Nou mapa de la Xarxa Europea de Municipis Residu Zero

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Nou mapa de la Xarxa Europea de Municipis Residu Zero

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Un nou mapa representa la xarxa dels 300 municipis europeus, 60 dels quals catalans, que han pres el compromís ferm i verificable d’arribar a l’objectiu Residu Zero.

Amb l’elaboració del mapa, que es va presentar el 3 de desembre a Paris, Zero Waste Europe pretén donar visibilitat als municipis que s'han atrevit a allunyar-se del paradigma obsolet de "reciclar, cremar i enterrar", vers el nou paradigma del residu zero, que es basa en "repensar, reduir, reutilitzar i reciclar". També es vol facilitar i reconèixer el compromís d'aquells municipis que, tot i haver assolit resultats poc satisfactoris, estan fermament compromesos a avançar constantment cap al Residu Zero.

Un "Municipi Residu Zero" és aquell que ha pres el compromís ferm i verificable per avançar cap a Residu Zero. El primer municipi europeu a adoptar la meta de zero deixalles va ser Capannori, a Itàlia, en el 2008; des d'aleshores, més de 300 municipis de 7 països s'han unit a la xarxa, i s’espera que s'uneixin molts més en els anys vinents.

Al mapa s’identifica amb un pin blau els membres de la Xarxa de Municipis Residu Zero a Europa que estan treballant per al Residu Zero, i amb una estrella els que desenvolupen les millors pràctiques, és a dir, que generen una quantitat màxima de 75 kg de residus de rebuig per persona i any.

Com s’arriba a residu zero?

Per assolir l’objectiu, els municipis es compromenten amb 9 punts, entre els quals implementar els programes de recollida selectiva porta a porta, i dels sistemes de taxes pay-as-you-throw, exercir el control de tots els residus generats al municipi, també els comercials i industrials o de les institucions, promoure el redisseny d’aquells productes elaborats amb elements no reciclable ni compostables, i establir una Junta Consultiva de Residu Zero, composta per les diverses parts interessades: veïns, negocis, funcionaris, experts en residu zero, i organitzacions no governamentals.

També hauran de treballar amb objectius quantitatius a mig termini - 10 anys - i a llarg termini - 20 anys - fixant el màxim de residus de rebuig per persona i any, per exemple a menys de 50 kg.

Els municipis residu zero s’oposen a les incineradores i es comprometen a no renovar els contractes de serveis amb les existents, ni amb noves de planificades dintre de la seva regió.

L'Estrategia Catalana cap al Residu Zero

A Catalunya existeix l'Estratègia Catalana cap al Residu Zero, una iniciativa ciutadana que promou un canvi de model en els sistemes de producció i consum del nostre país amb l'objectiu de tancar els cicles de la matèria i l'energia. Actualment la conformem més de 60 ajuntaments, totes les universitats públiques, més de 30 empreses i una quarantena d’entitats i plataformes, que es comprometen de forma cooperativa a treballar en un espai comú.

Està impulsada per l’entitat ecologista i científica CEPA (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius) i per la federació d’entitats Ecologistes de Catalunya. Col·laboren amb el CRIC (Centre de Recerca i Informació de consum) i els CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), la SCEA (Societat Catalana d’Educació Ambiental).

Municipis catalans

Al mapa s’hi poden trobar municipis com Celrà, Argentona, Papiol, o Terrassa. Gràcies a la col·laboració de la plataforma Vallès Net, s’hi ha afegit Ripollet. I també Cruïlles, impulsats per l’acció de la ciutadania i de la Plataforma alternativa a l'abocador de Cruïlles.

Argentona és pionera a Catalunya a l’hora d’implementar la Taxa Justa, i el sistema de recollida porta per porta (PaP). La posada en funcionament ha estat gràcies a la bona predisposició dels argentonins i argentonines, i ha tingut la col·laboració dels mitjans de comunicació a l’hora de difondre el nou model, i el suport públic d’entitats argentonines com Natura i d’altres entitats supralocals com Greenpeace, Depana i Ecologistes en Acció. Després del procés van apreciar un augment del grau de conscienciació ciutadana.

També els municipis de Miravet i de Rasquera, a la Ribera de l’Ebre, tenen des del 2011 un sistema de pagament per generació de residus . El sistema de pagament per generació en la taxa d’escombraries municipal és una aposta ferma per a la prevenció i el màxim reciclatge dels residus, ja que la ciutadania que genera menys residus veu com es redueix la taxa que paga anualment. D’aquesta manera, es premien les bones pràctiques pel que fa als residus: generar menys i reciclar més.

Municipis com Canet, Celrà, Papiol, realitzen la recollida porta a porta.

Recentment, durant el 4t fòrum de l’estratègia catalana de Residu Zero, del dia 10 de desembre, també la ciutat de Barcelona va declarar la seva aposta per un pacte per Residu Zero.

Afegeix un comentari nou