Marc Vilahur: “El treball en xarxa entre entitats genera més confiança i eficiència"

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Anna Parisi
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Marc Vilahur: “El treball en xarxa entre entitats genera més confiança i eficiència"

Autor/a: 
Anna Parisi
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Parlem amb Marc Vilahur, de la Fundació Emys, entitat de Riudarenes dedicada a la conservació de la natura, en especial de les zones humides i la tortuga d’estany.

Emys és el nom de la tortuga d’estany, la tortuga d’aigua autòctona que es troba en perill d'extinció, a causa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes. D'ella pren el nom a l’entitat ambiental selvatana Fundació Emys.

L’entitat de Riudarenes està dedicada a la conservació de la natura, en especial de les zones humides i de la tortuga d’estany Emys orbicularis. La Fundació promou en el territori estratègies pràctiques de gestió sostenible, com l’agricultura ecològica, l’ecoturisme o la custòdia del territori. Alhora desenvolupa projectes de recerca, gestió, conservació, educació i conscienciació.

Marc Vilahur n'és el director.

Quina és la missió de la vostra entitat?

L’estudi i conservació del patrimoni natural de Catalunya, en especial de les zones humides, mitjançant la custòdia del territori, el voluntariat, les persones joves i les persones en risc d’exclusió social. Amb la recerca, la gestió i l’educació.

Quina és la realitat que tenim a la comarca?

Tenim una comarca que socialment i històricament ha anat a menys, amb problemes greus socials i ambientals, amb un gran impacte sobre la costa. Té una riquesa natural extraordinària, però ha patit un oblit que es reflexa en tots els aspectes. És una comarca fragmentada, amb poca integració social, problemes d'atur, molta urbanització dispersa, i problemàtiques greus de gestió, aigua, energia, incendis, forestals, ocupació de zones fèrtils en les lleres de rius... Però moltes persones només hi dormen, i fan vida a Girona o a Barcelona, fet que porta que hi hagi poca cohesió a escala social i territorial. De fet algunes de les entitats més actives no són pròpiament del territori.

Als estanys de Sils hi ha Temporània, i el Col·lectiu Bisaroca, però ara estan molt poc actius. Nosaltres de la Fundació Emys i Xatrac a LLoret som pot ser les entitats ambientals més actives. Algunes entitats d’altres àmbits com el Centre d’Estudis Selvatans, el Club Olimpic Farners, o l’ Associació REM Esports de Muntanya de Riudarenes, tenen una certa vinculació amb el territori.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Fundacio Emys neix el 1987 de l’Associació per la Defensa del Patrimoni de Riuraderenes, ADEPAR, una entitat formada completament per voluntariat. I actualment el voluntariat perdura en l’essència de la Fundació, i ens porta a tenir col·laboracions permanents amb entitats de voluntariat, com l'Agrupament Escolta i Guia Rocaguillera de Santa Coloma, entre d'altres.

Més d’un centenar de voluntaris i voluntàries col·laboren de forma regular en els projectes científics i en les restauracions que duem a terme. Per la recuperació del Centre Can Moragas n'hi van participar al voltant de 80.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

En certa manera els ajudem a canalitzar i catalitzar algunes de les inquietuds que tenen, facilitant-los la via de com fer-ho. Tenim una forta identificació amb el voluntariat, ens sentim part del voluntariat, i per això tenim col·laboracions estables amb grups de voluntaris d’altres entitats.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

La nostra visió és la de ser una entitat referent en matèria de desenvolupament sostenible, amb la participació de la gent del territori. Volem continuar potenciant l’agricultura ecològica, incentivant els productes locals i la silvicultura; conèixer, preservar i potenciar espais d'interès natural desconeguts, i sobretot, donar visibilitat a exemples pràctics d’economia sostenible, per poder ser motor de transformació social.

Un repte important és el de trobar vincles de col·laboració en xarxa amb altres entitats: creiem que el treball en xarxa genera més confiança i eficiència, i, en l’àmbit de la comarca de La Selva, hem de trobar la manera de poder-nos cohesionar.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Podríem dir que cada projecte que surt de les nostres mans i que es produeix amb la gent del territori i aconsegueix crear i consolidar resultats reals, és un moment de glòria per nosaltres.

El projecte més visible ha estat Can Moragues, el centre de Desenvolupament Sostenible, una fita molt important, que vam inaugurar el setembre 2015. En col·laboració amb la Fundació Astres, a Can Moragues estem portant a terme un projecte social i ambiental, un obrador ecològic de mermelades i productes de proximitat, que conserva la natura i ajuda a les persones més desafavorides del nostre territori.

Afegeix un comentari nou