilar, ordenar i estudiar tota la informació prèvia de la zona.

“Estem davant d'un gran repte perquè estem tot just començant el que podria ser el projecte de restauració marina més important que es desenvolupa al Mar Mediterrani”, remarca Joan B. Company. L’objectiu final de les actuacions és arribar a una activitat sostenible de la pesca i que aquesta tingui el mínim impacte possible en l’ecosistema global dels oceans.