Mar Asunción: "De la COP28 n'ha de sortir un compromís clar per abandonar els combustibles fòssils"

WWF és una de les organitzacions ambientals que està seguint molt de prop la COP28, la conferència anual de Nacions Unides sobre el canvi climàtic que aquest any se celebra a Dubai. L’entitat espera que la cimera sigui un punt d’inflexió cap a la fi de l’era dels combustibles fòssils, responsables del gruix de les emissions que escalfen el planeta i posen en risc el nostre futur. En parlem amb la Mar Asunción, la responsable de Clima i Energia de WWF Espanya.

Què podem esperar de la COP28 que va començar fa uns dies a Dubai?

La lluita contra el canvi climàtic avança, però ho fa a un pas molt més lent del que necessitem. No anem prou de pressa, per tant, és imprescindible que d'aquestes cimeres en surtin compromisos concrets que ens permetin accelerar. A Dubai, l’acord més rellevant que hem d’assolir és l'abandonament progressiu dels combustibles fòssils. Ens ho està dient la ciència, hem d’evitar de totes totes superar l'augment de temperatura global d'1,5 graus, perquè tots els estudis indiquen que les conseqüències seran catastròfiques si sobrepassem aquest límit.

Per evitar-ho, és obligatori reduir dràsticament les emissions. Actualment, el 80% de les emissions tenen a veure amb la manera en què produïm i consumim l'energia, que encara està basada en els combustibles fòssils.

Es pot fer de manera immediata?

Sabem que els combustibles fòssils no es poden abandonar d'un dia per l'altre, però cal establir un calendari clar i vinculant, un full de ruta per caminar cap a l’eliminació de tots els combustibles fòssils. El carbó, el primer, i això ja està en marxa, però també el petroli i el gas. En aquesta cimera estem demanant solucions i la principal és el compromís inequívoc d’abandonar gradualment els combustibles fòssils. A més, això s’ha de fer mitjançant una transició justa.

Per què aquesta COP28 és més decisiva que altres?

És una cimera molt important perquè quan es va signar l’Acord de París, el 2015, van canviar les regles del joc. Amb el Protocol de Kyoto, subscrit el 1997, es va acordar un objectiu de reducció d'emissions i es va repartir entre els països. A París, en canvi, això no va ser possible i van ser els mateixos països els que van fixar com podien contribuir a rebaixar les emissions, és a dir, fins a quin punt eren capaços de reduir-les. L’acord recull que tot això es posaria en comú i s’avaluaria si estem en el camí correcte per evitar l'augment de la temperatura d'1,5 graus. D’aquesta avaluació en diem Balanç Global i es va fixar per a l'any 2023, per tant, per aquesta cimera. 

La sensació és que no hem fet els deures. 

Aquesta mena d'examen final demostrarà de forma categòrica que, efectivament, no estem en el bon camí. Ho dic perquè s'han publicat molts estudis –de Nacions Unides, per exemple– que deixen clar que no anem bé. És important que això quedi clar per establir un full de ruta que ens permeti canviar de rumb.

L’elecció de la seu de la COP i del seu president, el sultà Ahmed Al-Jaber, no semblen un bon punt de partida.

No facilita les coses. I no només per la figura del president, que també, sinó sobretot per la seu, els Emirats Àrabs Units, un país d'una regió que tots sabem que té el petroli com la font principal de la seva economia. Això vol dir que hi haurà molt de lobby d'empreses fòssils que s'han registrat a la COP i que no facilitaran les coses.

De totes maneres, el president té un mandat i l’obligació de portar a bon port les negociacions. A més, no està sol. La Unió Europea, per exemple, també ha de jugar un paper important a la cimera i la seva funció és molt important per liderar la lluita contra el canvi climàtic i convèncer la resta de països perquè s’impliquin en aquest desafiament. És cabdal, perquè tots plegats ens hi juguem molt. 

La situació és crítica.

Evidentment que ho és. Actualment, són els països en desenvolupament els que pateixen els impactes més negatius del canvi climàtic; i, paradoxalment, són els que menys responsabilitat tenen en l’origen del problema. Això contribueix a augmentar la injustícia climàtica. Amb tot, estem en un moment en què els impactes ja els estem patint tots els països del món i a molts nivells.

Encara estem a l'inici de la cimera, però esperem que es facin passos endavant importants perquè ho necessitem. Des de WWF tenim una delegació àmplia a Dubai i farem tot el possible per augmentar la credibilitat de la cimera, i que el resultat serveixi per donar un cop de timó i encaminar-nos als objectius que cal assolir. 

Quins acords podem destacar en aquest inici de la cimera?

El primer dia es va acordar la posada en marxa del fons de pèrdues i danys, que és rellevant per a la credibilitat de la cimera. A la COP anterior, la creació d'aquest fons va ser una gran fita i ara ha de començar a funcionar. Amb tot, és cert que els diners que s'hi han compromès són insuficients, però és un pas i un punt de partida perquè aquest mecanisme funcioni. 

També s’ha començat a parlar del Balanç Global.

S'han presentat un parell d'esborranys. Nosaltres els hem vist i pensem que el segon és millor que el primer, però encara està tot obert i totes les opcions sobre la taula. Hi ha postures ambicioses, com és la que advoca per l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, i altres que ho són molt menys. Hem de descartar tot allò que ens porta a retardar l'eliminació dels combustibles fòssils. 

Manca ambició en la lluita contra el canvi climàtic?

És un problema endèmic que no s'assumeixi una major ambició i urgència contra l'emergència climàtica. Per això diem que reclamem solucions i no declaracions. Hi ha moltes empreses que s'han compromès a reduir a zero les emissions de cara al 2050, però això no és suficient, necessitem compromisos per al 2030, perquè així podrem avaluar si estem en la bona trajectòria. 

"És un problema endèmic que no s'assumeixi una major ambició i urgència contra l'emergència climàtica".

Un bon desenllaç per a aquesta COP28 seria…

Arribar a un gran acord i establir un full de ruta per a l'abandonament dels combustibles fòssils, començant pels països més desenvolupats. En aquest sentit, nosaltres fixem el 2040 com a límit per a l’eliminació en el cas d’aquests estats i 2050, a escala global. Que es doti de recursos suficients el fons de pèrdues i danys i concretem l'objectiu global d'adaptació, i aconseguim alinear tots els fluxos financers amb la lluita contra el canvi climàtic. 

I un últim objectiu important pel que fa a la credibilitat és que es compleixi el compromís del fons verd de 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020, que aporten principalment els països rics perquè els països en desenvolupament puguin créixer sense contribuir a un augment de les emissions i es puguin adaptar als impactes del canvi climàtic. És un compromís que es va establir el 2009 i es va ratificar el 2015 a París i, avui, encara no s’ha complert.